Editat per Acontravent, 320
pàgines. Dietari sobre la vida, la
literatura, l’ensenyament, la política, situacions personals etc. Colomer és declara Planià i també admirador
de Guillem Simó, entre altres.
A la contraportada, Colomer és defineix: “Soc enamoradís
i indecís, una mena de veu sense història que ha tractat sempre, sense
aconseguir-ho mai, de forjar-se un caràcter i un pensament propis. Tot fallat.
Influenciable i camaleònic, mudo de pell i de personatge segons l’última
persona amb qui hagi parlat o segons el darrer llibre que hagi llegit. No hi ha
res meu. Tot és dels altres.
En les seves situacions personals, el veig un personatge
un xic turmentat, a vegades incoherent amb les seves opinions, encara que ell
ja reconeix que és influenciable.
Professionalment s’ha dedicat a l’ensenyament de literatura, i és nota, les opinions
sobre llibres, transpiren passió. Persona molt llegida i d’àmplia cultura, en aquest
apartat, només puc que seguir les seves indicacions.
Un altre de les seves constants, és parlar dels
problemes de l’ensenyament, la seva resposta
i solució aquest problemes, són, diríem “políticament
incorrectes”, deixem una frase d’exemple: “Educar és reprimir”.
Políticament és declara, catòlic, conservador, monàrquic
i independentista, això ja demostra una mica la complexitat del personatge.
Creient de dretes que vol una Catalunya sobirana amb monarquia catalana.
Aquest complexitat és manifesta també amb els seus
admirats: No entenc com pot admirar al poca solta d’en Salvador Sostres. Llegir
el FdP mentider de l’Arcadi Espada. Ser un fervent admirador de Valentí Puig,
assessor de las FAES i cicerone d’Aznar quan visita Catalunya.
En tot cas jo m’ho he passat molt bé llegint el llibre, hi
havia dies que tenia ganes d’arribar a casa per llegir-lo. En definitiva un
llibre interessant que segur que no et deixa indiferent.
