La violinista

La violinista. San Gimignano (La Toscana).

1a Copa Sinera

1a Copa Sinera, aigues d'Arenys de Mar, diumenge 12 d'octubre.

Crisi financera

Una al·legoria de la crisi financera.
Cardona (Bages).

El món d'ahir. Memòries d'un europeu de Stefan Zweig.

Editat per Quaderns Crema, 531 pàgines. No és una autobiografia en l’estricte sentit del terme, sinó un recull de records personals, des de la seva infantesa i adolescència fins poc abans de la seva mort. Des de l’imperi Austrohongarès fins a la Segona Guerra Mundial, des del món d’ahir fins a la barbàrie d’avui. Zweig parla més dels altres que d’ell mateix, fa moltes referencies al seus amics intel·lectuals de l’època amb els que va tenir estretes relacions d’amistat, Rilke, Rolland, Mann, Hesse, Freud, etc.

Zweig; jueu, culte, tolerant, europeista, antibel·licista, poliglota i viatger, viu i pateix veiem com la seva Europa s’autodestrueix. Veu amb certa perplexitat l’ascens del partit nazi que abocarà a Europa a la barbàrie.

Com tots el textos de Zweig l’obra està molt ben escrita, amb la seva brillant tècnica narrativa, en aquest cas aplica la construcció psicològica del seus personatge a la seva pròpia persona,  de manera que el lector pot fer-se una idea de la personalitat i caràcter de l’autor i també de l'època que li va tocar viure.

Estem convocats

 

Avui és el meu aniversari. El President Mas  m'ha fet un gran regal.

 

Castell de Cardona

La fortalesa de Cardona va capitular el 18 de setembre de 1714, una setmana després de la caiguda de Barcelona.

Roba estesa

Barri de la Barceloneta (Barcelona).

Gimnàs

Tinc colesterol i per prescripció del metge, haig d’acabar amb aquesta vida sedentària que porto. Ja tinc certa edat, he decidit apuntar-me al gimnàs, a veure si fent exercici contribueixo ha eliminar l’excés de colesterol.

Al gimnàs em sento una mica estrany, envoltat de nois amb musculatures prominents que fan en molts casos del culte al cos la seva principal ocupació. Cossos musculats i quasi tots tatuats. Observo i escolto musica amb els auriculars mentre pedalejo amb la bicicleta estàtica, no converso, a vegades sento que parlant entre ells de dietes, de curses etc. Tinc la sensació que en la molts casos la seva massa muscular és inversament proporcional a la seva matèria gris.

Jo hi sóc per força, com un medicament per prescripció facultativa, altres hi són per pur plaer, a la vinya del senyor hi ha de tot.

Home Neandertal

Barri del Poblenou (Barcelona)

Jaume Vallcorba Plana

Avui ha mor l’editor Jaume Vallcorba Plana, fundador de les editorials Quaderns Crema i Acantilado. Els llibres editats per ell eren sinònim de qualitat literària, gràcies a ell per exemple he descobert Stefan Zweiz. Ara escoltava per la televisió unes declaracions en que deia: Hi ha editors que editant el que la gent vol llegir, ni ha altres que editant el que la gent encara no sap que existeix. Moltes vegades em pregunto com pot-ser que un país tan petit com Catalunya, pot donar tantes persones que aconsegueixen l’excel•lència en la seva feina. El país el trobarà a faltar.

Boulangerie

Carcassona (Llenguadoc - Occitània)

Alimentation Generale

Narbona (Llenguadoc - Occitània).

Ciutat de Carcassona

Ciutat medieval de Carcassona (Occitània).

Aquest país endreçat.

Quatre dies de vacances per Occitània, avui una part sota administració francesa. I aquesta sensació de país endreçat que te França. Carcassona, Narbona, els càtars i escoltar parlar català als gitanos autòctons, joves i vells. I la  maleïda història d’aquest país nostre, del que hagués pogut ser. A veure si aquest 2014, és l’inici del nostre definitiu alliberament.

Disculpes acceptades, President.

President, ha estat un greu error i més per part d’una persona de la seva vàlua, del seu carisma i que ha tingut un càrrec que el transcendeix; President de Catalunya. M’ha decebut President, de vos sempre he tingut la percepció que éreu una persona integra i honesta,  era tant sols una percepció subjectiva. Aquesta mateixa percepció no la tenia de la vostra família, ans el contrari.

Heu fet mal al país, al país que tan estimeu, doneu arguments als enemics de Catalunya, si enemics, perquè hi ha qui vol destruir nacional, social, cultural i econòmicament Catalunya, enemics poderosos que tots sabem qui són.

A España, quan un català triomfa és espanyol, però quan un català fa les coses malament, només és català.

Aquest diners evadits són fruit d’una herència, no són diners guanyats il·lícitament per la seva activitat política, no podem posar a tothom en el mateix sac de la corrupció.

És probable que amb aquesta declaració hagi fet un servei al país, segurament hi havia un diari que ja tenia preparada la portada del 8N.

Disculpes acceptades, President.

España, té por.

Avui surten publicades tres notícies, que parlen per si soles, España té por que Catalunya s’independitzi. La seva actitud ratlla el ridícul, però potser és conscient del grau de dificultat de la viabilitat d'España sense Catalunya.

 1.- La diplomàcia espanyola continua l'ofensiva contra el procés sobiranista de Catalunya. El govern de Mariano Rajoy ha vetat la presència del president de la Generalitat, Artur Mas, en la cimera a Dakar de l'Organització Internacional de la Francofonia (OIF) del 29 de novembre vinent, vint dies després de la consulta, al costat de setanta-set caps d'estat i de govern.

 2.- El govern espanyol vol vetar la incorporació de Jordi Galí al Banc Central Europeu (BCE), tal i com recull avui el diari digital Voz Pópuli. Galí, que és membre del col•lectiu independentista Wilson, podria presentar-se al càrrec de director d'investigació del BCE, de caràcter tècnic però de gran influència, i que actualment està obert a un procés de selecció.

 3.- Espanya es venja del líder letó que va avalar el procés. Rajoy castiga Dombrovskis negant-se a la possibilitat que pugui rellevar Van Rompuy al Consell Europeu. El cap de l'executiu espanyol adverteix els Vint-i-vuit que no pensa acceptar-lo com a president

El Solsonès

El món segons Garp de John Irving

Editada per Columna, 438 pàgines. L’any passat vaig llegir “En una sola persona”, em va agradar molt i tenia moltes ganes de tornar a llegir Irving, però en aquest cas m’ha decebut una mica, l’he trobat excessivament llarg, en algun moment m’ha caigut de les mans i he estat a punt d’abandonar-lo; el començament i el desenllaç estant molt bé però al mig hi ha excessiva “palla”.

Jenny Fields, és infermera i vol ser mare però sense casar-se, engendra un fill (Garp) d’una manera diguem poc ortodoxa, feminista militant i convençuda escriurà un llibre d’èxit, que farà que el seu fill també volguí ser escriptor, aquests són el dos personatges centrals: peculiars, estranys, complicats. La vida d’aquest dos personatges envoltats d’altres persones a l’estil  Irving, es a dir cap ni un diguem “normal”, crea una història peculiar plena d’elements; la parella, els fills, l’amistat, la mort, el sexe, etc.

Irving ha declarat  públicament que li agraden les històries i el personatges complicats, aquest llibre reuneix sens dubte aquestes dues característiques.          

República o monarquia.

Sóc republicà i militant d’ERC des del 1987, sempre he cregut que la república és la forma més genuïna de democràcia. Però el debat espanyol de república o monarquia, no m’interessa, ja s’ho faran, el que realment vull es que el meu país, Catalunya, assoleix la màxima llibertat com a nació, la independència. De totes maneres república o monarquia, no son sinònims de qualitat, quatre dels petits estats europeus, que sempre he admirat; Holanda, Dinamarca, Suècia i Noruega, són monarquies, però amb una diferencia substancial, no són dinasties borbòniques.

X Lliga social de fotografia de l’AFA.

Sisena i última entrega d'aquesta Lliga, hi havia tema obligat; llums i ombres. He presentat aquesta foto feta en un carrer de Siena (La Toscana). La puntuació obtinguda és de 6,94 sobre 10, quedant en desena posició. En la classificació general final he quedat en onzena posició de vint-i-set participants.