VII lliga social de fotografia de l'AFA.

Cinquè lliurament de la lliga, amb el tema Macro i/o fotografia de prop, he presentat aquesta foto de la mà d'un escrivà, feta en la Mercat Medieval de Vic. Puntuació de 6,61 sobre 10, he quedat en desena posició de 20 participants. A la classificació general vaig 12 de 21 amb un 33,45.

VII lliga social de fotografia de l'AFA.

Quart lliurament de la lliga, amb el tema Arquitectura, he presentat aquesta foto de la Fontana de Trevi (Roma), perspectiva muntada a partir de 6 fotografies. Puntuació de 8,31 sobre 10, he quedat en quarta posició de 21 participants. A la classificació general vaig 12 de 21 amb un 26,84.

Un home de paraula d'Imma Monsó

Editat per rbalibros, dins la col·lecció Les ales esteses, 253 pàgines. A partir de la perduda de la seva parella, l'autora, relata una mena d'auto-psicoanalisis, sobre la seva relació dels 16 anys que han compartit junts, sobre com l'afecta la seva perduda i com afrontar aquest buit.
Estructurat originalment com 2 llibres dividits en capítols tipus A i B, els A explica les seves vivències amb ell, i en els capítols B, que li ha passat i com ha afrontat la seva absència. Com diu en la contraportada ¿com conciliar la necessitat d'oblidar amb el fort desig de no fer-ho mai? O ¿Com conjugar el record i l'oblit de la millor manera possible?.
Llibre amb certa dosis d'emotivitat, per exemple quan la seva filla troba a faltar el seu pare, el seu referent, el seu miratge. I jo pregunto, ¿ perquè?. Un infant de 6 anys s'ha de quedar sense el seu referent, la seva llum, la mà que la d'acompanyar fins a la vida adulta.

El vertigen del trapezista de Jesús M. Tibau

Editat per Cossetània Edicions, 123 pàgines. Recull de contes del polifacètic Jesús M. Tibau, escriptor i actiu blocaire amb el seu bloc Tens un racó dalt del món.
Com deia es tracte de un recull de contes, el primer, Monedes o l'indecís rodar dels anys, es el més llarg de tots, i crec que el tema es el suficient potent per fer una bona novel·la. Sobre els contes, en la contraportada diu “que els personatges sovint busquen el fràgil equilibri entre els somnis i la realitat”, es veritat perquè hi han contes que son surrealistes i altres semblam basats en experiències viscudes per l'autor en la seva infantesa, en algunes d'aquests experiències m'he sentit identificat (som coetanis), per exemple “El germà preferit”.
Alguns contes fan de bon llegir i altres son una mica més espessos, però en definitiva, un bon llibre, que et fa passar una bona estona.

VII lliga social de fotografia de l'AFA.

Tercera entrega de la lliga, amb el tema gent, he presentat aquesta foto de la Costa da Morte, concretament del Far Punta de la Barca, puntuació de 6,50 sobre 10, he quedat en desena posició de 20 participants. A la classificació general vaig 16 de 20 amb un 18,53.

Esplendor i glòria de la Internacional Papanates de Quim Monzó

Editat per Quaderns Crema, 252 pàgines. Selecció d'articles escrits entre 2001 i 2004, -l'abans i el després de la guerra l'Iraq- el gruix dels articles són una crònica de l'arribada al poder de l'imperi de la plastilina, que ell anomenar la Internacional Papanates, personatges que en nom del progressisme, fan el ridícul; feminisme versus masclisme, multiculturalitat, religió, turisme, etc.
Soc un assidu lector de Monzó, hi m'agradant molt els seus articles, mai et deixen indiferent, sempre tenen aquest punt d'ironia, tant necessari avui en dia. A vegades aconsegueix que un article sigui com un petit conte.

El Cafè de la Granota de Jesús Moncada

Editat per Edicions 62, en una magnifica edició de butxaca, a càrrec d'Hèctor Moret, que inclou un estudi preliminar, amb una biografia de l'autor, comentaris sobre la seva obra, un glossari i comentaris de text.
Llegir aquest comentaris m'ha servit per descobrir, els diferents tipus de contes en funció de la seva estructura narrativa, així hi ha els soliloquis, els soliloquis epistolars i les cròniques.
Es un llibre que fa de bon llegir, els contes son divertits i escrits amb una gran riquesa de vocabulari, amb una fina ironia que reflecteix de manera molt gràfica la vida d'un poble els anys 50 i 60 del segle passat.

La memòria dels peixos.

Aquesta crisi no és la primera que hem patit, ni serà l'última. Recordo per exemple la del 92, després dels Jocs Olímpics, moltes empreses tenien dificultats, també hi havia problemes de finançament empresarial. Dic això perquè molts empresaris tenen la memòria dels peixos (2 segons), per a ells no existeixen les paraules: RESERVES, PROVISIONS I DOTACIONS, eines comptables que utilitzades correctament en èpoques d'expansió servirien ara per poder passar la crisi d'una forma menys traumàtica.
Ara ens trobem amb empreses amb una feble estructura financera que el primer contratemps estan condemnades a tancar. La culpa no sempre és dels altres.

VII lliga social de fotografia de l'AFA.

Segona entrega de la lliga, vaig punxar, amb un 5,96 sobre 10, vaig quedar en 17è lloc. A la classificació general vaig 15 de 21 amb un 12,03. Aquesta entrega, el tema era el paisatge, vaig presentar aquesta fotografia d'un paisatge volcànic presa des del Teide.

Les set aromes del món d'Alfred Bosch

Editada per Planeta, 309 pàgines, va guanyar el premi Ramon Llull del 2004. Fa temps vaig començar a llegir aquest llibre i en va caure de les mans, ara he tornat a començar hi l'he llegit. A partir de la recerca del millor cafè el protagonista emprèn una recerca per diferents països. Per mi te un començament que promet, un argument singular i un final inesperat, però per el mig hi ha molta palla. Hi han capítols interessants com el de Abissínia o Paris i altres molt dolents com el de Negreira.
He llegit altres llibres d'Alfred Bosch com la trilogia 1714 o L'avi, per mi millors.

Sant Felip Neri

Sant Felip Neri (Barcelona)

Alienígena

Grafiti en una persiana del Barri del Raval (Barcelona). Art o delicte ?

A V A T A R

Ahir vaig anar al cinema a veure AVATAR, en 3D, malgrat durà quasi 3 hores, no es fa pesada, els efectes especials son impressionants. La trama i el desenllaç final previsible, la part me fluixa el guió. Es una pel·lícula per veure-la, del tot recomanable.

Fumando espero

Grafiti en una persiana del barri del Raval de Barcelona.

VII Lliga social de fotografia de l'AFA

Ja ha començat la VII edició de la Lliga fotogràfica. Aqui teniu la foto presentada, es un retrat d'una "estàtua humana" feta a la Plaça del Obradorio de Santiago de Compostela.
Puntuació 6,07 sobre 10, estic en catorzena posició de 20 participants.

La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda

Fins ara no he llegit aquest clàssic de la literatura catalana, he llegit la 18ª edició d'abril de 1980, les fulles ja son grogues. En aquesta edició hi ha els pròlegs que va escriure l'editor Joan Sales en les primeres edicions, diu que el va captivar des del començament, es va passar la nit en blanc llegint el manuscrit, també es queixa del poc reso que va tenir entre els crítics de l'època, i del fet que es va presentar al premi Sant Jordi de 1960, hi no va guanyar.
Un clàssic escrit a Ginebra el 1960, l'any vinent farà 50 anys, i està en plena actualitat, aquest 2009 ha estat escollit llibre de l'any a Itàlia, amb més de 40.000 exemplars venuts.
Mentre el llegia tenia present les imatges de la sèrie de televisió, que vaig veure fa anys, protagonitzada per la Silvia Munt i en Lluís Homar.
La narració en primera persona i el capítols curts el fan un llibre de molt bon llegir. La lluita com a dona i mare de la Natalia/Colometa, amb la vida, la mort i l'amor, la submissió com a dona, tot això en el context històric de la guerra civil, la fa una novel·la extraordinària.

13D

Ja he votat !!!

13 de desembre

El proper diumenge, aniré a votar en el referèndum, votar crec que es l'acte que representa mes genuïnament la democràcia, i el meu vot serà afirmatiu, la independència de Catalunya, es possible, .... es irreversible.
Per primera vegada la societat civil s'ha organitzat hi ha superat les perspectives del partits polítics. Es igual el que digui el Tribunal Constitucional, perquè no volem sentencia, volem independència.

La salvatge d'Isabel-Clara Simó

Editat per Columna, 219 pàgines, Premi sant Jordi del 1993. Vaig comprar el llibre a la darrera fira del llibre vell de Barcelona, es la tercera edició de març de 1994 i el llibre te una dedicatòria de l'autora a l'antiga propietària.
Es el primer llibre que llegeixo d'aquesta prolífica autora, tracte de la relació entre un vell ric i divorciat amb una jove que acull a casa seva, diuen que recrea el mite de Pigmalio, que he de confessar que desconec.
El principi he trobat el llibre una mica fluix, sense gaire interès, a mesura que anava llegint es feia més interessant a partir també de la pròpia cruesa de la relació.
L'escriptor Jesús M. Tibau (bloc) diu que de tots el llibre de l'autora es queda amb aquest.

Les veus del Pamano de Jaume Cabré

Editat per Edicions 62, 622 pagines, 11, 40 euros, l'edició de butxaca. Feia temps que tenia ganes de llegir aquesta novel·la, n'havia sentit a parlar, quan vaig veure que feien una serie per TV3 sobre aquest llibre, va ser quan vaig decidir llegir-la, abans de veure-la per la TV, va ser una marató de lectura, en una setmana.
En va agradat molt, es una història impactant, et fa adonar el molt que es va patir en aquest país durant la guerra i la posterior postguerra. Sempre he sentit a casa explica històries sobre aquells anys, a la meva avia i a la meu mare. Però cap de tant cruel i salvatge com aquesta.
La serie de TV3 esta ben feta i fa honor al llibre, no obstant, per qüestions de temps ha d'obviar alguns personatges i situacions, como a producte televisiu es més que correcta, però jo, vaig gaudir més llegint el llibre.