Los girasoles ciegos de Alberto Méndez, editada per Anagrama, 155 pàgines, es el seu primer i únic llibre, i l’èxit li arribat una vegada mort (2004).
Editat l’any 2004 va tenir bones crítiques, es va esgotar de seguida i no el vaig poder comprar, no hi vaig pensar més fins l’altre dia que triant els llibres per llegir aquestes vacances el vaig trobar, ara ja va per la vintena edició, 100.000 exemplars venuts.
Es un llibre del tot recomanable, parlar de quatre històries, que resulta que estan enllaçades entre si, retrata en duresa la postguerra civil espanyola.
Llegint aquest llibre te n’adones el que comporta una guerra, quan de sofriment, quantes il·lusions trencades, quans projectes inacabats, que inútil i estèril resulta aquest vessament de sang. Sempre me preguntat, quin país seriem sense el retrocés que va suposar la guerra civil.
Aquest llibre per el seu contingut, per el seu missatge, per la reflexió que comporta, el faria de lectura obligatòria als instituts de secundaria.
Editat l’any 2004 va tenir bones crítiques, es va esgotar de seguida i no el vaig poder comprar, no hi vaig pensar més fins l’altre dia que triant els llibres per llegir aquestes vacances el vaig trobar, ara ja va per la vintena edició, 100.000 exemplars venuts.
Es un llibre del tot recomanable, parlar de quatre històries, que resulta que estan enllaçades entre si, retrata en duresa la postguerra civil espanyola.
Llegint aquest llibre te n’adones el que comporta una guerra, quan de sofriment, quantes il·lusions trencades, quans projectes inacabats, que inútil i estèril resulta aquest vessament de sang. Sempre me preguntat, quin país seriem sense el retrocés que va suposar la guerra civil.
Aquest llibre per el seu contingut, per el seu missatge, per la reflexió que comporta, el faria de lectura obligatòria als instituts de secundaria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada