En els últims dies a la llista arenyautes, s’ha generat un interessant debat sobre l’abstenció i els abstencionistes. Jo sempre hi votat, crec que es un deure i més en un país que ha patit una ferotge dictadura de 40 anys, moltes persones han perdut la vida, per defensar i recuperar la democràcia.
En aplicar la llei d’Hondt , els abstencionistes a afavoreixen al partir més votat.
Per mi els abstencionistes tenen dos perfils molt definits, es evident que dintre d’un col·lectiu tant important hi ha matisos i excepcions, però majoritàriament són aquest dos grans grups:
El més nombrós el dels indiferents: Persones que no participen a rés, no van ni a la reunió de la seva escala de veïns. Ja els està bé les coses com estant, per ells la política es una cosa aliena, crec que es per indigència política, no ham tingut tradició familiar, ni cultural relacionada amb la política o en la participació en la societat civil.
L’altre grup també important encara que no tant, es el dels “puristes”: Són “progressistes”, molt dogmàtics, els de més edat provenen dels partits d’esquerra de les acaballes del franquisme (Bandera Roja, Psuc, Psan, etc) i no en perdonen ni una, per ells aquesta no es la seva democràcia i prefereixen trencar les cartes i no participar, creuen que tot, es pot canviar en un tres i no res. Una part d’aquest van anar a votar el 14-M i van propiciar la victòria del PSOE o la derrota del PP.
En aplicar la llei d’Hondt , els abstencionistes a afavoreixen al partir més votat.
Per mi els abstencionistes tenen dos perfils molt definits, es evident que dintre d’un col·lectiu tant important hi ha matisos i excepcions, però majoritàriament són aquest dos grans grups:
El més nombrós el dels indiferents: Persones que no participen a rés, no van ni a la reunió de la seva escala de veïns. Ja els està bé les coses com estant, per ells la política es una cosa aliena, crec que es per indigència política, no ham tingut tradició familiar, ni cultural relacionada amb la política o en la participació en la societat civil.
L’altre grup també important encara que no tant, es el dels “puristes”: Són “progressistes”, molt dogmàtics, els de més edat provenen dels partits d’esquerra de les acaballes del franquisme (Bandera Roja, Psuc, Psan, etc) i no en perdonen ni una, per ells aquesta no es la seva democràcia i prefereixen trencar les cartes i no participar, creuen que tot, es pot canviar en un tres i no res. Una part d’aquest van anar a votar el 14-M i van propiciar la victòria del PSOE o la derrota del PP.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada