Con aquell que no vol la cosa aquest bloc fa 15 anys. És un bloc discret, sense pretensions, poques publicacions, anys més prolífics que altres. Compleix el seu objectiu: expressar les meves reflexions personals, les meves opinions polítiques, els comentaris d’uns quants dels llibres que llegeixo i també penjar-hi algunes de les meves fotos. Tot amb discreció. A tall de resum: 567 entrades i 58.052 visualitzacions.
L'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp).
El 8 de novembre de 1344 l’infant Pere d’Aragó i Anjou (1305-1381) funda l’Hospital del Coll de Balaguer. Situat en un lloc de pas al Coll de Balaguer prop de l’antiga Via Augusta, tant per atendre els viatgers com per establir un punt de vigilància en aquell pas. Al seu voltant es formà el poble de L’Hospitalet de l’Infant, que prendrà el seu nom d’aquest edifici.
Edifici modernista inaugurat el 15 de novembre del 1918, obra del Govern de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925), govern que va fer una obra ingent per modernitzar el país. Una de les màximes de Prat de la Riba que defineixen la Mancomunitat fou: «Que no hi hagi un sol Ajuntament de Catalunya que deixi de tenir, a part dels serveis de policia, la seva escola, la seva biblioteca, el seu telèfon i la seva carretera».
Mural de Rocblackblock, situat a Les Planes d’Hostoles (Garrotxa).
Les revoltes remences van ocupar durant el segle XV part de la Garrotxa. L’alçament dels pagesos contra els senyors per abolir els mals usos ha deixat petja a la comarca on s’aixeca la que, segons Vicenç Vives, és “la més insigne fortalesa de la defensa remença de muntanya”. El castell d’Hostoles és el monument principal i de referència de la revolta que va encapçalar Francesc de Verntallat.
Era un dels trams del Camí Ral que passava per Sant Feliu i comunicava les viles d’Olot amb Santa Coloma de Farners. Conserva la forma de l’empedrat antic, de quan era Camí Ral i per això trobem en algunes de les cases, llindes que demostren l’existència d’antics obradors (carreters, ferrers, etc) els quals oferien els seus serveis als qui hi passaven. De totes maneres, el Carrer del Puig comença a prendre forma pels vols del segle XVI i de seguida es converteix en un dels traçats més característics del nucli antic de Sant Feliu de Pallerols. La major part de les edificacions foren propietat de clergues de la vila, i fins hi tot s’ubicà la mateixa rectoria del poble. També s’hi troben les cases d’alguns personatges il·lustres de la vila, com la casa del doctor en medicina Rafael Matheu (ara Ca La Manela) comprada l’any 1767 o la del cèlebre compositor Josep Saderra (1883-1970).
Cinquena entrega de la Lliga fotogràfica de l’AFA. En aquesta entrega, el tema obligat era «Siluetes», he presentat aquesta foto d’una parella amb la posta de sol, feta al Cap d’Artrutx a Menorca.
En l’apartat social amb 3 punts, he quedat en dissetena posició de 25 participants. En l’apartat popular amb 7,3 he quedat en tretzena posició.
En la classificació General, en l’apartat social vaig en setzena posició i en l’apartat popular en vuitena posició.
 |
Quarta entrega de la Lliga fotogràfica de l’AFA. En aquesta ocasió, el tema obligat era «Llarga exposició, 1 segon o més», he presentat aquesta foto nocturna de la Platja de Sant Pol de Mar.
En l’apartat social amb 6 punts, he quedat en desena posició de 25 participants. En l’apartat popular amb 8,5 he quedat en tercera posició.
En la classificació General, en l’apartat social vaig en onzena posició i en l’apartat popular en vuitena posició.
Editat per La Campana, 383 pàgines. Relat en forma de dietari escrit pel periodista Xevi Xirgo. Correspon a l’etapa de l’exili (2018-2020). Relata les experiències viscudes pel President Puigdemont a l’exili. On es constata la internacionalització del procés. Però sobretot la batalla judicial davant la justícia europea. Sens dubte dos aspectes positius que cal acreditar al President Puigdemont.
En el llibre també quedant al descobert els problemes internes originats en l’entorn ex-convergent a partir de la creació de JuntsXCat, penso però que reflectits d’una manera suavitzada.
M’agrada que reconeix errors, però no es vol autoflagel·lar, ho entenc, si reconeix que és va equivocar no declarant la independència, jo també ho penso, potser ara no estaríem on som.
Tal com va passar en el primer volum una bona part la dedica a explicar les desavinences i menyspreus per part d’ERC.
En aquesta part veig un Puigdemont una mica messiànic: jo tinc la veritat.
Crec que no es just amb els judicis de valors que fa d’ERC, per exemple diu que ERC té «gana» de poder, ho diu ell, que ha estat fins fa poc militant de CDC que ha estat governant la Generalitat durant 30 dels últims 40 anys !
Al llarg del llibre expressa en diverses ocasions que no creu amb l’estratègia de la taula de diàleg, però en el llibre surt publicat l’article que va escriure el 21 d’octubre del 2019 i va publicar Time (EEUU) on diu textualment «És més urgent que mai que el govern de Madrid s’assegui i parli. Pedro Sánchez ha de reconèixer el problema i fer front a la realitat [...]. Demano al president Sánchez que s’assegui i parli»
Un llibre imprescindible si es vol conèixer de primer mà aquest convulsos anys de la política catalana.
En l’apartat social amb 6,5 punts, he quedat en dissetena posició de 25 participants. En l’apartat popular amb 6,8 he quedat en novena posició.
En la classificació General, en l’apartat social vaig en catorzena posició i en l’apartat popular en dotzena posició.
En l’apartat social amb 7 punts, he quedat en desena posició de 25 participants. En l’apartat popular amb 6,8 he quedat en vintena posició.
En la classificació General, en l’apartat social vaig en desena posició i en l’apartat popular en catorzena posició.
En l’apartat social amb 7 punts, he quedat en desena posició de 25 participants. En l’apartat popular amb 7,2 he quedat en dotzena posició.
Mural creat per Mychael Barrat, porta per títol el nom del carrer. Per encàrrec del propietari de l’edifici, el despatx d’advocats TV Edwards. Simbolitza alguns del edificis emblemàtics del barri i alguns dels personatges famosos de la zona.
Confessa el president a la contraportada que en el llibre hi ha i algunes agrors i demana una mica d'indulgència i generositat.
És evident que els polítics involucrats en el procés no queden del tot bé, alguns més que altres.
Crec que es mereixen la indulgencia que demana el President, hem de ser generosos amb aquests polítics que han portat l'objectiu de la independència tant lluny com mai havíem imaginat.
El llibre es llegeix de manera trepidant, quasi bé con si fos una novel·la. Si t’agrada i segueixes la política es un llibre de lectura indispensable, jo ja tinc a punt de començar l’altre volum, La lluita a l’exili.
