En una sola persona de John Irving

Editat per Edicions 62, 613 pàgines. Relat que podria ser de ficció però que, sembla, és, autobiogràfic. Relata la vida d’un jove que descobreix que la seva sexualitat és diferent, és bisexual, el seu primer amor es la bibliotecària del poble, que resulta ser un transvestit (els enamoraments inadequats). El rebuig de la comunitat envers els diferents, on no s’entenen les “altres” sexualitats, la homosexualitat és tractada com una malaltia.  A partir d’aquí va explicant tota la seva vida, amb una gran normalitat, rigor i tendresa. Tracta un tema tant íntim, sense pudor amb molta naturalitat i certes dosis d’humor. Tot i ser una novel·la que gira al voltant de la homosexualitat, seria un error catalogar-la de literatura homosexual.

La majoria de personatges són homosexuals, sorprèn la força de tots ells, no hi ha personatges plans, tots en un moment o altre et sorprenen. L’avi Harry, la senyoreta Frost, l’oncle Bob, la tia Muriel, etc. Especial també és la relació que te amb Elaine, primer amiga, però també amant, confident i en alguns moments parella estable.

També em sembla peculiar, les afeccions dels alumnes de l’escola, practiquen dues activitats tan dispars com, combats de lluita i  representacions d’obres de Shakespeare en el teatre escolar.

Aquest estat el meu primer Irving, i ja tinc ganes de llegir-ne més. Ha estat una lectura agradable, tendre, intensa, profitosa. Crec que fan falta llibres com aquest que ensenyant a viure la diversitat sexual amb normalitat, ha de ser molt dur viure la vida darrere una màscara. Estimeu i estimeu amb llibertat.

Dolmen de Vallgorguina i Església de Santa Eulàlia de Tapioles.

 

Aquí teniu el resultat de les fotografies fetes en la sortida nocturna del divendres 24 de maig. El Dolmen de Pedra Gentil, construcció megalítica, hi ha teories que diuen que potser un monument funerari, no es conèixer l’origen. Però si que hi ha moltes llegendes el seu voltant de bruixes i aquelarres. Església de Santa Eulàlia de Tapioles, documentada des del segle X, actualment està en runes. Hi ha qui diu que deu els seus orígens als templers, perquè els templers sempre estaven a prop de llocs màgics i energètics, això explicaria la seva proximitat al Dolmen. A part de la seva història, es un lloc interesant per fer fotografia nocturna, són llocs envoltats de ser misteri, que donen molt de joc.

32è Aplec Sardanista d'Arenys de Mar

La sardana. El ball nacional de Catalunya. La dansa més bella de les que es fan i es desfan.

IX Lliga social de fotografia de l'AFA

Cinquena entrega de la IX LLiga social de fotografia de l'AFA. He presentat aquesta foto de la regata Interclubs, que és va cel·lebrar en aigues d'Arenys de Mar els dies 5 i 6 de març. La puntuació obtinguda es de 7,71, he quedat en cinquena posició. A la clasificació general vaig també en cinquena posició, ara ja només falta una entrega serà difícil fer podi.

Faro Punta Nariga

Faro Punta Nariga. Costa da Morte. (2009)
Col·lecció El factor humà.

Esport en familia

Esport en familia.
Arenys de Mar (2013)
Col·lecció El Factor humà.

Rodalies

Col·lecció El factor humà.
Arenys de Mar (2013)

El Petit Princep d'Antoine de Saint-Exupéry

Com ja he explicat altres vegades soc un lector anàrquic, les meves lectures tenen molts forats negres, molts graons perduts, un d’ells era El Petit Princep.

Enguany coincidint amb el setantè aniversari de la publicació del llibre he aprofitat per llegir-lo.

Ara entenc el seu l’èxit, és un llibre que es llegeix com aquell que és menja un préssec, és un llibre tendre, una faula escrita fa 70 anys però d’una gran vigència. Un llibre que a cada pàgina et convida a reflexionar.

 “Tots els  adults abans han estat nens, però pocs se’n recorden”, però jo ara afegiria que ni ha que han estat nens i no han crescut.

El llibre està il·lustrat amb dibuixos del mateix autor, dibuixos que han tingut tant o més èxit que el propi text, dibuixos de traç senzill però que també tenen un subtil lectura.

És un dels llibres més traduïts i publicats. El diari Le Monde l’ha inclòs dins dels 100 millors llibres del segle XX.

Fidelitat

La fidelitat no està de moda, i no em refereixo només a la fidelitat conjugal, sinó en general, ara mateix preval el efímer. M’adono que jo soc un home de fidelitats, avui fa 28 anys que comparteixo la meva vida amb l’Anna, i aquest any també farà 24 anys que treballo a la mateixa empresa, 26 anys que milito al mateix partit polític, també 26 anys que visc en la mateixa casa, 50 anys que visc en el mateix poble.

I també molts anys que em mantinc fidel al meu país que es Catalunya, des de que vaig tenir us de raó i descobrir que amb España i no hi tenia res a veure. Ja fa molts anys que espero i desitjo la llibertat plena del meu país, masses anys fins i tot.

Noemí

Sessió de foto estudi amb Noemí.
Estudi de l'Agrupació Fotogràfica d'Arenys (2013).

Macro

Experimentant. Normalment no faig foto macro, per dues raons, perquè no tinc un equip adecuat i perquè tampoc tinc paciència.

Castell de Can Jalpí

Castell de Can Jalpí (Arenys de Munt- 2013)

Resant

Resant a la mesquita de Zagora (Marroc 2005).
Col·lecció El Factor Humà.

Tot el que tinc de Miquel Colomer.

Editat per Acontravent, 320 pàgines.  Dietari sobre la vida, la literatura, l’ensenyament, la política, situacions personals etc.  Colomer és declara Planià i també admirador de Guillem Simó, entre altres.

A la contraportada, Colomer és defineix: “Soc enamoradís i indecís, una mena de veu sense història que ha tractat sempre, sense aconseguir-ho mai, de forjar-se un caràcter i un pensament propis. Tot fallat. Influenciable i camaleònic, mudo de pell i de personatge segons l’última persona amb qui hagi parlat o segons el darrer llibre que hagi llegit. No hi ha res meu. Tot és dels altres.

En les seves situacions personals, el veig un personatge un xic turmentat, a vegades incoherent amb les seves opinions, encara que ell ja reconeix que és influenciable.

Professionalment s’ha dedicat a l’ensenyament de literatura, i és nota, les opinions sobre llibres, transpiren passió. Persona molt llegida i d’àmplia cultura, en aquest apartat, només puc que seguir les seves indicacions.

Un altre de les seves constants, és parlar dels problemes de l’ensenyament, la seva resposta i solució aquest problemes, són, diríem  “políticament incorrectes”, deixem una frase d’exemple: “Educar és reprimir”.

Políticament és declara, catòlic, conservador, monàrquic i independentista, això ja demostra una mica la complexitat del personatge. Creient de dretes que vol una Catalunya sobirana amb monarquia catalana.

Aquest complexitat és manifesta també amb els seus admirats: No entenc com pot admirar al poca solta d’en Salvador Sostres. Llegir el FdP mentider de l’Arcadi Espada. Ser un fervent admirador de Valentí Puig, assessor de las FAES i cicerone d’Aznar quan visita Catalunya.

En tot cas jo m’ho he passat molt bé llegint el llibre, hi havia dies que tenia ganes d’arribar a casa per llegir-lo. En definitiva un llibre interessant que segur que no et deixa indiferent.

  

TSJC

Aquesta setmana s’ha conegut l’última interlocutòria del TSJC, sobre la immersió del català a les escoles. Tribunal?, si, Superior?, a que? de Justícia?, segur que no, de Catalunya?, tampoc, en tot cas espanyol.

Aquesta interlocutòria, demostra que l’estupidesa humana és infinita.

IX Lliga social de fotografia de l'AFA

Quart lliurament de la lliga, en aquesta ocasió el tema era obligat: moviment. He presentat aquesta foto d'una cursa de motos en el Circuit de Catalunya de Montmelo, la sensació de moviment le fet a través d'un filtre de Photoshop. He quedat en vuitena posició, a la clasificació general continuo en sisena posició.

Primavera, estiu, etcètera de Marta Rojals

Editada per La Magrana, 363 pàgines. Primera novel·la d’aquesta autora i si fa cas del públic no ha de  ser l’última, ja que ha tingut una crítica molt favorable. La protagonista torna al poble on va néixer, després de passar pe una crisi de parella, a partir d’aquí se succeeixen els records, les vivències de la joventut i també una reflexió entre la vida de poble i la de ciutat, avantatges i inconvenients.

Narrada en primera persona i utilitzant sovint el dialecte ebrenc, donà la sensació que hi ha un part important de fets viscuts personalment o de ben a prop. La novel·la te gran riquesa literària i uns bons diàlegs. Si teniu una edat propera a la protagonista, veureu reflectida moments de la vostra infantesa o adolescència.

En definitiva es un llibre que fa de molt bon llegir, és un llibre fresc, viu però també cru, car reflecteix les dificultats de la vida, l’amor, el desamor, la mort i també aquestes situacions que es donen sovint on tens davant teu una disjuntiva i has de prendre una decisió.

Esperem doncs que la Marta Rojals, ens acompanyi aviat amb un altre llibre.