diumenge, 28 d’octubre del 2012
divendres, 19 d’octubre del 2012
diumenge, 14 d’octubre del 2012
dissabte, 13 d’octubre del 2012
divendres, 12 d’octubre del 2012
dimarts, 18 de setembre del 2012
La Foto (2)
El
Diari del Maresme, també és fa reso de la publicació de la meva
fotografia de la Diada al diari rus Moscow Info. Avui publica una
noticia amb el títol de “La
Diada arriba a Moscou via Arenys”
dilluns, 17 de setembre del 2012
La foto
Vaig
assistir a la gran manifestació independentista del 11S2012. Vaig
tirar poc més d'un centenar de fotografies, entre elles una d'en
Pere Alzina, penjat d'un fanal fent el signe de la victorià, el
vespre li vaig penjar al seu mur del Facebook. En Pere em comentar
que la meva fotografia ha sortit publicada al diari gratuït Moscow
info, que te una tirada de 300.000 exemplars. Aquí teniu la pàgina
del diari.
dissabte, 15 de setembre del 2012
dilluns, 10 de setembre del 2012
Timbuktú de Paul Auster.
Edita
per Edicions
62, dins Labutxaca.
188 pàgines. Willy i Mr. Bones, el primer un poeta fracassat, el
segon, el seu gos que a part de la fidelitat reuneix la condició
d'entendre el llenguatge del humans. Els dos són el protagonistes,
Willy sap que està al final de la seva vida i busca una antiga
professora per entregar-li els seus manuscrits, després ja podrà
anar al seu Timbuktú, el seu paradís. Mort Willy, Mr. Bones,
descobreix la soledat, però també que és fàcil trobar una nova
llar, malgrat això prefereix reunir-se amb Willy i anar també a
Timbuktú, al paradís.
Novel·la
diferent, narrada en part per un gos, te certa tendresa, sobretot
la segona part que per mi és més atractiva de llegir.
Com
element comú a altres novel·les d'Auster, el protagonista és un
fracassat, no sé si és una constant a tota la seva obra.
M'ha
agradat, però no tant com el Palau de la Lluna o Brooklyn Follies.
Recomanable i si t'agraden els gossos no te la perdis.
divendres, 7 de setembre del 2012
dijous, 6 de setembre del 2012
diumenge, 2 de setembre del 2012
dijous, 30 d’agost del 2012
Vacances a La Toscana
Hem tornat de les
vacances d'estiu, una setmana a la Toscana, una de les regions més
importants d'Itàlia, pel seu patrimoni artístic. històric i
cultural, sis llocs de la regió han estat declarats Patrimoni de la
Humanitat per la UNESCO. Aquí faré cinc cèntims dels llocs que hem
visitat:
Florencia:
Capital de la regió i ciutat més poblada. De visita obligada, si
ets un amant o entès de l'art, necessites 3 mesos per visitar-la.
Nosaltres només vàrem visitar la Galleria
dell'Accadèmia i la Galleria
dels Ufizzi. Impressionant el David
de Michelangelo,
obra mestra de l'art universal, no m'ho pensava però em va
sorprendre. A part del David , destacaria també la Piazza della
Signoria, centre neuràlgic de Florencia, també es de visita
obligada el Duomo, em va decebre el ponte Vecchio.
Siena:
Una ciutat encantadora, la històrica Piazza del Campo, on fan la
cursa del Palio, és diferent i a totes hores hi ha gent.
Extraordinària també la Catedral, amb el seu impressionant terra,
jo no havia vist mai cap com aquest. Passejar per els seus carres i
places és tot una delícia.
Lucca:La
grata sorpresa, m'han havien dit que valia la pena visitar-la, és
veritat. El seu centre històric, emmurallat, ple de petits carrers
i places, es pot visitar la catedral, esglésies o palaus com el
Guinigi i pujar a la seva torra de 41 metres on tens una panoràmica
de total la ciutat. La casa natal de Puccini i vista obligada a la
peculiar Piazza de l'Amfiteatre. Tothom va en bicicleta, hi ha varis
establiments de lloguer. Nosaltres vam llogar dues bicicletes i
després de donar una volta a la muralla en bicicleta ens vam
endinsar pels carrers.
Pisa:
Vàrem visitar, la Torre, la catedral i el baptisteri. Vam pujar a la
Torre, impressiona veure-la inclinada, només entrar-hi ja t'adones
que està torta i a mesura que puges per l'escala veus que el teu
cos és desplaça.
Arezzo:
Ciutat que varem copsar que tenia classe, és veia de categoria, ara
llegeixo que és una de les més riques d'Itàlia degut a les
industries d'elaboració de joies d'or. Vàrem passejar per el seu
centre històric i la seva Piazza Grande. Arezzo també es famosa
perquè es va rodar la pel·lícula “La vida es bella”.
San
Gigmiano:
Ciutat molt turística, vila medieval emmurallada molt ben cuidada,
val la pena passejar per el seus carrers, tenen el seu encant.
Cortona:
Poble també molt ben conservat, famós per que hi van rodar la
pel·lícula “Under the tuscan sun”, (Bajo el sol de la Toscana).
Montepulciano:
Ciutat renaixentista emmurallada, ben conservada, diuen que a les
afores hi ha una església rèplica de Sant Pere del Vaticà. Vam fer
una visita d'una hora, passejar per els seus carrers i poc més.
Vall
de Chianti: Un dia des de Florencia vam llogar una moto i
vàrem fer un recorregut per la vall, visitant, Greve in Chianti,
Radda in Chianti, Castellina in Chianti, etc, va ser una experiència
interessant i del tot recomanable.
diumenge, 26 d’agost del 2012
No obris els ulls de John Verdon.
Edició
de la Butxaca,
540 pàgines. Després de l'èxit de Sé el que estàs pensant, nova
història de John Verdon, on l'inspector retirat David Gurney,
tornar a enfrontar-se a un nou cas d'assassinat.
Una núvia és
assassinada brutalment durant el convit de noces, amb centenars de
convidats, al jardí de la mansió familiar.
Segueix
un argument similar al del primer llibre un assassinat inversemblant
amb un desenllaç inesperat, però crec que aquesta segona novel·la
està més ben treballada que la primera. En definitiva es tracte de
un thriller psicològic, de fàcil i entretinguda lectura,
recomanable si us agrada aquests tipus de llibre, ara no hi busqueu
res més.
Lletraferits incívics
Ahir
el vespre, aeroport de Pisa, el vol anava amb retard, tothom feia una
cua civilitzada per embarcar, davant meu una parella, ell albanès
ella polonesa, darrera un grup de joves italians. La gent xerrava o
s'entretenia amb el mòbil, observo que seguts còmodament hi ha una
parella llegint, els únics que llegeixen llibres, ella una e-reader,
ell un llibre d'Eduardo Mendoza. Al cap d'una estona després de més
de mitja hora de retard obren les portes per començar l'embarcament,
veig astorat que la parella s'aixeca i amb tot el morro del món, es
cola a la fila, quina barra, cultes però incívics. És pot ser
culte però incivilitzat, la cultura i l'educació no sempre vam
agafats de la mà.
divendres, 17 d’agost del 2012
dijous, 16 d’agost del 2012
dimecres, 15 d’agost del 2012
dimarts, 14 d’agost del 2012
dilluns, 13 d’agost del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)