Quarta entrega de la Lliga fotogràfica de l’AFA. En aquesta ocasió, el tema obligat era «Llarga exposició, 1 segon o més», he presentat aquesta foto nocturna de la Platja de Sant Pol de Mar.
En l’apartat social amb 6 punts, he quedat en desena posició de 25 participants. En l’apartat popular amb 8,5 he quedat en tercera posició.
En la classificació General, en l’apartat social vaig en onzena posició i en l’apartat popular en vuitena posició.
Editat per La Campana, 383 pàgines. Relat en forma de dietari escrit pel periodista Xevi Xirgo. Correspon a l’etapa de l’exili (2018-2020). Relata les experiències viscudes pel President Puigdemont a l’exili. On es constata la internacionalització del procés. Però sobretot la batalla judicial davant la justícia europea. Sens dubte dos aspectes positius que cal acreditar al President Puigdemont.
En el llibre també quedant al descobert els problemes internes originats en l’entorn ex-convergent a partir de la creació de JuntsXCat, penso però que reflectits d’una manera suavitzada.
M’agrada que reconeix errors, però no es vol autoflagel·lar, ho entenc, si reconeix que és va equivocar no declarant la independència, jo també ho penso, potser ara no estaríem on som.
Tal com va passar en el primer volum una bona part la dedica a explicar les desavinences i menyspreus per part d’ERC.
En aquesta part veig un Puigdemont una mica messiànic: jo tinc la veritat.
Crec que no es just amb els judicis de valors que fa d’ERC, per exemple diu que ERC té «gana» de poder, ho diu ell, que ha estat fins fa poc militant de CDC que ha estat governant la Generalitat durant 30 dels últims 40 anys !
Al llarg del llibre expressa en diverses ocasions que no creu amb l’estratègia de la taula de diàleg, però en el llibre surt publicat l’article que va escriure el 21 d’octubre del 2019 i va publicar Time (EEUU) on diu textualment «És més urgent que mai que el govern de Madrid s’assegui i parli. Pedro Sánchez ha de reconèixer el problema i fer front a la realitat [...]. Demano al president Sánchez que s’assegui i parli»
Un llibre imprescindible si es vol conèixer de primer mà aquest convulsos anys de la política catalana.
En l’apartat social amb 6,5 punts, he quedat en dissetena posició de 25 participants. En l’apartat popular amb 6,8 he quedat en novena posició.
En la classificació General, en l’apartat social vaig en catorzena posició i en l’apartat popular en dotzena posició.
En l’apartat social amb 7 punts, he quedat en desena posició de 25 participants. En l’apartat popular amb 6,8 he quedat en vintena posició.
En la classificació General, en l’apartat social vaig en desena posició i en l’apartat popular en catorzena posició.
En l’apartat social amb 7 punts, he quedat en desena posició de 25 participants. En l’apartat popular amb 7,2 he quedat en dotzena posició.
Mural creat per Mychael Barrat, porta per títol el nom del carrer. Per encàrrec del propietari de l’edifici, el despatx d’advocats TV Edwards. Simbolitza alguns del edificis emblemàtics del barri i alguns dels personatges famosos de la zona.
Confessa el president a la contraportada que en el llibre hi ha i algunes agrors i demana una mica d'indulgència i generositat.
És evident que els polítics involucrats en el procés no queden del tot bé, alguns més que altres.
Crec que es mereixen la indulgencia que demana el President, hem de ser generosos amb aquests polítics que han portat l'objectiu de la independència tant lluny com mai havíem imaginat.
El llibre es llegeix de manera trepidant, quasi bé con si fos una novel·la. Si t’agrada i segueixes la política es un llibre de lectura indispensable, jo ja tinc a punt de començar l’altre volum, La lluita a l’exili.
Passejant per Londres, vaig fer aquesta fotografia d'aquest noi tocant la guitarra. Resulta que el seu nom és Jay Blanes i és un autor i compositor nascut a Barcelona.
Editat per Rocaeditorial, 501 pàgines. Sisè llibre de la saga del detectiu David Gurney, he llegit el quatre primers, em falta el cinquè, que segur que llegiré properament, m ‘agraden els thrillers de Verdon.
En aquest cas en Gurney és requerit pel fiscal del districte perquè els ajudi aclarir uns assassinats a White River, on la tensió social ha anat pujant de to amb enfrontaments de caire racistes. Les investigacions de Gurney, fan girar com un mitjó les conclusions i línies d’investigació oficials, aleshores el fiscal del districte l’aparta del cas. Però el tossut de Gurney segueix investigant pel seu compte fins que soluciona el cas.
L’entrellat del cas és complex, fa mantenir la tensió narrativa d’un bon thriller, encara que no te el nivell, al meu parer, de Sé el que estàs pensant.
Editat per Quaderns Crema, 71 pàgines. Conjunt de quatre relats curts, amb el segell Zweig, relats que no et deixen indiferent, darrera cada relat un missatge: Dos solitaris, Un home que no s’oblida, El camí i Una Boda a Lió, de qui pren el títol el llibre.
Una boda a Lió; durant el terror jacobí, una parella es retroba al fosc soterrani de l’ajuntament, ara convertit en presó, només falta un dia perquè els afusellin, els seus companys de destí, els ajudaran a complir el seu desig, presentar-se davant Déu com marit i muller.
El camí; un jove, recorre la comarca on viu per trobar a Jesús, està cansat, dubte si tornar sense complir el seu desig, però recorre el camí exhaust i allà prop de la ciutat veu en un turó, tres creus que sobresortien, avança pel camí i se li apropa un home, que camina neguitós i sense rumb, l’home fuig esperitat, li va semblar reconèixer en ell, un home anomenat Judes Iscariot.
Un home que no s’oblida; La vida d’un home, que partint d’una absoluta llibertat interior, no es sotmet al poder més gran del món, el dels diners, i a viure amb els nostres semblants sense crear-se ni un sol enemic.
Dos solitaris; Dos marginats, un home coix i una dona molt lletja, troben el consol mutu, davant el rebuig de la societat.
Porta narra aquestes històries de manera que enganxa i no pots deixar un capítol a mitges, has d’arribar fins al final i amb ganes de començar el següent.
Històries fosques però reals, per comprovar fins on pot arribar la misèria humana i constatar el complicat que podem ser les persones, malgrat tot el llibre fa de molt bon llegir, ideal per distreure't una mica de les cabòries que puguis tenir.
Periodista premiat i de llarg recorregut, va escriure també el llibre Tor: Tretze cases i tres morts, que vaig llegir també fa anys, amb els mateixos resultats satisfactoris que aquest.
Edició en castellà, editat per rocaeditorial, 285 pàgines. Dotze capítols i un epíleg, que equival als dotze mesos del 2019 i el gener del 2020, escrit quasi com un dietari, narra de manera trepidant els esdeveniments jurídics a Europa en relació a les euro-ordres i al conflicte per esdevenir eurodiputats el President Puigdemont i Toni Comin.
Queda palès l'excel·lent treball del equip jurídic, la gran coordinació en tots els fronts oberts i que tot està degudament planificat com si es tractes d’un trencaclosques.
El llibre està narrat d’una manera vibrant, amb tocs d’humor i episodis de vida personal, però és evident que el ritme de vida i de treball del Gonzalo Boye és extenuant.
Llibre imprescindible si vols conèixer de primera mà tot l’entrellat jurídic dels exiliats i el perquè de moltes decisions. Totalment recomanable, es llegeix en un no res.
Deulofeu invertir pràcticament tota la seva vida a investigar, escriure i defensar la seva teoria sobre la Matemàtica de la Història. Teoria desenvolupada en la primera meitat del segle XX i que sintetitzant, demostra que els imperis i les civilitzacions tenen uns cicles vitals que sempre és repeteixen amb la mateixa regularitat. A partir d’aquesta teoria fa una sèrie de prediccions sobre esdeveniments polítics que acabant passant tal com ell diu durant bona part del segle XX. Com per exemple: la desfeta de Iugoslàvia, la descolonització d’Egipte i l'Índia, que Hitler perdes la II Guerra Mundial, la desintegració de la URSS, la reunificació d’Alemanya, etc.
Malgrat això, va ser ignorat pels historiadors oficials i per les universitats, sent un dels seus gran detractors el prestigiós historiador Jaume Vicens Vives. Va tenir moltes dificultats per publicar la seva obra a Espanya i a l'estranger. Alguns llibres va optar per auto-publicar i també finançar alguna de les traduccions.
Llegint aquesta biografia, m’ha fet pensar amb en Jordi Bilbeny, guardant les distancies, veig alguns paral·lelismes entre els dos, Bilbeny teoritzar amb el passat, Deulofeu ho fa amb el futur, ambdós tenen partidaris i detractors.
Editat per J.J. de Olañeta, 75 pàgines, mini llibre de format 14X9 cm. Breu relat situat a Alemanya a finals dels anys 30 del segle passat, amb una situació econòmica i social terrible.
Una vegada més Zweig ens sorprèn amb aquest relat curt, un drama psicològic sobre la riquesa i l'ostentació. Un ancià cec, ha dedicat tota la vida a col·leccionar gravats, ha viscut amb austeritat per poder destinar els seus recursos a la seva col·lecció. Creu que te un petit tresor, que els seus heretaran i els permetrà viure amb tranquil·litat.
El que no sap, és que davant la greu crisi econòmica, la seva família ja fa temps que venen els gravats i ara la seva col·lecció és un conjunt de fulls en blanc, ara la seva col·lecció és invisible.
