Eleccions municipals 2007 (I)

Falten 27 dies per les eleccions, es coneixen tots els candidats i les llistes, hi ha prou elements per treure algunes conclusions hi atrevir-se a donar un pronòstic, aquí va el meu:

- CiU: 6 Regidors, espero i desitjo que l’electorat tingui en compte aquest 4 anys perduts miserablement, la falta de diàleg, les acusacions de tràfic de influencies, la falta d’equip, la nit de naps, etc ...
- PSC: 4 regidors, els socialistes arenyencs estan en caiguda lliure, però no crec que perdin el quart regidor. No obstant la llista la trobo poc socialista, diuen que hi ha mala maror interna, podem perdre vots en dos sentits els més espanyolistes cap a Ciudadanos i els mes socialistes cap a IC.
- ERC: 4 regidors, en tant que militant d’Esquerra, la meva opinió es parcial, però presentem un bon equip, tenim experiència de govern i bones idees per treure Arenys d’aquests ensopiment.
- IC: 2 regidors, si bé Iniciativa te un sostre electoral, l’Oriol pot fer que tingui una pujada de vots per treure el segon regidor (amb càrrec al PSC i en menor mesura a ERC).
- PP: 1 regidor, la dreta espanyolista arenyenca sempre vota, encara que no facin res un regidor el tenen assegurat. Els perjudicarà el fet que es presenti Ciudadanos ?.
- Via: No crec que treguin cap regidors, IC els ha deixa’t a l’estacada a fet que presenti una llista de circumstancies, poc cohesionada.
- C's: Espero i desitjo que no treguin cap regidor i que aconsegueixin dividir el vot espanyolista i fer que el PP no recuperi el segon regidor que havia tingut en algunes eleccions.

IV LLiga social de Fotografia 2007

18 d’abril , quarta entrega de la lliga fotogràfica. Hi presentat aquesta fotografia d’un músic tocant un instrument, del que no conec exactament el nom, potser un trombó ?. La foto esta feta a la Plaça Sant Marc de Venècia un diumenge al mati, inicialment estava una mica cremada, li he donat una mica de saturació i jugat també amb les ombres i il·luminacions, m’han donat una puntuació de 3,00, hi quedat en el lloc onzè empatat amb el novè

Duran Lleida

En Duran Lleida, es un dels polítics més cínics i impresentables d’aquest país, l’etern número dos de CiU, sembla que està per sobre del be i del mal, ara demanar la dimissió del Conseller Huguet , ara critica en Montilla, ara es presenta com a salvador de la pàtria, te més cara que esquena. Segons la última enquesta de valoració del politics, es el més ben valorat amb un 5,7 però aquí hi ha trampa:

Duran Lleida es el únic líder polític actual que no ha tingut mai responsabilitats de govern, no tinc en compte els mesos que va ser Conseller de Relacions Institucionals, amb el President Pujol, una Conselleria “florero” sense contingut, que per cert va dimitir quan Pujol va apostar per Artur Mas com a successor seu.

Duran Lleida es líder d’un partit polític que fa més de 30 anys que no es presenta en solitari a unes eleccions, es desconeix dons, actualment quina es la seva veritable representativitat política.

El que si sap tothom es que només sospira per ser ministre, espanyol, per descomptat.

Adéu Espanya !!! Jo també vull un estat propi (2)

M’estranya que a la blocosfera no hagi tingut reso la interessant entrevista que l’altre dia la Mònica Terribas va fer al jurista i membre del Consell General del Poder Judicial Alfons López Tena, autor del llibre “Catalunya sota Espanya. L’opressió nacional en democràcia” (Dèria editors – La Magrana), entre altres coses va dir el següent:

En la relació Catalunya-Espanya, només hi ha tres solucions; la provincialització definitiva de Catalunya dins Espanya, la constitució d’un estat plurinacional o la independència.

López Tena creu que a Espanya, la situació actual ja li va bé hi no farà res per canviar-ho. Veu viable un procés d’independència, sempre que el poble de Catalunya es mobilitzi per demanar l’autodeterminació i descarta totalment la possibilitat d’una intervenció militar per evitar aquest procés.

Està totalment convençut que el Tribunal Constitucional retallarà un altre vegada l’Estatut.

Va posar alguns exemples del que ens costa als catalans la dependència:

- Fa 40 anys el PIB de Catalunya suposava un 40% del PIB Espanyol, actualment es del 19%.
- El 1970 els dipòsits bancaris de Barcelona eren iguals que els de Madrid, actualment Madrid triplica Barcelona.
- En els últims anys el Govern espanyol ha signat 111 tractats internacionals prohibint explícitament que hi hagin vols intercontinentals a l’aeroport del Prat

Etc, etc., etc .......

No sovintegen declaracions de personatges de rellevància publica i que es manifestin clarament a favor de les tesis sobiranistes, crec que es inevitable, tard o d’hora hi haurà a Catalunya un majoria social que apostarà clarament per la independència.

Adéu Espanya !! Jo també vull un estat propi.

A Telemadrid, han emes un reportatge titular “Ciudadanos de segunda” on diuen que a Catalunya el castellà està perseguit i en perill d’extinció, que els castellà parlants , estan discriminats, viuen amenaçats i sense llibertat.

El reportatge la fet la productora El Mundo TV, vinculada evidentment al grup d’en Pedrojota Rámirez, per tan està en línia amb els plantejaments de la caverna mediàtica espanyola, COPE, El Mundo, etc.

No hi ha res de nou , es un episodi més de la manipulació i tergiversació que fan de la realitat catalana per anar contra Catalunya.

Hi hagut a Catalunya, diverses reaccions, evidentment totes de rebuig i indignació, m’ha fet gràcia la del Enric Juliana, sots-director de La Vanguardia que en el seu article, acusa de còmplices d’aquesta situació als independentistes, continua amb la seva tesis que dels problemes de la relació Catalunya-Espanya, tanta culpa tenen uns com els altres, es com posar el mateix sac a víctimes i botxins.

El Mètode Grönholm

El dijous vaig anar al teatre a veure “El Mètode Grönholm”, es un obra d’èxit, ja porta 3 temporades a Barcelona, ha estat traduïda a diversos idiomes i estrenada a altres països amb èxit.
En va agradar, vaig passar una bona estona, però esperava un altre cosa, en va decebre una mica, potser el fet que en sentís parlar tant bé, esperava més.

Trobo que es una passada es el preu de les entrades, entre 24.- i 28.- euros, m’agradaria anar al teatre més sovint: però si en poses a sumar: Les entrades més: 8.- € de gasoil, 4 € de peatge, 7 € de pàrking i 30 € de sopar: total anar el teatre: 97.- €; un luxe.

Lluís Llach

Vaig conèixer la música i cançons d’en Lluís Llach, els últims anys del franquisme, jo tot just era un adolescent. A l’escola varem estar parlant de la cançó “Cal que neixin flors a cada instant”, després ja vaig comprar alguns disc, L’Estaca, Campanades a Morts, etc.

Ahir vaig veure per TV3 el concert de comiat d’en Lluís Llach, per definir en una sola paraula: l’artista, la persona, el ciutadà, aquesta seria COHERÈNCIA. En LLach crec que ha estat durant tota la seva carrera musical, coherent: amb la seva música, amb el seu país, amb la seves idees.

Ha estat un referent, compromès amb les seves idees i amb el seu país, i com a tal el trobarem a faltar, en un país tan petit com el nostre, no podem prescindir de persones com en Lluís Llach.

Espero que si no es cantant, des de la vessant que ell vulgui, segueixi al nostre costat lluitant perquè un dia Catalunya sigui un país normal; un país lliure. Per molts anys Lluís.

Adéu Espanya !!!

Segons publiquen la majoria d’analistes polítics, l’estatut de Catalunya ho te magre per passar el tràmit de Tribunal Constitucional espanyol, després de la recusació del jutge progressista Pérez Tremps, queda amb majoria conservadora, hi tot fa pensar que li fotran una altre retallada.

Els catalans son mesells, després de 300 anys d’ocupació espanyola, encara no ens hem adonat, que amb Espanya no hi ha res a fer.

Malgrat tot crec que pot ser positiu, que el tornin a retallar, a veure si per una vegada, hi ha a Catalunya una majoria social que te clar que la via sobiranista es la única que pot solucionar els problemes que te plantejats Catalunya, el millor es dir Adéu Espanya !!!

Càncer

Llegeixo que el càncer te cura, que actualment el 64% dels càncers es curen, hi ho diu el Dr. Germà, cap del servei d’oncologia mèdica del Institut Català d’Oncologia. Es veritat que s’ha avançat, però mireu el vostre entorn, hi segur que teniu un familiar, un veí, un amic, o un company de feina, que ha mort de càncer.
El meu avi va morir de càncer l’any 1969, era pagès, no tenia cotxe, ni telèfon, ni televisor. L’evolució i els canvis tecnològic en els últims anys ha esta espectaculars, segur que també s’ha avançat molt en la lluita contra el càncer, però avui pots parlar amb un telèfon mòbil, pots mirar TV per satèl·lit, etc .., però el càncer continua matant.

IV Lliga social de fotografia 2007

Tercera entrega, 14 de març, hi presentat aquesta foto en blanc i negre, feta en una Kasbah de Marroc, la foto original es en color, m’agraden els contrastos de llum que te. Ha tingut una puntuació de 3,50 sobre 5, hi quedat en 5 lloc empatat amb la Susi Xiberta, de moment aquest any es la foto que m’han puntuat millor.

Aquesta gent fan por !!

Ahir es celebrar la gran manifestació a Madrid, convocada per el PP, per defensar la nació espanyola, a mi aquesta gent del PP en fan por. La dreta espanyola pensa que el poder li pertany, i quan no el té fa tot el possible per a aconseguir-lo. Tot si val en la seva estratègia de “acoso y derribo” al govern del PSOE. Només es pot seguir les seves consignes des de la mala fe o des de la ignorància. Son una banda de manipuladors, cínics, no tenen vergonya, ni fetge. Els importa una merda, les victimes i la pau, només volen el poder. Si per desgràcia recuperen el poder que Déu es agafi confessats, amen.

Es busquen dones !!!

He llegit avui a La Vanguardia, que la propera setmana el senat aprovarà la Llei d’igualtat , que obligarà a totes les candidatures de les eleccions municipals del 27 de maig, estiguin formades per un 40% de dones, a més de paritària ha de ser representativa en els llocs de la llista. La norma del 40% s’ha de complir a cada tram de cinc candidats. Inicialment obliga als municipis de més de 5.000 habitants i a partir del 2011, també a les poblacions de més de 3.000 habitants.

Conec moltes dones compromeses en l’activitat política, que estan en contra de les quotes, que fa que hi hagin càrrecs ocupats per dones, no gràcies a la seva capacitat, si no al seu sexe.

Gràcies Renfe, gràcies Endesa

El desgavell de Rodalies de RENFE a Catalunya o tota la problemàtica encetada a partir de l’OPA de Gas Natural a Endesa, pot fer més pels nostres anhels sobiranistes que moltes de les campanyes endegades per diversos estaments a favor de la independència.

Cada vegada ja més gent, despolititzada, que veu que la única solució per poder ser un país normal, es la independència.

IV Lliga Social de Fotografia 2007

Segona entrega, dimecres 14 de febrer. Hi presentat aquest fotografia feta a la illa de Burano (Venecia), esta feta cap a les 7 de la tarda quan el sol es va ponent.

Es una fotografia amb un correcta enquadrament, el comentarista li va donar una puntuació de 4 sobre 5, els participants li van donar una puntuació de 2,89 sobre 5. Aquí teniu la classificació.

Catalana de Gas

Gas Natural, que abans es deia Catalana de Gas, fins que es va convertir a una empresa “nacional espanyola” ha retirat l’OPA sobre Endesa, diuen que “existeixen desigualtats que fan inviable la seva participació”. El cert es que parafrasejant aquella frase del temps de la república “antes roja que rota”, l’oligarquia econòmica espanyola ha preferit que Endesa fos “antes alemana que catalana”.
Ja ho va dir l’Esperanza Aguirre, que no es podia tolerar que la seu d’Endesa, fos fora del territori nacional “espanyol”, hi tenia raó Catalunya no es Espanya, encara que Alemanya tampoc.
Ja els hi està bé a la burgesia catalana , sempre tan espanyolista, que vegin com les gasten el espanyols. Com que son tan mesells, no n’ha aprendran mai, ells sempre partidaris “de una grande y libre”.

IV Lliga Social de Fotografia de l'AFA

Primera entrega, dimecres 17 de gener. Hi presentat aquest fotografia de una finestra mig oberta amb el contrast del moli de vent de colors, està feta a Venècia.

Es tracte d’una fotografia senzilla sense pretensions, crec que la composició i l’enquadrament son correctes, potser li falta una mica de força, ha obtingut una puntuació de 2,81 sobre 5.

Aquí teniu la classificació.

No a la pena de mort

Dissabte, dia 30 de desembre, van executar a la forca el dictador iraquià Saddam Hussein, es evident que va esser un dictador sanguinari , amb milers de morts a les seves espatlles; la guerra amb Iran, la repressió del poble Kurd, la guerra amb Kuwait, etc. Voldria creure que ha tingut un judici just, amb les màximes garanties legals que la situació Iraquiana permet. Però jo, personalment estic en contra de la pena de mort, ni per el pitjor dels assassins.

Les tradicions

Cada dia les tradicions foranes triomfant més entre nosaltres, es evident que es la vessant comercial de les mateixes que fa que adquireixin rellevància. En refereixo, per exemple a això tan horrorós del “Hallowen”, a partir de l’ensenyament de la llengua anglesa a les escoles, ara tots el col·legis celebren aquesta festa, i el comerç no aliè aquest fet, fa festa grossa venen carbasses , disfresses de la mort, etc.

Llegia l’altre dia, que a França, que venen de tornada de moltes coses, aquesta festa ja va de baixa, esperem que a casa nostra passi tres quarts del mateix.

Hi ara en aquestes dies de Nadal ens envaeix la figura tan nostrada de “Santa Claus”, es veuen papa Noel per tot arreu, en el Centre Comercials repartint caramels, a la TV, a la premsa, etc..Hi el més espantós, aquesta invasió de horteres i diminutes figures vermelles amb escales i cordes, escalen molts balcons i façanes de Catalunya, la gent no te sentit de ridícul.

En el meu nom, Sí

Llegeixo en el bloc d’en Saül Gordillo que blocaires progressistes, s’han afegit a la iniciativa d’AlfonsoGil, donant suport i difonen la campanya amb el títol “En el meu nom si”, per contrarestar la campanya de la dreta espanyola per fer fracassar el procés de pau a Euskadi. Dono tot el meu suport aquesta campanya, no hi ha cap conflicte que es resolgui únicament amb l’actuació policial, sempre cal la via del diàleg. El paper que està fent el PP i tota la dreta cavernícola espanyola es senzillament mesquí

La tardor

Tinc el Bloc una mica abandonat, la veritat es que no tinc gaire temps. A la foto podeu gaudir dels colors de la tardor del Montnegre, un regal de la natura, a un quart de casa, es un privilegi. Una bona passejada el diumenge el mati, veure els colors del bosc, sentir les olors, els sorolls, una sensació que estàs no sap on, val la pena per carregar les piles d’energia positiva.