Sisè i últim
lliurament, tema lliure, anava en cinquena posició i volia consolidar la
posició o fins i tot millorar-la. He pr4esentat questa fot en BN del Far de
Punta Nariga de Costa da Morte, on el meu fill Marçal complementa la
composició. He punxat la foto he quedat en penúltima posició amb un 5,87. En la
classificació final, aquesta mala puntuació m’ha fet caure del lloc cinquè al
vuitè.
diumenge, 9 de juny del 2013
diumenge, 2 de juny del 2013
Lateralitat creuada. (Segona part)
El dia 14 de
novembre del 2006 en aquest mateix bloc, vaig fer un post
parlant d’aquest tema. Arran dels problemes d’aprenentatge del meu fill i
després de voltar la seca i la meca en un centre optomètric li van diagnosticar
aquesta disfunció. Vam estar un any fent un tractament setmanal amb exercicis
diaris. Semblava que avançàvem, el centre ens deia que millorava la seva
velocitat lectora, etc.
Però nosaltres com
a pares no ho veiem tan clar, el nostre fill emocionalment no estava bé, uns
cursos abans havia patit una situació de bulling i tenia un bloqueig emocional que
no el deixava avançar. L’alarma va
saltar en una episodi de violència a l’escola, va ser la mateixa optometrista
que ens va dir que el bloqueig continuava i que el millor era que el veies un
psiquiatra infantil.
En la primera
visita al psiquiatra infantil (de reconegut prestigi), ens va deixar de pasta de
moniato, ens va dir que això de lateralitat creuada és una “collonada”, que no
és un terme científic, i que la comunitat científica no ho te acceptat ni com a
disfunció ni com a trastorn.
Després de
diferents proves i visites el diagnòstic, va ser que patia una gran ansietat que
li produïa dèficit d’atenció i concentració, acompanyat de cert grau d’immaduresa.
A partir d’aquí vam començar un tractament que va consistir per una part amb
una teràpia setmanal amb un psicòleg del
mateix centre, ajudat per un tractament farmacològic.
El vam canviar d'escola i després d’un any i
mig de teràpia, el nostre fill ja te l’alta mèdica, els estudis li vam molt
millor, està superant tots el cursos i emocionalment està molt bé.
Fa uns anys vaig fer
un post
en aquest mateix bloc després de llegir
el llibre de la Dra. Anna Sans Fito, Per
què em costa tan aprendre?, sobre els trastorns de l’aprenentatge, aquesta prestigiosa
doctora, especialista en pediatria neurologia pediàtrica, en el seu llibre tampoc
esmentat la lateralitat creuada, com a trastorn de l’aprenentatge.
Si desitgeu obtenir
més informació podeu dirigir-me un
correu a joan.puigmassuet@gmail.com.
Secret candent de Stefan Zweig.
Editat per Quaderns Crema,
109 pàgines. Novel·la curta però intensa, l’he llegit en un parell d’hores. Història ambientada
en un hotel a principis del segle XX, només tres personatges, Edgar el nen,
Mathilde la seva mare, i el Baró. Explica
el pas de l’Edgar, de 12 anys, del món infantil al món adult en pocs dies.
El Baró vol seduir a la mare del nen, i l’utilitza per
acostar-s’hi. El Baró és el caçador, la mare la presa i el nen el medi. Però el
nen se sent traït no vol compartir l’amistat del Baró amb la seva mare, passa
de la veneració a l’odi.
El nen no coneix
el món del adults, no s’adona del joc de Baró i ho viu com una traïció. Aquí és
contraposen la ingenuïtat dels infant versus la hipocresia dels adults.
Interessants com sempre són les descripcions de Zweig.
Amb l’avinentesa que és primavera aquí us deixo la seva descripció:
“En l’aire se sentia la primavera. Flotaven al cel uns
núvols inquiets i blancs, típics de maig
i juny: aquells companys blancs, encara joves i bellugadissos que, juganers,
corren per la ruta blava i s’amaguen de sobte darrere les altes muntanyes; que s’abracen
i s’esmunyen, que ara es rebreguen com mocadors, ara desfilen en formació per
finalment, entre bromes posar gorres blanques a les muntanyes.”
dissabte, 1 de juny del 2013
En una sola persona de John Irving
Editat per Edicions
62, 613 pàgines. Relat que podria ser de ficció però que, sembla, és, autobiogràfic.
Relata la vida d’un jove que descobreix que la seva sexualitat és diferent, és bisexual,
el seu primer amor es la bibliotecària del poble, que resulta ser un
transvestit (els enamoraments inadequats). El rebuig de la comunitat envers els
diferents, on no s’entenen les “altres” sexualitats, la homosexualitat és
tractada com una malaltia. A partir d’aquí
va explicant tota la seva vida, amb una gran normalitat, rigor i tendresa.
Tracta un tema tant íntim, sense pudor amb molta naturalitat i certes dosis d’humor.
Tot i ser una novel·la que gira al voltant de la homosexualitat, seria un error
catalogar-la de literatura homosexual.
La majoria de personatges són homosexuals, sorprèn la
força de tots ells, no hi ha personatges plans, tots en un moment o altre et
sorprenen. L’avi Harry, la senyoreta Frost, l’oncle Bob, la tia Muriel, etc. Especial
també és la relació que te amb Elaine, primer amiga, però també amant,
confident i en alguns moments parella estable.
També em sembla peculiar, les afeccions dels alumnes de
l’escola, practiquen dues activitats tan dispars com, combats de lluita i representacions d’obres de Shakespeare en el
teatre escolar.
Aquest estat el meu primer Irving, i ja tinc ganes de llegir-ne
més. Ha estat una lectura agradable, tendre, intensa, profitosa. Crec que fan
falta llibres com aquest que ensenyant a viure la diversitat sexual amb normalitat,
ha de ser molt dur viure la vida darrere una màscara. Estimeu i estimeu amb
llibertat.
dimarts, 28 de maig del 2013
Dolmen de Vallgorguina i Església de Santa Eulàlia de Tapioles.
Aquí teniu el resultat de les fotografies fetes en la sortida nocturna del divendres 24 de maig.
El Dolmen de Pedra Gentil, construcció megalítica, hi ha teories que diuen que potser un monument funerari, no es conèixer l’origen. Però si que hi ha moltes llegendes el seu voltant de bruixes i aquelarres.
Església de Santa Eulàlia de Tapioles, documentada des del segle X, actualment està en runes. Hi ha qui diu que deu els seus orígens als templers, perquè els templers sempre estaven a prop de llocs màgics i energètics, això explicaria la seva proximitat al Dolmen.
A part de la seva història, es un lloc interesant per fer fotografia nocturna, són llocs envoltats de ser misteri, que donen molt de joc.
diumenge, 12 de maig del 2013
dissabte, 11 de maig del 2013
IX Lliga social de fotografia de l'AFA
Cinquena entrega de la IX LLiga social de fotografia de l'AFA. He presentat aquesta foto de la regata Interclubs, que és va cel·lebrar en aigues d'Arenys de Mar els dies 5 i 6 de març. La puntuació obtinguda es de 7,71, he quedat en cinquena posició. A la clasificació general vaig també en cinquena posició, ara ja només falta una entrega serà difícil fer podi.
dissabte, 4 de maig del 2013
divendres, 3 de maig del 2013
dimecres, 1 de maig del 2013
diumenge, 28 d’abril del 2013
El Petit Princep d'Antoine de Saint-Exupéry
Com ja he explicat altres vegades soc un lector
anàrquic, les meves lectures tenen molts forats negres, molts graons perduts, un
d’ells era El Petit Princep.
Enguany coincidint amb el setantè aniversari de la
publicació del llibre he aprofitat per llegir-lo.
Ara entenc el seu l’èxit, és un llibre que es llegeix
com aquell que és menja un préssec, és un llibre tendre, una faula escrita fa
70 anys però d’una gran vigència. Un llibre que a cada pàgina et convida a
reflexionar.
“Tots els adults abans han estat nens, però pocs se’n
recorden”, però jo ara afegiria que
ni ha que han estat nens i no han crescut.
El llibre està il·lustrat amb dibuixos del mateix autor,
dibuixos que han tingut tant o més èxit que el propi text, dibuixos de traç
senzill però que també tenen un subtil lectura.
És un dels llibres més traduïts i publicats. El diari Le
Monde l’ha inclòs dins dels 100 millors llibres del segle XX.
dissabte, 27 d’abril del 2013
Fidelitat
La fidelitat no està de moda, i no em refereixo només a la fidelitat conjugal, sinó en general, ara mateix preval el efímer. M’adono que jo soc un home de fidelitats, avui fa 28 anys que comparteixo la meva vida amb l’Anna, i aquest any també farà 24 anys que treballo a la mateixa empresa, 26 anys que milito al mateix partit polític, també 26 anys que visc en la mateixa casa, 50 anys que visc en el mateix poble.
I també molts anys que em mantinc fidel al meu país que es Catalunya, des de que vaig tenir us de raó i descobrir que amb España i no hi tenia res a veure. Ja fa molts anys que espero i desitjo la llibertat plena del meu país, masses anys fins i tot.
diumenge, 21 d’abril del 2013
dimarts, 16 d’abril del 2013
Macro
diumenge, 14 d’abril del 2013
dissabte, 13 d’abril del 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

























