Zagora

Zagora (Marroc 2005)

Regata Interclubs - Club Nàutic Arenys

Regata Interclubs, 17 de febrer del 2013, Club Nàutic d'Arenys de Mar, podeu veure més fotos en el següent enllaç: http://www.flickr.com/photos/afarenys/sets/72157632820010139/

Foto Estudi

 

Sessió de fotografia d'estudi.

IX Lliga social de fotografia de l'AFA

Segona entrega de la lliga, vaig presentar aquesta foto d'una captaire feta a Roma. Ha estat ben valorada, amb una puntuació de 8,81 quedant en segon lloc. A la clasificació general estic cinquè de vint-i-quatre participants.

Vint-i-quatre hores en la vida d'una dona de Stefan Zweig.

Editat per Quaderns Crema, 109 pàgines. Zweig és gran, molt gran, llegir un llibre seu és anar sobre segur, no et deixa mai indiferent, no decep.
Durant l’estada en un Hotel, una dona abandona el seu marit i les seves filles per anar-se’n amb un jove. A partir d’aquest fet, una venerable anciana, Mrs. C explica a l’únic hoste de l’Hotel que justifica l’actuació de la dona, que ella fa 24 anys va estar a punt de fer el mateix. Quan a Montecarlo es va trobar amb un jove aristòcrata addicte al joc. Mrs. C te la necessitat d’explicar aquell fet per deslliurar-se d’un pes que fa molts anys que arrossega en la seva consciencia. Li explica tots el detalls, menys els més íntims: “Del que va passar en aquella habitació em permetrà que no en parli; pel que fa a mi, ni n’he oblidat ni vull oblidar-ne mai ni un sol segon".
Novel•la molt intensa que descriu el comportament irracional que pot tenir una dona enamorada o un home addicte el joc, l’amor i el joc, dues passions.

Que complicada que és la ment humana.

IX Lliga social de fotografia de l'AFA

Primera entrega de la IX Lliga social de fotografia de l'AFA. He presentat aquesta fotografia feta a la Piazza Navona de Roma, l'any 2010. La puntuació obtinguda és de 5,79 punts sobre 10, he quedat en dissetena posició sobre vint-i-tres participants.

Els papers pòstums del Club Pickwick de Charles Dickens.

Editat per Acontravent, 1.174 pàgines, editada amb motiu del bicentenari de Dickens, fins ara només disposàvem de la traducció que Josep Carner va fer el 1934. És considerat  com un dels millors llibres de la literatura universal.

Estructurat amb diversos capítols, originàriament va ser publicat per entregues. Narra una sèrie d’episodis protagonitzats per  Samuel Pickwick, el seu criat  Sam Weller, acompanyats per tres altres membres del Club, Tupman, Snodgrass i Winkle. És dedicant a viatjar per Anglaterra, l’objectiu dels seus viatges és “ … per al progrés del coneixement i la difusió de l’aprenentatge”.

Cada capítol es una història diferent, algunes vegades entrelligades, on es troben en diferents embolics: una cacera, un duel, diversos problemes amb la justícia, situacions insòlites, embolics d’amor etc.  Escrit sempre amb molta ironia i com una sàtira a les classes benestants.

Hi ha que hi veu un cert paral·lelisme amb EL Quitxot , inspirant-se en el dos personatges principals per crear Pickwick i Weller, com a Quitxot i Sancho Panza.

A mi personalment no és un llibre que m’hagi entusiasmat, literàriament potser si que és una gran obra, no tinc suficients coneixements per dubtar-ho.

Raons per l'estat propi.

Brillant interveció d'Agustí Bordas en el programa "Singulars" del Canal 33, emès el dia 9-01-2013.
Tenim pressa, fotem el camp, la independència no és un caprici és una necessitat.

San Gimignano

 

San Gimignano (La Toscana 2012).

Ricard

Sesió de body painting amb Ricard (2011)

Anna

Sesió de Body painting amb Anna. (2011).

Lucca

Lucca (Toscana) 2012.

Taller de fotografia nocturna

Pescant a l'Ebre

Sèrie El Factor Humà.

Tractor per fanguejar

Paisatge del Delta de l'Ebre

El factor humà

La Foto (2)

El Diari del Maresme, també és fa reso de la publicació de la meva fotografia de la Diada al diari rus Moscow Info. Avui publica una noticia amb el títol de “La Diada arriba a Moscou via Arenys”

La foto

Vaig assistir a la gran manifestació independentista del 11S2012. Vaig tirar poc més d'un centenar de fotografies, entre elles una d'en Pere Alzina, penjat d'un fanal fent el signe de la victorià, el vespre li vaig penjar al seu mur del Facebook. En Pere em comentar que la meva fotografia ha sortit publicada al diari gratuït Moscow info, que te una tirada de 300.000 exemplars. Aquí teniu la pàgina del diari.

Duna

Duna, la meva Golden Retrieve, una raça exepcional.

Timbuktú de Paul Auster.

Edita per Edicions 62, dins Labutxaca. 188 pàgines. Willy i Mr. Bones, el primer un poeta fracassat, el segon, el seu gos que a part de la fidelitat reuneix la condició d'entendre el llenguatge del humans. Els dos són el protagonistes, Willy sap que està al final de la seva vida i busca una antiga professora per entregar-li els seus manuscrits, després ja podrà anar al seu Timbuktú, el seu paradís. Mort Willy, Mr. Bones, descobreix la soledat, però també que és fàcil trobar una nova llar, malgrat això prefereix reunir-se amb Willy i anar també a Timbuktú, al paradís.

Novel·la diferent, narrada en part per un gos, te certa tendresa, sobretot la segona part que per mi és més atractiva de llegir.

Com element comú a altres novel·les d'Auster, el protagonista és un fracassat, no sé si és una constant a tota la seva obra.

M'ha agradat, però no tant com el Palau de la Lluna o Brooklyn Follies. Recomanable i si t'agraden els gossos no te la perdis.

Judit i Gil

11S2012

El dia 11 tots a la manifestació.

Vall de Núria

Vacances a La Toscana

Hem tornat de les vacances d'estiu, una setmana a la Toscana, una de les regions més importants d'Itàlia, pel seu patrimoni artístic. històric i cultural, sis llocs de la regió han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Aquí faré cinc cèntims dels llocs que hem visitat:

Florencia: Capital de la regió i ciutat més poblada. De visita obligada, si ets un amant o entès de l'art, necessites 3 mesos per visitar-la. Nosaltres només vàrem visitar la Galleria dell'Accadèmia i la Galleria dels Ufizzi. Impressionant el David de Michelangelo, obra mestra de l'art universal, no m'ho pensava però em va sorprendre. A part del David , destacaria també la Piazza della Signoria, centre neuràlgic de Florencia, també es de visita obligada el Duomo, em va decebre el ponte Vecchio.

Siena: Una ciutat encantadora, la històrica Piazza del Campo, on fan la cursa del Palio, és diferent i a totes hores hi ha gent. Extraordinària també la Catedral, amb el seu impressionant terra, jo no havia vist mai cap com aquest. Passejar per els seus carres i places és tot una delícia.

Lucca:La grata sorpresa, m'han havien dit que valia la pena visitar-la, és veritat. El seu centre històric, emmurallat, ple de petits carrers i places, es pot visitar la catedral, esglésies o palaus com el Guinigi i pujar a la seva torra de 41 metres on tens una panoràmica de total la ciutat. La casa natal de Puccini i vista obligada a la peculiar Piazza de l'Amfiteatre. Tothom va en bicicleta, hi ha varis establiments de lloguer. Nosaltres vam llogar dues bicicletes i després de donar una volta a la muralla en bicicleta ens vam endinsar pels carrers.

Pisa: Vàrem visitar, la Torre, la catedral i el baptisteri. Vam pujar a la Torre, impressiona veure-la inclinada, només entrar-hi ja t'adones que està torta i a mesura que puges per l'escala veus que el teu cos és desplaça.

Arezzo: Ciutat que varem copsar que tenia classe, és veia de categoria, ara llegeixo que és una de les més riques d'Itàlia degut a les industries d'elaboració de joies d'or. Vàrem passejar per el seu centre històric i la seva Piazza Grande. Arezzo també es famosa perquè es va rodar la pel·lícula “La vida es bella”.

San Gigmiano: Ciutat molt turística, vila medieval emmurallada molt ben cuidada, val la pena passejar per el seus carrers, tenen el seu encant.

Cortona: Poble també molt ben conservat, famós per que hi van rodar la pel·lícula “Under the tuscan sun”, (Bajo el sol de la Toscana).

Montepulciano: Ciutat renaixentista emmurallada, ben conservada, diuen que a les afores hi ha una església rèplica de Sant Pere del Vaticà. Vam fer una visita d'una hora, passejar per els seus carrers i poc més.

Vall de Chianti: Un dia des de Florencia vam llogar una moto i vàrem fer un recorregut per la vall, visitant, Greve in Chianti, Radda in Chianti, Castellina in Chianti, etc, va ser una experiència interessant i del tot recomanable.

No obris els ulls de John Verdon.

Edició de la Butxaca, 540 pàgines. Després de l'èxit de Sé el que estàs pensant, nova història de John Verdon, on l'inspector retirat David Gurney, tornar a enfrontar-se a un nou cas d'assassinat.

Una núvia és assassinada brutalment durant el convit de noces, amb centenars de convidats, al jardí de la mansió familiar.

Segueix un argument similar al del primer llibre un assassinat inversemblant amb un desenllaç inesperat, però crec que aquesta segona novel·la està més ben treballada que la primera. En definitiva es tracte de un thriller psicològic, de fàcil i entretinguda lectura, recomanable si us agrada aquests tipus de llibre, ara no hi busqueu res més.

Lletraferits incívics

Ahir el vespre, aeroport de Pisa, el vol anava amb retard, tothom feia una cua civilitzada per embarcar, davant meu una parella, ell albanès ella polonesa, darrera un grup de joves italians. La gent xerrava o s'entretenia amb el mòbil, observo que seguts còmodament hi ha una parella llegint, els únics que llegeixen llibres, ella una e-reader, ell un llibre d'Eduardo Mendoza. Al cap d'una estona després de més de mitja hora de retard obren les portes per començar l'embarcament, veig astorat que la parella s'aixeca i amb tot el morro del món, es cola a la fila, quina barra, cultes però incívics. És pot ser culte però incivilitzat, la cultura i l'educació no sempre vam agafats de la mà.