diumenge, 3 d’agost del 2008

Un món sense fi


De Ken Follett editat en català per Edicions 62, traduïda per Concepció Iribarren, 1.258 pàgines, deu pesar més de 2 quilos, des de el punt de vista pràctic es un llibre incòmode de llegir.
La subtitulen com la continuació d’Els Pilars de la Terra, però l’únic que hi ha en comú es que l’autor la situa en el mateix lloc 200 anys mes tard i els protagonistes son descendents dels personatges d’Els Pilars, si no has llegit la primera part pots seguir el llibre perfectament.
Com a obra literària, per mi es un bon llibre, vaig quedar atrapat des de el començament i m’ha creat la necessitat de llegir cada dia, no el podia tenir a la tauleta de nit sense obrir. Hi quedat atrapat tan o més que Els Pilars de la Terra.
Encara que es tracte de una novel·la, crec que narra en precisió, la duresa de la vida en l’Europa medieval, el patiment dels serf, els privilegis de la noblesa i la influencia de l’església. He llegit alguna crítica que diu, des de el punt de vista històric hi ha algunes errades, jo que no tinc grans coneixements d’història no els hi trobat.
Dins el llibre hi ha parts que la podrien catalogar de novel·la eròtica, dons es descriuen varis actes sexuals, en pels i senyals, hi mai més ben dit, també hi ha situacions de lesbianisme entre monges i de homosexualitat entre monjos, hi ha violacions i relacions no consentides, es a dir sexe per tot el gustos.Si t’agrada la novel·la històrica, no ho dubtis, llegeix-la, si et va agradar Els Pilars de la Terra, també. Si es cristià integrista, millor que llegeixis un altre llibre