L’home que mirava passar els trens de Georges Simenon

Editat per Edicions 62, 251 pàgines. He llegit una edició de butxaca editada el 2003, el llibre va ser publicat per primera vegada el 1938.

Simenon és un dels grans autors de novel·la negra, amb la majoria de les seves novel·les protagonitzades pe l’Inspector Maigret, el qual en part deu la seva gran reputació com a escriptor de novel·la policíaca. Es dona la circumstància que en aquesta obra, considerada una de les seves obres mestres, Maigret no hi participa.

Perquè aquest llibre no es la clàssica novel·la negra d’assassins i policies, sinó una novel·la psicològica, un retrat d’un ciutadà normal, Kees Popinga, que es transforma en un foll narcisista.

La tensió narrativa ve donada pel deliri de la fugida, pel seu paper com a fugitiu i pel seu alliberament de la vida monòtona que portava.

A mi aquest llibre m’ha fet recordar les excel·lents obres psicològiques de l’admirat Stefan Zweig.