La cinquena Lliga de Campions

Ahir mentre veia per televisió com el Barça guanyava la seva cinquena Lliga de Campions i tancava la temporada amb un històric triplet, em recordava del meu pare, soci i afeccionat del Barça, que va morir el 1991.

Ell va viure uns anys on el Barça pràcticament no guanyava mai res, les desil·lusions de Berna i Sevilla i tantes altres. Com gaudiria ara, amb aquesta generació de jugadors que han portat al Barça a dominar Europa, com gaudira ara veien el Camp Nou ple d'estelades i com s'emocionaria en el minut 17:14.

Llosa de Cavall

 

 Embassament de la Llosa de Cavall - Vall de Lord - (Solsonès).

24-M: crònica del debat i porra electoral.

Avui diumenge, s'ha fet al Teatre Principal, el tradicional debat electoral de les properes eleccions municipals, novetat d'enguany, hi ha 10 candidatures que per un població de 15.000 habitants Déu n'hi do !
Josep M López (Arenys si pot): Només Jo. Ha personalitzat gran part de les seves intervencions en que ell està a l'atur i que l'Ajuntament no ha ajudat prou a l'associació que va crear. Potser és presenta per solucionar aquest problema, el seu problema.
Rosa Zaragoza (Ciutadans): Enfadada. Aquesta noia sempre fot una cara de mala llet que sembla que estigui emprenyada amb el món sencer. Ha dit algunes tonteries, com per exemple que un Ajuntament no ha de tenir superàvit.
Belen Quintero (PP): Simpàtica. Li agraeixo l'esforç que ha fet en parlar en català, ja m'agradaria que el seu partit fes el mateix. Les seves intervencions han estat correctes i conciliadores.
Àlex Acero (SI): Cregut. A Catalunya tenim un problema que és una lacra, l'atur, i aquest senyor amb les seves polítiques de promoció econòmica, diu que ha fet baixar l'atur Arenys. Està mal aprofitat, hauria de tenir fites polítiques més altes.
Estanis Fors (JXA): Prepotent. Desafiant, anava de sobrat. S'ha atribueix ell el merit que hi hagi tans grups al govern, com el motiu és que per alguns regidors l'ajuntament és l'única possibilitat de col·locació laboral.
Josep M. Nogueras (CiU): Desubicat. És nou en política i és nota, imprecís, nerviós i contradictori en algunes intervencions.
Annabel Moreno (ERC): Segura. Coneix l'Ajuntament, parlar amb seguretat, ha exposat algunes de les seves propostes. Ha entrat en el cos a cos amb l'Acero i l'Estanis.
Ramon Vinyes (PSC): Professional. Coneix l'ajuntament i l'administració, parlar amb seguretat. Jo a n'en Ramon li diria “que hace un chico como tu en un partido com este”.
Isabel Roig (IC): Nerviosa. La Isabel sempre ha estat en un segon terme, crec que no es troba còmoda anant de número u. I una altre cosa, hi ha vida intel·ligent més enllà de les polítiques socials.
David Caldeira (CUP): Alternatiu. En línia i coherència amb el seus postulats, m'ha sorprès que llegís gran part de les seves intervencions.

I la meva porra electoral per aquest 24 de maig és la següent:

JxA: 4 regidors, ERC: 3 regidors, CiU: 2 regidors, IC: 2 regidors

PSC: 2 regidors, CUP: 2 regidors, Ciutadans: 1 regidor, PP: 1 regidor

SI: 0 regidors, AsP: 0 regidors.

Desclassificat: 9-N de Vicent Partal

Editat per RBA la Magrana, 143 pàgines. Crònica periodística apassionat del 9N, dels mesos abans amb la preparació i les negociacions, els nervis i reunions del dies previs i les pressions i actuacions del Govern espanyol.
Escrit en 10 capítols, no és un assaig polític sinó un llarg article que narra els fets. Probablement, els catalans encara no som conscients del que va ser i significar políticament el 9-N. Jo llegint el llibre hi va haver moments que em vaig emocionar.
Es significatiu el comentari que va fer un observador basc, de l'abraçada entre Artur Mas i David Fernández: “Herri bat”, un poble. Si anem units som imparables.

Maureta

Ahir a Bescanó (Gironès) ens vam reunir en un dinar, la família Maureta, descendents dels germans Josep i Jaume Maureta, originaris de Molló (Ripollès) que és vam establir a Sant Miquel de Fluvià (Alt Empordà). La descendència dels Maureta, va ser principalment femenina, fet que ha motivat que el cognom Maureta no ha hagi tingut gaire propagació.

Actualment la família està dispersa en diverses poblacions principalment de les comarques gironines: Bordils, Girona, La Bisbal, Sant Martí Vell, Peratallada, Bàscara, Figueres, Banyoles, Arenys de Mar, etc.

XI Lliga social de fotografia de l’AFA

Cinquè lliurament de la lliga, he presentat aquesta fotografia feta a Porto. La puntuació ha estat de 6,55 punts sobre 10, he quedat en catorzena posició de divuit participants, malt resultat. A la classificació general continuo a la catorzena posició en 33,53 punts.

A l'ombra del Decameró

Editat per Editorial Gregal, 111 pàgines. Catorze relats eròtics escrits per catorze lletraferits. Un llibre semblant a Deu pometes té el pomer del col·lectiu Ofèlia Dracs, amb la diferencia que aquells eren escriptors professionals i aquest són amateurs.

El llibre és fresc i divertit, eròtic però amb humor, el llegeixes com si res. Hi ha relats més reeixits que altres, però en conjunt està força bé.  El que més m'ha agradat és l'últim, De quatre grapes, una parodia molt divertida del periodista P.J. Ramírez.

30 anys

Ets un oasi en el desert

d’on ve l’oratge en que t’escric.

Ets una sínia de colors

on gira i gira el meu desig.

Ets art i part de mi.

Ets el meu temps que va passant

qui dóna ritme al meu respir.

En el meu dubte ets la llum,

combat dolcíssim al meu llit.

Trenta anys i sembla ahir.

Si ha fet calor, m’he capbussat

en una platja dels teus ulls.

I si fa fred, trobo recer

a la vall dolça que duu just

al centre del teu pit.

Que els déus ens deixin veure’ns envellir.

(Aniversari de Joan Isaac)

La mirada dels gossos

La oxitocina, la hormona del amor, une a perros y personas

 El vínculo entre ambas especies se basa en el mismo circuito neural que refuerza la relación entre madres e hijos durante la lactancia

Cuando un perro y su amo se miran a los ojos, ambos disfrutan de una descarga de oxitocina que refuerza el vínculo afectivo entre ellos, según demuestra una investigación dela Universidad Azabu de Sagamihara (Japón) que se presenta en la revista Science. Esta hormona es clave para reforzar el vínculo afectivo entre madres e hijos cuando se miran a los ojos durante la lactancia. Los autores de la investigación concluyen que los perros se han adaptado al circuito neural humano que había evolucionado para reforzar el vínculo entre madres e hijos.
Además de su importancia durante la lactancia, la oxitocina se ha involucrado también en el sentimiento de pertenencia a un grupo social, las relaciones de pareja y la conducta sexual. Se trata de una hormona que induce sentimientos de afecto positivos.
Los investigadores dela Universidad Azabu han observado a treinta personas interactuando con sus perros. Una primera encuesta ha revelado que las personas que dicen querer más a sus perros son las que más les miran a los ojos, lo que sugiere que la mirada es importante en la relación entre ambas especies.
Pero los resultados más interesantes de la investigación son los de los análisis de oxitocina, que se han realizado a partir de muestras de orina antes y después de que personas y perros interactuaran. Cuanto más mira un perro a su amo, señalan los investigadores, más aumenta el nivel de oxitocina tanto en la persona como en el perro.
Un experimento igual realizado con lobos que habían sido criados desde cachorros por una persona no ha detectado ningún aumento significativo de oxitocina. Por lo tanto, el vínculo basado en la oxitocina entre perros y personas tiene que haber evolucionado recientemente, en los últimos miles de años, después de que el linaje de los perros y el de los lobos se separaran.
En otro experimento, los investigadores han administrado oxitocina a un grupo de perros antes de que interactuaran con sus amos. Esto ha hecho que el nivel de oxitocina aumentara también en las personas y que los perros les miraran más. Un fenómeno similar se observa cuando se administra oxitocina a padres y madres de niños pequeños, lo que provoca un aumento de la hormona también en sus hijos.
“Los perros se han aprovechado de nuestra sensibilidad parental, utilizando conductas como mirarnos a los ojos, para provocarnos sentimientos gratificantes y actitudes protectoras”, escriben Evan MacLean y Brian Hare, investigadores dela Universidad Duke  de Durham (EE.UU.) que no han participado en el estudio, en otro artículo de Science.
Esta adaptación mutua entre perros y personas en los últimos miles de años explica que se hayan familiarizado con gestos humanos que resultan mucho más difíciles de aprender para los grandes simios (que son especies más próximas a nosotros) o para los lobos (que tienen una inteligencia similar a la canina y también son animales sociales).  Así, los perros responden de manera espontánea a gestos humanos de interacción social como señalar con un dedo, seguir la dirección de la mirada o reaccionar correctamente ante palabras como “ven” o “siéntate”. “Los perros –escriben MacLean y Hare- tienen mucho más que decirnos sobre la cognición, y sobre nosotros mismos, de lo que muchos hubieran imaginado”.

Leer más: http://www.lavanguardia.com/ciencia/20150416/54429974798/perros-oxitocina-hormona-ojos.html#ixzz3XgB5bzFS

 

Article publicat a La Vanguardia el divendres 17 d'abril del 2015.

Els que ens agraden els gossos, sempre havíem pensat que només els faltava parlar i que amb la seva mirada transmetien alguna cosa. Aquest estudi confirma que quan et miren es comuniquen i transmeten els seus sentiments a diferència d'altres animals que no et miren sinó només et observen.

 

XI Lliga social de fotografia de l’AFA

Quart lliurament de la lliga, he presentat aquesta fotografia nocturna de Praga. La puntuació ha estat de 6,51 punts sobre 10, he quedat en tretzena posició de vint-i-un participants, mediocre resultat, a la classificació general continuo a la catorzena posició en 26,98 punts.

Els Manaies

     
Els Manaies, Setmana Santa de Girona.

Castellfollit de la Roca

Castellfollit de la Roca (Garrotxa)

Caca de gos

Aviat  hi haurà eleccions municipals, ja se sap que la problemàtica de les caques de gos, és un tema recurrent a totes les campanyes electorals, a molts votants, el tema  els apassiona; poden estar a l’atur, a punt de ser desnonats de casa seu, en llista d’espera a la sanitat, però les caques de gos continua sent el gran problema.

Hi ara un colla d’Ajuntaments  que per saber qui són els propietaris incívics que no recullen les caques, incorporen un sistema per detectar a través de l’ADN, quin gos és l’autor de la defecació i de retruc  el responsable incívic de no recollir-la.

 Les dades s'obtindran de la base de dades del registre de gossos de cada municipi,  aquí és on veig el problema. Com a propietari civilitzat d'un gos, que està degudament censat amb xip i amb totes la vacunes en regla, estic convençut que els propietaris incívics que no recullen la merda del seu gos, el més probable es que tampoc el tinguin censat, amb xip i en alguns casos ni vacunat.

Per tant els Ajuntaments és trobaran amb molta merda, però  que no sabran de qui és.

Això em recorda, el cas del defraudadors fiscals, Hisenda sempre fa inspeccions a partir de la seva base de dades, és a dir inspecciona els que declaren, però no fa inspeccions els que no declaren, perquè com que no els te a la seva base de dades, no sap qui són. El defraudadors fiscals queden impunes, com quedaran impunes els porcs que no recullen la merda del seu gos.

Riu Ohre

Terezin (República Txeca)

Confusión de sentimientos de Stefan Zweig

Versió en espanyol, editada per Acantilado, 105 pàgines. Novel·la curta però intensa, com ens te acostumats Zweig. Un prestigiós professor, evoca els seus anys d'estudiant quan aleshores un brillant professor, li desperta la passió per l'estudi i el coneixement, l'idolatra, queda emmirallat davant les seves classes , la manera que te de transmetre el seus coneixements. Serà el seu deixeble i l'ajuda acabar las seva gran obra sobre la història del teatre de Globe de Londres. Però la relació mestre-deixeble, no serà fàcil, Roland, l'alumne, a vegades se sent ignorat o tractat en menyspreu, el mestre mostra distancia i poc agraïment per la feina del deixeble.

Vol fugir, perquè es fica al llit amb la dona del mestre, la relació marital es peculiar i el mestre li confessar que es un matrimoni de compromís. Però Roland ho considera una traïció. Finalment el mestre li confessa els motius de la seva actitud, reconeix la seva homosexualitat, el turment que suposa viure la seva sexualitat i li confessa que està enamorat d'ell.

Novel·la intensa, saviesa, veneració, sofriment, amor, passió, etc. Una vegada més Zweiz entra dins el cor i en la profunditat dels sentiments humans.

La dona de verd

Fes (Marroc)

La torre mestra de Jennifer Egan.

Editada per Edicions de 1984, 313 pàgines. L'autora no és gaire coneguda aquí, només hi ha dos llibres seus traduïts al català, però a EEUU ha guanyat els premis Pulitzer i Nacional de Crítica. Història de dos cosins, en Howard i en Danny, marcats per una experiència traumàtica d’infantesa. En Howard és un triomfador, ric i jubilat als 34 anys, en Danny és un fracassat de la vida, es reuneixen vint anys després per restaurar un castell medieval mig abandonat perdut en mig de la República Txeca, propietat d'en Howard que el vol convertir en un hotel de luxe. El narrador però, es en Ray un pres tancat a la presó, que fa un curs d'escriptura i està enamorat de la seva professora, la Holly a qui intentar impressionar.
L'autora alterna relats de la narració de Ray amb l'historia d'en Howard i en Danny al castell. 

Per mi la novel·la s'ha fet molt pesada, no es fins el final que agafa una mica d'interès. L'autora acostuma escriure novel·les angoixants i amb perfil psicològic, la seva narrativa és coneguda per poc convencional.

Pizzeria Giovanni

Praga (2014)

XI Lliga social de fotografia de l’AFA

Tercer lliurament d’aquesta lliga, he presentat aquesta fotografia feta al Barri de la Barceloneta de Barcelona. La puntuació ha estat de 6,48 punts sobre 10, he quedat en desena posició de vint participants, bon resultat, a la classificació general he pujat dos llocs ara vaig catorzé amb 20,47 punts.

Arenys inesperat

La meva aportació a l'exposició col·lectiva de l'AFA, "Arenys inesperat".