L’home que mirava passar els trens de Georges Simenon

Editat per Edicions 62, 251 pàgines. He llegit una edició de butxaca editada el 2003, el llibre va ser publicat per primera vegada el 1938.

Simenon és un dels grans autors de novel·la negra, amb la majoria de les seves novel·les protagonitzades pe l’Inspector Maigret, el qual en part deu la seva gran reputació com a escriptor de novel·la policíaca. Es dona la circumstància que en aquesta obra, considerada una de les seves obres mestres, Maigret no hi participa.

Perquè aquest llibre no es la clàssica novel·la negra d’assassins i policies, sinó una novel·la psicològica, un retrat d’un ciutadà normal, Kees Popinga, que es transforma en un foll narcisista.

La tensió narrativa ve donada pel deliri de la fugida, pel seu paper com a fugitiu i pel seu alliberament de la vida monòtona que portava.

A mi aquest llibre m’ha fet recordar les excel·lents obres psicològiques de l’admirat Stefan Zweig.

 

No dormiràs de Oriol Canals

Editada per Rosa dels Vents, 363 pàgines. És el primer llibre que llegeixo d’aquest autor. Quan vaig llegir el títol, el primer que em va venir al cap van ser les novel·les de John Verdon, que també tenen aquest títols tan contundents en imperatiu. Si bé té una arrencada espectacular, no arriba al nivell de les novel·les de Verdon.

En línies generals, l’he trobat un thriller interessant, de bon llegir i que t’atrapa des del començament; el llibre no et cau de les mans. També és interessant i original que la trama es desenvolupi en el marc d’una orquestra simfònica.

La part que falla una mica al meu parer, és que la història a vegades es fa previsible: no hi ha cap cop de guió, a alguns personatges els falta una mica de trempera i, pel que fa a les investigacions policials els hi falta una mica de realisme. Crec que l’autor s’ha deixat emportar una mica massa per la ficció.

En definitiva, un bon thriller de lectura fàcil, que t’enganxarà i et farà passar una bona estona.

 

El joc del silenci de Gil Pratsobrerroca

Editada per La Campana, 317 pàgines. Novel·la debutant i novel·la revelació, primer llibre de l’autor que prové del món dels guions per ràdio i televisió.

Es tracta d’un thriller situat en un petit poble del Pirineu. El llibre va de menys a més i et va atrapant, de vegades trobo que l’argument a voltes és una mica inversemblant, els personatges prenent decisions poc coherents o directament estúpides que ajuden a embolicar la història. Al meu parer utilitzar els adjectius de «trepidant» o «addictiva» és una mica excessiu.

Amb tot, el llibre és de fàcil lectura i el fet que alterni el present i el passat fa que mantingui certa tensió narrativa. Per mi és una obra una mica sobrevalorada, tot i que trobo positiu que sigui un llibre, diguem-ne de Km 0 i que que tinguem histories i autors autòctons.

 

XXII Lliga social de fotografia de l’AFA

Sisena i última entrega d’aquesta edició de la Lliga. Continuem amb molta participació: en aquesta ocasió, quaranta-dos participants.

Avui tocava tema obligat: «El meu carrer» (fotografies inspirades en la cançó de Joan Manuel Serrat). He presentat aquesta fotografia del carrer de Balborraz de Zamora, un dels carrers més antics de la ciutat. El seu nom prové de l’àrab bab al-ras, que es traduiria com a «Porta del cap».

He obtingut una puntuació de 7,35 i he quedat en la trentena posició de quaranta-dos participants. En l’apartat popular, he quedat en quinzena posició. El pròxim dia 4 de juliol farem la gala d’entrega de premis i coneixerem la classificació final.

 

XXII Lliga social de fotografia de l’AFA

 

Cinquena entrega d’aquesta edició de la Lliga; continuem amb molta participació: en aquesta ocasió, quaranta-nou participants.

Avui tocava tema obligat: Silenci (fotografies que transmetin la sensació de silenci). He presentat aquesta fotografia feta a una noia a l’Índia.

He obtingut una puntuació de 8,11 i he quedat en la vint-i-tresena posició de quaranta-nou participants. En la classificació general, vaig en trenta-tresena posició.

Fiesta Nacional

Quan vaig llegir aquest escrit, vaig pensar en España i la seva festa nacional.  

Foto feta al barri vell de Manresa (2025).

La dona de verd d’Arnaldur Indridason

 

Editada en català per la desapareguda editorial La Magrana, 328 pàgines. Catalogada com a novel·la negra nòrdica, crec que defuig una mica les clàssiques novel·les de detectius, assassinats, etc.

Hi ha una doble narració: una investigació actual sobre la troballa d’un esquelet i la història d’una família que va viure en el mateix indret a les acaballes de la guerra, una família marcada pel masclisme, el maltractament i la submissió de la dona davant l’home. Per tant, podríem dir que en el llibre hi ha una certa crítica social, com és la violència contra les dones, un fet repugnant encara vigent avui dia.

Es va intuint que el desenllaç tindrà relació amb aquesta família, encara que durant la investigació apareix alguna altra trama. Per mi, a la novel·la li falta intensitat i tensió narrativa.

Entremig, l’autor introdueix una part sobre la pròpia vida personal i familiar del detectiu Erlendur: el seu divorci, els problemes amb la seva filla drogoaddicta, etc. Serveix per humanitzar la figura del detectiu, però no aporta res especialment interessant a la novel·la.

Dins del ventall de la novel·la negra escandinava, pel meu parer n’he llegit d’altres de millors.

XXII Lliga social de fotografia de l’AFA

 

Quarta entrega d’aquesta edició de la Lliga; continuem amb molta participació: en aquesta ocasió, quaranta-vuit participants.

Avui tocava tema obligat: Matemàtica ( fotografies en que apareguin elements matemàtics, geomètrics, simètrics, etc). He presentat aquesta fotografia feta a Aranjuez.

He obtingut una puntuació de 7,94 i he quedat en la vint-i-setena posició de quaranta-vuit participants. En la classificació general, vaig en trenta-quatrena posició.

XXII Lliga social de fotografia de l’AFA

 

Tercera entrega d’aquesta edició de la Lliga; continuem amb molta participació: en aquesta entrega, quaranta-nou participants.

Avui tocava tema obligat: Persones treballant. He presentat aquesta fotografia feta a la Fira de Forjadors i Artistes del Ferro a Besalú (Garrotxa) l’any 2007.

He obtingut una puntuació de 8,19 i he quedat en dissetena posició de quaranta-nou participants. En la classificació general vaig en trenta-sisena posició.

XXII Lliga social de fotografia de l’AFA

Segona entrega d’aquesta edició de la Lliga; continuem amb rècord de participants: en aquesta entrega, cinquanta-tres.

Avui tocava tema obligat, els transports. He presentat aquesta fotografia feta al Maeklong Market (Tailàndia), un mercat pel qual passa una via de tren pel bell mig. Els paradistes ja estan preparats perquè, en el moment que passa el tren, retiren els estris i la mercaderia.

La foto ha agradat més al jurat extern que als altres companys; he obtingut una puntuació de 8,40 i he quedat en vint-i-cinquena posició de cinquanta-tres participants. En la classificació general vaig en trenta-novena posició.

 

XXII Lliga social de fotografia de l’AFA

 

Comença la vint-i-dosena edició de la Lliga, aquest any amb un record de participació, cinquanta-un participants. En aquesta primera entrega el tema era lliure, he presentat aquesta fotografia feta a un carrer de la ciutat de Jodhpur al Rajasthan (Índia), també coneguda com la ciutat blava. He començat malament, la foto no ha agradat, he obtingut una puntuació de 7,09, quedant en quaranta-quatrena posició de cinquanta un participants. Falta veure si el jurat popular la valora millor.

La veritat del cas Comorera d’Antoni Batista.

Editat per Ara Llibres. 237 pàgines. Relat molt ben documentat escrit amb un estil àgil que a vegades sembla novel·lat, sobre la figura de Comorera, fundador del PSUC, conseller de la Generalitat i estret col·laborador de Companys. El relat es centra sobretot en el període de l’exili, la detenció i els interrogatoris posteriors.

Batista incorpora elements inèdits de l’arxiu personal del comissari Antonio Juan Creix. Hi veig un intent d’humanitzat aquest policia, que és acusat per molts antifranquistes d’haver practicat tortures en els seus interrogatoris a la comissaria de Via Laietana, Batista el presenta com un personatge educat, culte i respectuós amb els presoners. El poeta Pere Quart després de patir els seus interrogatoris va dir la cèlebre frase «Creix, creix però no et multipliquis».

Obviant aquest apartat, crec que el llibre és rigorós, amb un relat fidel dels fets ocorreguts en aquells anys de la lluita antifranquista.

Llegint el llibre m’ha vingut al cap la figura de Carrasco i Formiguera, afusellat pels franquistes per catalanista i perseguit pels rojos per ser de dretes i catòlic. En aquest cas, Comorera va ser perseguit pels franquistes per comunista i expulsat i traït pels seus companys de partit per catalanista.

Al llibre també queda reflectit el trist paper que van fer La Pasionaria i Santiago Carrillo, una vegada més pel que fa al tema de Catalunya: al final, és el mateix un espanyol de dretes que un d’esquerres.

En definitiva, un bon llibre, ideal pels amants de la història i la política.

Francesc Ferrer i Guàrdia de @rocblackblock

 

Mural en record de Francesc Ferrer i Guàrdia, situat a Alella, davant de la biblioteca que porta el seu nom.

Ferrer i Guàrdia (1859-1909) va ser un important pedagog anarquista i lliurepensador català. Va crear l'Escola Moderna que va significar una posada en pràctica de la seva pedagogia llibertaria, era un avançat en el seu temps, un personatge incomode. Va ser afusellat a Montjuïc després de ser condemnat, sense proves, per un tribunal militar que el va declarar culpable d'haver sigut partidari i principal instigador de la Setmana Tràgica. Espanya una altre vegada.

Queda escrita la nostra història de Lily Brick

 

Per un futur millor, mural en commemoració a les víctimes de l'Holacaust, vinculat als actes del 80è aniversari de l'alliberament del camp de concentració i extermini d'Auschwitz-Birkenau (1945) per part de les forces aliades.

Lily Brick, ha creat a Manresa (Bages) aquest mural de grans dimensions sobre la importància de transmetre la memòria democràtica a les noves generacions.

Molt vigent avui dia, perquè diuen les enquestes que un de cada cinc joves espanyols entre 18 i 24 anys considerant que els anys del franquismes van ser bons. Cinquanta anys després de la mort de Franco, Espanya continua sent sociològicament franquista.

EL que no et mata et fa més fort de David Lagercrantz

Editat per Columna, 652 pàgines. És la quarta entrega de la sèrie Millennium, originalment creada per Stieg Larsson, però escrita en aquest cas per David Lagercrantz després de la mort de Larsson. En un intent sembla, d’exprimir l’èxit de les primeres entregues.

Continuant els dos personatge cabdals de la saga, Lisbeth Salander i Mikael Blomkvist, els dos amb els mateixos trets característics i personalitat coneguts pels lectors.

La trama ben construïda gira al voltant de la intel·ligència artificial, el cibercrim i l’espionatge industrial. Es mantenen oberts diferents escenaris que conviuen en el temps que finalment conflueixen, però al començament es fa una mica feixuc.

Al meu parer l’autor aconsegueix mantenir una bona tensió narrativa i el llibre va de menys a més. Novel·la del tot recomanable pels seguidors de Millennium i fans del duo Salander&Blomkvist i també pels amants del thriller nòrdic.

La vida en l’abisme de Ferran Torrent.

Editat pe Columna, 220 pàgines. En aquest cas no es tracta d’una novel·la de lladres i serenos, si no una història autobiogràfica sobre la relació i amistat que va mantenir l’autor amb un personatge anomenat «El Rubio».

Ens traslladem en el mon del joc il·legal en la València dels anys setanta, on Torrent coneix a «El Rubio», un home peculiar, jugador professional, hermètic amb el seu passat, Torrent queda embadalit pel personatge i estableix quasi una relació de pare a fill.

Torrent explica les experiències viscudes, probablement algunes novel·lades, on intervenen com actors secundaris un seguit de personatges assidus en aquest ambient: «amarradors», «joqueros», ludòpates, putes i altra fauna nocturna.

Novel·la entretinguda, però a mi m’agrada més el Torrent més negre.

 

XXI Lliga social de fotografia de l’AFA

Sisena i última entrega de la vint-i-unena edició de la Lliga. Tema obligat: Llums i Ombres, he presentat aquesta foto que vaig fer a Reus fa uns anys. En l’apartat social he tret un 8,29 quedant en vint-i-sisena posició de trenta dos participants. I en l’apartat popular he quedat en vint-i-unena posició.

En la Classificació Final, en l’apartat social he quedat en vint-i-unena posició i en l’apartat popular en la vintena posició.

XXI Lliga social de fotografia de l’AFA

 

Cinquena entrega d’aquesta edició de la Lliga. Tema obligat: Parells o senars. He presentat aquesta foto de l’edifici Oculus Word Trade Center de Nova York, vaig tenir una puntuació de 7,43 quedant en vint-i-sisena posició de trenta dos participants. En l’apartat popular he quedat en vint-i-novena posició.

Pel que fa a la classificació general en l’apartat social vaig en vintena posició i en l’apartat popular vaig en dinovena posició.

Catalunya davant el conflicte d’Israel vs Palestina.

 

El Govern de la Generalitat tanca l’oficina de representació que té a Tel-Aviv, crec que és un error.

El conflicte Palestí vs Israel, fa molts anys que dura, jo quan vaig néixer ja existia i crec que moriré i encara existirà, té difícil solució perquè si barreja un conflicte territorial i un de religiós.

La massacre actual que pateix el poble palestí, fa esgarrifances i és del tot execrable i condemnable. Des d’un punt de visita humanitari i de solidaritat has d’estat a favor del poble palestí pel que està patint i també per la raó històrica que l’empara.

Però si extrapolem aquesta situació estrictament als interessos de Catalunya per aconseguir ser un estat independent, aquí només ens pot ajudar Israel, els enemics d’Espanya han de ser els nostres amics.

Hem de fer una política exterior audaç, és imprescindible teixir aliances de solidaritat a favor del nostre objectiu, hem de tenir estats al nostre costat.

Mirem cap un altre cantó, posem-nos una pinça al nas, però la independència de Catalunya és una fita ingent, caldran molt sacrificis, hem de ser amics de l’estat d’Israel, que no ens perdi l’estètica.

XXI Lliga social de fotografia de l’AFA

 

Quarta entrega d’aquesta edició de la Lliga. Tema obligat: Mirall. He presentat aquesta foto d’en Tallaferro mirant-se al mirall i veien reflectida a la Flor d’Alba. A través d’aquesta imatge volia exposar que moltes vegades les altres persones no ens veuen tal com som o que tampoc nosaltres en veien tal com som. Però en aquesta cas ni els meus companys ni el jurat van entendre el missatge i vaig tenir una puntuació de 7,60 quedant en trenta-una posició de trenta dos participants. En l’apartat popular he quedat en divuitena posició.

Pel que fa a la classificació general en l’apartat social vaig en divuitena posició i en l’apartat popular vaig en quinzena posició.