XI Lliga social de fotografia de l'AFA.

Primer lliurament d’aquesta nova edició de la lliga, vaig presentar aquesta fotografia de la Costa da Morte, feta l’agost del 2009. La puntuació ha estat de 6,20 punts sobre 10, he quedat en vint-i-dosena posició de vint-i-dos participants, es a dir últim, ara tocarà remuntar o lluitar per el premi totxo.

Escales

 

Porto (2013)

El Indio

El final de la moratòria de la Llei d’arrendaments urbans, fa que moltes botigues històriques hagin de tancar, algunes també per faltar de relleu generacional.

Aquest és el cas dels magatzems El Indio, del carrer del Carme de Barcelona, fundats el 1870. Aquí teniu aquest foto feta l’agost del 2013, ara ja és història.

Apunt cinquanta.

Aquesta és l’entrada cinquanta i última d’aquet any, a la vora de una a la setmana, fotografies, comentaris, llibres, etc. Vaig començar aquest bloc el setembre del 2006, ho vaig fer perquè  volia expressar les meves opinions, la veritat escriure em costa. A vegades tinc ganes d’escriure, tinc l’idea, però no ho puc plasmar amb paraules. Altres cops penso hi això a qui l’interessa? També hi ha una part de pudor, pel fet de no dominar correctament la llengua.

Com que fotografio millor que escric, penjo moltes fotos, aquí en la intimitat del bloc de butxaca, sense fer gaire soroll.

Nocturna de tardor

Porto.

Nocturn de primavera de Josep Pla.

Editat per Edicions Destino, 243 pàgines, inclou un Epíleg de Baltasar Porcel. Acabo l’any de la mateixa manera que el vaig començar, llegint Pla. En quest cas Nocturn de primavera, de les poques obres de ficció     que va escriure.

La novel·la narra la festa de prometatge de la filla del banquer Tomàs Poch. Hi assisteix, la flor i nata i la petita burgesia de Vilaplana, capital de comarca, ciutat  de mercat setmanal, inspirada sembla ser amb La Bisbal.  A mida que van arribant els convidats, el narrador fa una perfecte descripció física,  moral i biogràfica de cada assistent, amb la mestria que ens te habituats Pla.

La trama es desenvolupa a partir de les peculiars relacions que mantenen la trentena llarga de convidats i també perquè el germà dement del banquer, llicenciat en filosofia i lletres, que viu al pis de dalt pot irrompre en qualsevol moment.

La novel·la traspua ironia, sobretot amb les descripcions psicològiques i morals dels assistents i també en el reflex de la societat que ell anomena “fictícia impregnada d’hipocresia”.

Si voleu llegir un Pla diferent de les seves narracions periodístiques, aquest és el llibre segur que us ho passareu bé.

Solar do Patio

Porto

El carrer estret

Praga (República Txeca).

Women

Karlovy Vary (República Txeca).

La nieve estaba sucia de Georges Simenon

Editada per Acantilado. 264 pàgines. He llegit la versió en castellà, però també hi és en català editada per Quaderns Crema. Havia llegit que Simenon era un del grans autors europeus del segle XX, fins ara no havia llegit res d’ell, calia omplir un altre esglaó de les meves anàrquiques lectures, calia omplir un altre forat negre. Ho he fet amb aquesta llibre, ara ja conec Simenon, no serà l’últim llibre que llegeixo d’ell. Frank Firiedmaier, un jove de tan sols divuit anys, fill de pare desconegut, la seu mare regenta un bordell en una ciutat europea ocupada pel nazis. Fatxenda fins el moll de l’os, mentre els seus veïns les passen magres ell graneja de valent, es creu que està per sobre del bé i del mal. Assedegat de violència, que exerceix de manera física i també psicològica, mancat de qualsevol valor humà, el portarà en tan sols divuit anys davant l’escamot d’execució.

Pont romànic

 

Pont romànic de Besalú (Garrotxa).

L'altra de Marta Rojals.

• Editat per RBA, 332 pàgines. Novel·la molt vigent ja que reflecteix la crisi econòmica que pateix actualment la classe mitja catalana, sumada en aquest cas a la crisi dels 40 anys que viuen els dos protagonistes, la primera representada per la precarietat de la feina de l’Anna, dissenyadora autònoma i per la situació d’atur que viu en Nel, el seu company. La segona crisi, la dels 40, per la relació monòtona de la parella que portarà a l’Anna ha embolicar-se amb un noi 20 anys més jove que ella. Els personatges estan ben definits de manera que els pots imaginar, a mi m’ha fet certa gràcia la Cati, una “pija” de prop de 60 anys, aquestes que abans sempre parlaven espanyol, “porque hacia más fino” i ara parlen un català castellanitzat.
  El llibre fa de bon llegir i la trama enganxa fàcilment, un llenguatge molt proper i actual, hi ha qui l'anomena plurilingüe. Si haig de destacar algun fet negatiu, és que a vegades els canvis de diàleg són sobtats i no saps qui es el proper interlocutor.
  Però en general una bona novel·la del tot recomanable.
  
  

Roba estesa

 

Porto (2013)