diumenge, 9 de juny del 2013

IX LLiga social de fotografia de l'AFA




Sisè i últim lliurament, tema lliure, anava en cinquena posició i volia consolidar la posició o fins i tot millorar-la. He pr4esentat questa fot en BN del Far de Punta Nariga de Costa da Morte, on el meu fill Marçal complementa la composició. He punxat la foto he quedat en penúltima posició amb un 5,87. En la classificació final, aquesta mala puntuació m’ha fet caure del lloc cinquè al vuitè.

diumenge, 2 de juny del 2013

Lateralitat creuada. (Segona part)



El dia 14 de novembre del 2006 en aquest mateix bloc, vaig fer un post parlant d’aquest tema. Arran dels problemes d’aprenentatge del meu fill i després de voltar la seca i la meca en un centre optomètric li van diagnosticar aquesta disfunció. Vam estar un any fent un tractament setmanal amb exercicis diaris. Semblava que avançàvem, el centre ens deia que millorava la seva velocitat lectora, etc.
Però nosaltres com a pares no ho veiem tan clar, el nostre fill emocionalment no estava bé, uns cursos abans havia patit una situació de bulling i tenia un bloqueig emocional que no el deixava avançar.  L’alarma va saltar en una episodi de violència a l’escola, va ser la mateixa optometrista que ens va dir que el bloqueig continuava i que el millor era que el veies un psiquiatra infantil.
En la primera visita al psiquiatra infantil (de reconegut prestigi), ens va deixar de pasta de moniato, ens va dir que això de lateralitat creuada és una “collonada”, que no és un terme científic, i que la comunitat científica no ho te acceptat ni com a disfunció ni com a trastorn.
Després de diferents proves i visites el diagnòstic, va ser que patia una gran ansietat que li produïa dèficit d’atenció i concentració, acompanyat de cert grau d’immaduresa. A partir d’aquí vam començar un tractament que va consistir per una part amb una  teràpia setmanal amb un psicòleg del  mateix centre, ajudat per un tractament farmacològic.
El vam canviar d'escola i després d’un any i mig de teràpia, el nostre fill ja te l’alta mèdica, els estudis li vam molt millor, està superant tots el cursos i emocionalment està molt bé.
Fa uns anys vaig fer un post en aquest mateix bloc després de  llegir el llibre de la Dra. Anna Sans Fito,  Per què em costa tan aprendre?, sobre els trastorns de l’aprenentatge, aquesta prestigiosa doctora, especialista en pediatria  neurologia pediàtrica, en el seu llibre tampoc esmentat la lateralitat creuada, com a trastorn de l’aprenentatge.
Si desitgeu obtenir més informació  podeu dirigir-me un correu a joan.puigmassuet@gmail.com.

Secret candent de Stefan Zweig.



Editat per Quaderns Crema, 109 pàgines. Novel·la curta però intensa, l’he  llegit en un parell d’hores. Història ambientada en un hotel a principis del segle XX, només tres personatges, Edgar el nen, Mathilde la seva mare, i el  Baró. Explica el pas de l’Edgar, de 12 anys, del món infantil al món adult en pocs dies.
El Baró vol seduir a la mare del nen, i l’utilitza per acostar-s’hi. El Baró és el caçador, la mare la presa i el nen el medi. Però el nen se sent traït no vol compartir l’amistat del Baró amb la seva mare, passa de la veneració a l’odi.
El nen  no coneix el món del adults, no s’adona del joc de Baró i ho viu com una traïció. Aquí és contraposen la ingenuïtat dels infant versus la hipocresia dels adults.
Interessants com sempre són les descripcions de Zweig. Amb l’avinentesa que és primavera aquí us deixo la seva descripció:
“En l’aire se sentia la primavera. Flotaven al cel uns núvols  inquiets i blancs, típics de maig i juny: aquells companys blancs, encara joves i bellugadissos que, juganers, corren per la ruta blava i s’amaguen de sobte darrere les altes muntanyes; que s’abracen i s’esmunyen, que ara es rebreguen com mocadors, ara desfilen en formació per finalment, entre bromes posar gorres blanques a les muntanyes.”

dissabte, 1 de juny del 2013

En una sola persona de John Irving



Editat per Edicions 62, 613 pàgines. Relat que podria ser de ficció però que, sembla, és, autobiogràfic. Relata la vida d’un jove que descobreix que la seva sexualitat és diferent, és bisexual, el seu primer amor es la bibliotecària del poble, que resulta ser un transvestit (els enamoraments inadequats). El rebuig de la comunitat envers els diferents, on no s’entenen les “altres” sexualitats, la homosexualitat és tractada com una malaltia.  A partir d’aquí va explicant tota la seva vida, amb una gran normalitat, rigor i tendresa. Tracta un tema tant íntim, sense pudor amb molta naturalitat i certes dosis d’humor. Tot i ser una novel·la que gira al voltant de la homosexualitat, seria un error catalogar-la de literatura homosexual.
La majoria de personatges són homosexuals, sorprèn la força de tots ells, no hi ha personatges plans, tots en un moment o altre et sorprenen. L’avi Harry, la senyoreta Frost, l’oncle Bob, la tia Muriel, etc. Especial també és la relació que te amb Elaine, primer amiga, però també amant, confident i en alguns moments parella estable.
També em sembla peculiar, les afeccions dels alumnes de l’escola, practiquen dues activitats tan dispars com, combats de lluita i  representacions d’obres de Shakespeare en el teatre escolar.
Aquest estat el meu primer Irving, i ja tinc ganes de llegir-ne més. Ha estat una lectura agradable, tendre, intensa, profitosa. Crec que fan falta llibres com aquest que ensenyant a viure la diversitat sexual amb normalitat, ha de ser molt dur viure la vida darrere una màscara. Estimeu i estimeu amb llibertat.

dimarts, 28 de maig del 2013

Dolmen de Vallgorguina i Església de Santa Eulàlia de Tapioles.

 

Aquí teniu el resultat de les fotografies fetes en la sortida nocturna del divendres 24 de maig. El Dolmen de Pedra Gentil, construcció megalítica, hi ha teories que diuen que potser un monument funerari, no es conèixer l’origen. Però si que hi ha moltes llegendes el seu voltant de bruixes i aquelarres. Església de Santa Eulàlia de Tapioles, documentada des del segle X, actualment està en runes. Hi ha qui diu que deu els seus orígens als templers, perquè els templers sempre estaven a prop de llocs màgics i energètics, això explicaria la seva proximitat al Dolmen. A part de la seva història, es un lloc interesant per fer fotografia nocturna, són llocs envoltats de ser misteri, que donen molt de joc.

diumenge, 12 de maig del 2013

32è Aplec Sardanista d'Arenys de Mar

La sardana. El ball nacional de Catalunya. La dansa més bella de les que es fan i es desfan.

dissabte, 11 de maig del 2013

IX Lliga social de fotografia de l'AFA

Cinquena entrega de la IX LLiga social de fotografia de l'AFA. He presentat aquesta foto de la regata Interclubs, que és va cel·lebrar en aigues d'Arenys de Mar els dies 5 i 6 de març. La puntuació obtinguda es de 7,71, he quedat en cinquena posició. A la clasificació general vaig també en cinquena posició, ara ja només falta una entrega serà difícil fer podi.

dissabte, 4 de maig del 2013

divendres, 3 de maig del 2013

dimecres, 1 de maig del 2013

diumenge, 28 d’abril del 2013

El Petit Princep d'Antoine de Saint-Exupéry



Com ja he explicat altres vegades soc un lector anàrquic, les meves lectures tenen molts forats negres, molts graons perduts, un d’ells era El Petit Princep.
Enguany coincidint amb el setantè aniversari de la publicació del llibre he aprofitat per llegir-lo.
Ara entenc el seu l’èxit, és un llibre que es llegeix com aquell que és menja un préssec, és un llibre tendre, una faula escrita fa 70 anys però d’una gran vigència. Un llibre que a cada pàgina et convida a reflexionar.
 “Tots els  adults abans han estat nens, però pocs se’n recorden”, però jo ara afegiria que ni ha que han estat nens i no han crescut.
El llibre està il·lustrat amb dibuixos del mateix autor, dibuixos que han tingut tant o més èxit que el propi text, dibuixos de traç senzill però que també tenen un subtil lectura.
És un dels llibres més traduïts i publicats. El diari Le Monde l’ha inclòs dins dels 100 millors llibres del segle XX.

dissabte, 27 d’abril del 2013

Fidelitat

La fidelitat no està de moda, i no em refereixo només a la fidelitat conjugal, sinó en general, ara mateix preval el efímer. M’adono que jo soc un home de fidelitats, avui fa 28 anys que comparteixo la meva vida amb l’Anna, i aquest any també farà 24 anys que treballo a la mateixa empresa, 26 anys que milito al mateix partit polític, també 26 anys que visc en la mateixa casa, 50 anys que visc en el mateix poble.
I també molts anys que em mantinc fidel al meu país que es Catalunya, des de que vaig tenir us de raó i descobrir que amb España i no hi tenia res a veure. Ja fa molts anys que espero i desitjo la llibertat plena del meu país, masses anys fins i tot.

diumenge, 21 d’abril del 2013

Noemí







Sessió de foto estudi amb Noemí.
Estudi de l'Agrupació Fotogràfica d'Arenys (2013).

dimarts, 16 d’abril del 2013

Macro

Experimentant. Normalment no faig foto macro, per dues raons, perquè no tinc un equip adecuat i perquè tampoc tinc paciència.

dissabte, 13 d’abril del 2013

Resant


Resant a la mesquita de Zagora (Marroc 2005).
Col·lecció El Factor Humà.