VI Concurs de fotografia Fira del Solstici d’Estiu

Aquesta any he presentat fotos al concurs que organitza cada any la Fira del solstici, aquí teniu les tres obres presentades, es una trilogia que jo titularia MANS, hi que vol remarcar la feina feta a mà. El dia 16 d’agost es farà públic el veredicte.

LLengua

Avui esperant un encàrrec, he estat una hora en una terrassa d’un bar de la plaça Marina de Sants a Barcelona. Mentre prenia un cafè he estat badant i observant la gent, en tota l’estona només he sentit a dues persones parlant català, tots els rètols de la plaça estan escrits en espanyol, excepte un de la Generalitat que anuncia la construcció d’una línea de metro. Quina es la llengua que està en retrocés i en perill de desaparició a Catalunya ? Quan veig actituds com la dels firmants del “Manifiesto”, penso, ...... fills de puta !!!!

He votat NO.

Avui 6 de juliol s’ha votat la moció de censura a l’actual junta directiva de FC Barcelona, jo com a soci del club he votat NO a la moció de censura, entre d’altres per els següents motius:

- El balanç global de l’actual junta directiva es positiu, malgrat aquest dos últims anys.
- La situació, esportiva, econòmica i social del club ha millorat substancialment des de que hi ha l’actual junta directiva.
- La situació actual no justifica el fet que la junta no pugui acabar els seu mandat.
- El socis promotors de la moció de censura, no et transmeten cap confiança.
- En Joan Laporta, es el primer president en molts anys que exerceix de català, sense complexos.

Espero i desitjo que guanyi el sentit comú, que guanyi el NO.

Tastet fotogràfic

En el marc de la 26a Fira del Solstici d’Estiu d’Arenys de Mar, ahir 21 de juny en el Pati del Calisay, es va celebrar el tastet fotogràfic. Que vol ser un espai obert a tothom, per poder exposar una síntesis de les seves obres i així poder donar-se a conèixer. Aquí teniu una mostra de les fotos que vaig exposar.

Crònica del 25è Congrés Nacional d’ERC

Ahir vaig participar en el congrés d’ERC, i les coses no varem anar del tot bé. La part positiva, es va aprovar la ponència política, els informes del president i del secretari general sortints i el dos sector crítics, reagrupament.cat i esquerra independentista, es van comprometre ha seguir en el partit i expressar les discrepàncies amb la direcció, per els conductes reglamentaris, si be resulta lògic i normal, abans del congres jo no ho tenia tan clar. Com aspectes negatius en destacaria dos, un el congrés no ha servit per tancar ferides i anar tots a una i l’altre com a conseqüència de la primera es que l’executiva només representa un sector, es una executiva de vaig perfil polític, amb aires de provisionalitat.

A part voldria fer algunes consideracions:

1ª/ Estic una mica cansat del que sempre a Esquerra, hi hagi tants sectors, clans, capelletes, etc. i crec no equivocar-me si aquesta opinió es compartida per una amplia majoria de militància. Si be enriqueix el debat, la majoria de vegades més que diferencies ideològiques o estratègiques el que hi ha son diferencies personals.

2ª/ Jo no vaig votar a Puigcercós i a Ridao, però la majoria els ha escollit president i secretari general, per tant ara son el meu president i el meu secretari general.

3º/ El objectiu d’ERC es d’independència, aquest fet ens fa incomodes davant la majoria de mitjans de comunicació, i fa que es donin un tracte despectiu i parcial, un exemple: El procés modèlic d’escollir el president i el secretari general per sufragi universal, cas únic a l’estat espanyol i que ha merescut elogis de la premsa estrangera, part de la premsa d’aquí, el contrari, ho destaquen només com un enfrontament.

4ª/ Els votants i militants d’ERC, som molt autocrítics, jo diria que som masoquistes, ens agrada fuetejar-nos, potser som massa apassionats, hem de ser conscients que el camí cap a d’independència es una camí llarg i costos. Hem comés errors i hem fet coses malament i altres molt malament, en els darrers comicis electorals hem perdut molts vots, però parafrasejant la ja famosa frase d’en Laporta diria “al loro, que no estamos tan mal”.

Jo no volaré amb Air Berlin

Déu n’hi do la polèmica que ha generat les paraules del president de Air Berlin, Joachim Hunold, que els alemanys es donin lliçons de llibertat, es una mica sarcàstic, i que es donin lliçons d’idiomes també, ells que viuen a Mallorca, Fuengirola, Marbella o Lloret de Mar i son incapaços de parlar ni una paraula de castellà, en conec personalment a més d’un, de dos i de tres.
En quan al president de la companyia, algú la qualificat de nazi, jo crec que es un pobre ignorant.

****

Nicht Schlecht die Polemik, die die Wörter des Präsidenten erzeugt hat, von Air Berlin, Joachim Hunold, dass die Deutschen sich Freiheitslektionen geben, istsich ein bisschen sarkastisch, und die sich auch Sprachlektionen geben, weder sie, die in Mallorca lebenwohnen, Fuengirola, Marbella oder Lloret de Mar und Müdigkeit, unfähig, zu sprechen noch ein Spanischwort, kenne ich davon persönlichpersonell zusätzlich zu einem, von zweien und von dreien.
In wann zum Präsidenten der GesellschaftUnternehmens, jemand die bezeichnet als Nazi, glaubehalte ich daßalsdas istsich ein unwissender Armer.

V Lliga social de fotografia 2008

Autoretrat, aquest era el tema obligat de la darrera entrega de la lliga, del dimecres 4 de juny. Vaig presentar aquesta foto meva, retocada amb el fhotoshop, amb l’eina “umbral” li vaig donar la tonalitat negre i desprès vaig fer el fondo vermell perquè ressaltés. La puntuació obtinguda es de 7,56 sobre 10 i vaig quedar amb 6è lloc sobre 12 participants.
En la classificació final hi quedat en 6è lloc de 16 participants.

Només socis

Només socis”, l’última novel·la de Ferran Torrent (editorial Columna), 278 pàgines, 21 euros, es la meva darrera lectura, he llegit tots el llibres d’en Torrent i m’agrada la seva fina ironia, les situacions, els personatges i el llenguatge del seus llibres. Pel que fa aquesta novel·la esta en línea amb la seva obra i seria el final o no de la trilogia que va començar amb “Societat limitada” i va acabar amb “Judici final”.
Si tingués que destacar un punt negatiu del llibre, el final no m’agrada’t, li trobat un pel enrevessat i forçant una mica la situació. Recomanable la seva lectura per distreure’t i passar una bona estona desconnectant de la rutina diària.

V Lliga social de fotografia 2008

El dimecres 14 de maig hi va haver la cinquena i penúltima entrega de la Lliga. Vaig presentar aquesta fotografia del fiord de Geiranger (Noruega). Amb un 7,30 de puntuació hi quedat en vuitena posició, ara a la classificació general vaig setè empatat amb el sisè. El proper mes de juny hi ha la darrera entrega d’aquesta Lliga i el tema es obligat, un autoretrat, a veure que passa.

25è Congrés Nacional d’ERC

Com a militant d’Esquerra, he donat suport a la candidatura Erc Futur de l’Ernest Benach i Rafael Niubò, com a candidats a President i Secretari General d’Esquerra, i el proper 7 de juny votaré aquesta candidatura.

Ho he fet perquè soc partidari i admirador d’en Carod-Rovira (Web), es el nostre millor actiu i també el que electoralment ens ha donat millors resultats, tampoc el podem responsabilitzar, només a ell de les ultimes davallades electorals i de tos els mals que afecten Esquerra.

D’en Puigcercós, no m’agrada l’estil, no trobo correcte el tracte que dona a Carod-Rovira, hauria de tenir paciència per ser el proper líder del partit, però ara no es el moment.
En Carretero i en Bertran, els mouen intencions respectables i sincerament crec que desitgen el millor per Esquerra, però els falta capacitat de lideratge, tant necessari ara amb la situació que es troba el partit.

No obstant crec que guanyarà la candidatura d’en Puigcercós-Ridaó, tenen el domini del partit, l’aparell i molts càrrecs electes i els hi donen suport i aquest fet serà determinant.

En preocupa que passarà l’endemà, quina actitud tindran els guanyadors ?, que faran els perdedors ? . M’agradaria que ERC sortís enfortida d’aquest congrés, però .... a vegades els personalismes podem més que el sentit de país o el sentit comú.

Mil cretins

L’últim llibre de Quim Monzó, es un recull de relats, dividit en dos parts, la primera trobem un Monzó una mica diferent, parlar de la vellesa, la mort, el dolor, son relats crus, colpidors que et porten a reflexionar sobre la vellesa. La segona part en més el Monzó de sempre, amb la seva ironia característica.
A mi m’agrada’t més la segona part, però de la primera part destacaria “Dissabte” i “La Lloança”.
Son 174 pàgines que passant volant, jo com soc un fidel seguidor d’en Monzó, recomano a tothom la seva lectura, llegir a Monzó mai deixa indiferent a ningú.

La sang dels Innocents - La germandat del Sant Sudari

Acabo de llegir el llibre La germandat del Sant Sudari de Julia Navarro, i fa uns mesos vaig llegir La sang dels Innocents de la mateixa autora, els dos en versió en català.
La sang dels Innocents, en va agradar, es una historia que enganxa i les seves 766 pàgines passant volant, el fet que siguin diferents histories de diverses èpoques que estan connectades entre si, fa que la lectura sigui molt amena.
Hi ha un part del llibre que no en va agrada es la subtil comparació que fa l’autora, entre el fanatisme religiós islàmic i el terrorisme basc, la vaig trobar fora de lloc i entrada en calçador a partir d’un personatge com es el sacerdot basc Aguirre. Si be els dos fets son totalment condemnables i no hi ha cap lluita que justifiqui vessar ni una sola gota de sang, crec que son dos problemes diferents amb solucions diferents. A l’autora li devia sortir la seva vena “mesataria”.

La germandat del Sant Sudari, també m’ha enganxat, no es tant extensa como l’altre, l’edició de butxaca te 466.- pàgines, segueix també l’estructura de varies histories de diferents èpoques relacionades entre si, hi ha moments que podria semblar un novel·la policíaca i altres una novel·la històrica.

Després d’aquesta positiva experiència, espero aviat poder llegir l’altre obra que en falta “La Bíblia de Fang”.

Visca la República !!!

Avui he anat al Saló del Còmic de Barcelona, era la primera vegada, el mon del còmic a mi no en motiva gaire, però el meu fill petit si que li agrada, i l’hem acompanyat. L’ambient en general una mica friki Hi havia un stand amb els còmics censurats, des de la Cu-Cut, fins l’ultima censura, la portada del Jueves, passant per El Papus. La portada del Jueves, estava preparada per fer aquesta foto muntatge, que hem fet amb l’Anna, "un divertimento".

Visca la República !!!

V Lliga social de fotografia 2008

El dimecres 16 d’abril hi va haver la quarta entrega de la Lliga. Vaig punxar en van puntuar amb 5,18 aquesta fotografia, es un reflex de la cara del meu fill Joan, sobre el vidre de la finestra del tren de Flam (Noruega). La foto no va agradar ni els companys de Lliga ni al Jurat.
Ara vaig sisè amb 26,11 punts, a la propera entrega tinc que millorar.

Crònica d'abril: Vacances

Cada any per aquestes dates, tinc costum de fer unes curtes vacances, que aprofitem amb l’Anna , la meva dona, per fer una escapada. Aquest any hem fet un creuer per la mediterrània, hem sortit de Gènova hi hem anat a Nàpols, Palerm, Tunis, Palma de Mallorca i Barcelona.
Han estat 6 dies de descans, tranquil·litat i bons aliments, hem aprofitat per visitar aquestes ciutats, encara que de manera superficial, degut a les poques hores que hem estat a cada una d’elles. M’he quedat amb les ganes de veure Pompeia i de conèixer Nàpols, però com que Itàlia m’apassiona, ja tinc una excusa per tornar-hi.

Crònica d'abril: El celler

He llegit El celler de Noah Gordon (Roca Editorial), fins ara no havia llegit cap obra d’aquest autor, m’havien recomanat alguns llibres com ara El Rabí o El Metge, però no havia tingut ocasió de llegir-les.
El llibre m’agrada’t força, enganxa des de el primer moment i les 382 pàgines es fan amenes i passant volant.
Com aspecte negatiu, destacaria potser que l’historia es massa plana, no hi ha cap fet que sorprengui al lector (bé només un a la segona part). En un conjunt es un llibre del tot recomanable.

Crònica d'abril: La sequera

Fa pràcticament un mes que no escric al bloc, tinc algunes coses per escriure i no trobo el moment.
Voldria escriure sobre la sequera, es evident que no s’han fet les coses bé, amb el suposat transvasament del Segre, no se si es la millor opció, ERC no hi ha està d’acord. Ara sembla que es farà un minitransvasament del Ebre. No obstant no s’ha informat a la gent, ni s’ha obert un debat valent amb les altres forces polítiques. Si Catalunya pateix sequera i no plou, no es culpa del Govern actual ni dels anteriors, en tota cas el Govern actual i els anteriors haurien de prendre mesures i haver pres mesures per ara no haver de patir possibles restriccions en el subministrament d’aigua. Per tant una vegada el problema està sobre la taula, caldria exigir responsabilitat a tots el partits per actuar units amb una problemàtica tant important.

Per altre banda llegeixo que per fer el transvasament del Segre es necessita el permís del govern espanyol. Però no té Catalunya autonomia, com tant sovint se’ns recorda ?
Una vegada més queda amb evidencia el grau d’autonomia que tenim. L’autonomia que ens cal es la de Portugal !!!

Eleccions, la setmana desprès.

Desfeta a Esquerra.

Haurem de dir Esquerda Republicana, desprès d’aquest resultats, ningú esperava passar de 8 a 3. Crec que han influït varis factors, alguns externs altres interns, aquí en van uns quants:

Era previsible no repetir els resultats del 2004, perquè aquelles eleccions venien precedides del afer Carod, el tractament de l’atemptat de Madrid, el PP estava el poder, etc., per tant hi havia en aquells moments una conjuntura realment irrepetible que ens afavoria.
La por que pogués guanyar el PP, afavorit el vot útil cap els socialistes.
Els debats i la bipolarització mediàtica a fet malt els partits mes petits.
La campanya d’Esquerra no m’ha agradat, l’anunci electoral passat per TV, era simplista i sense contingut, calia fer propostes.
Es difícil estant en el Govern poder marcar el perfil propi, la gent no entén algunes actituds i posicionaments.
El Grup Parlamentari del Parlament espanyol, no ha donat una imatge de credibilitat i seriositat, per exemple el diputat gironí Joan Puig i Cordón i en menor mesura el diputat Joan Tardà.

A Espanya ha guanyat el PP

Ahir els de Polònia van fer una parodia de l’Acebes que es tornar independentista, la veritat es que si Catalunya fos independent a Espanya hagués guanyat el PP, per tant es donar la paradoxa, que els màxims defensors de la integritat de la pàtria espanyola, son els més perjudicat electoralment d’aquesta unitat.

CiU, no aixeca’n cap.

Malgrat que han aguantat be la forta bipolarització de la campanya i son el únic partit que aguanta, tenen molt difícil tornar als 15 o 18 diputats que tenien en anteriors legislatures, tenen un electorat molt fidel, però diguem d’edat avançada.

PSC, una màquina electoral.

Es bastant increïble que després de: L’apagada, el caos a rodalies,el retràs de l’Ave, l’aeroport del Prat, la presa de pel de l’Estatut, etc.., la gent continuïn votant socialista. Serà que voten el menys dolent i com que el PP fa por, voten socialista com a vot anti-PP.

Si mirem la part positiva dels resultats: El PP no ha guanyat, i el socialistes no han tret majoria absoluta.

V LLiga social de fotografia 2008

El passat dimecres 12 de març hi va haver la tercera entrega de la Lliga. Vaig punxar en van puntuar amb 5,42, aquesta fotografia d’un nen tocant l’harmònica, feta a L’Alguer (Sardenya) el passat mes de maig.
Vaig voler donar-li mes nitidesa, amb la “máscara de enfoque” i no va quedar be del tot.
Ara vaig quart amb 20,92 punts a 2,37 del tercer classificat.

Eleccions 9 de març del 2008

Des de l’any 1991, aquestes eleccions, son les que he viscut d’una manera més passiva. No he anat a cap acte electoral, no he penjat ni un cartell, no he vist cap dels dos cara a cara, ni he vist el debat dels cinc candidats catalans a TV3, cada dia la política en motiva menys. Si que he seguit una mica la campanya a través de la premsa escrita i d’alguns blocs.

Sobre els dos candidats espanyols, d’en Rajoy que voleu que us digui, es el representant de la dreta mes rància, reaccionaria i espanyolista, pobra Catalunya si guanya.
En Zapatero a part de ser un mentider compulsiu, com hem pogut comprovar els catalans, vol nedar entre dos aigües per una part defensa aquesta idea de l’Espanya plurinacional que cada dia te menys adeptes dintre de la família socialista i les posicions de “Una grande y libre” que defensa l’inefable Bono.
Diu un amic meu convergent que el PSOE i el PP, son iguals, jo crec que no, com a mal menor prefereixo el PSOE, encara que si en alguna cosa es posem d’acord es en putejar Catalunya.
En relació als candidats catalans: La Chacón no tinc gaires referències per treure un conclusió. En Duran, ja sabeu la simpatia que li tinc, podeu mirar un altre apunt d’aquest bloc dedicat a ell. En Ridao, es un bon element, no m’agrada’t la campanya que ha fet Esquerra, la trobo superficial. En Herrera, dogmàtic com el seu partit, només fan propostes sense contingut, de cara la galeria, viuen en un altre mon. La Nadal, impresentable com el seu partit, l’ús que fan de la llengua en la campanya, mesura el grau de misèria política que tenen.
Res més ho deixo aquí, esperem que Déu i faci mes que nosaltres.