Rial del Bareu

Rial del Bareu, avui nomes queda un tros de rial, la resta practicament està tot destruit per culpa de la presió urbanística, en nom del progrés.

Sardenya

Avui surt en el suplement dominical de La Vanguardia, un reportatge sobre Sardenya, hi ha varies fotografies, una d'elles es la de una dona gran fent a mà cistells de margalló,al poble de Castellsardo, quina casualitat es la mateixa dona que jo vaig fotografiar quan vaig visitar l'illa l'any 2007.

Convent dels Frares Caputxins

Fotografia de la façana del Convent dels Frares Caputxins d'Arenys de Mar, moltes vegades fem fotos d'edificis i monuments que estan a milers de quilometres, i els que tenim a prop ens passen desapercebuts.

L'escrivà

Fa ja molt de temps que va deixar de ser un ofici, per convertir-se en un art. Avui dia son pocs, els capaços d'escriure bonics textos, en una perfecta cal·ligrafia sobre un pergamí. Que el llegir no ens faci perdre l'escriure. Foto feta en el Mercat Medieval de Vic.

Reina per un dia

Foto feta a la Medina de Fes, es tracte d'una trona, utilitzada per les dones el dia del seu casament, aquesta no se si la venen o la llogant. En la societat marroquí actual, podríem dir que les dones encara no han obtingut la igualtat. En les zones rurals, es habitual que els pares escollin el marit de les seves filles, i no parlem del paper que el mon musulmà reserva a les dones. Dons el dia del casament, la núvia la seuen en aquesta trona, al menys es la Reina per un dia.

Joan

Foto del meu fill Joan, gran jugador de bàsquet. Les fotos en moviment son difícils de fer, es requereix també disposar d'un equip adequat. Aquesta foto però la vaig fer en el moment oportú, per ressaltar la jugada he combinat color i b/n.

La màquina del temps

La Singer, una màquina de cosir que abans estava a totes les cases, ara ja la pobra tant sols es una relíquia del passat, una antigalla que només serveix per decorar.

VI Lliga social de fotografia 2009

El passat dimecres 3 de juny, hi va haver la sisena i última entrega de la Lliga, sempre en l'ultima entrega el tema es obligat i aquest any era bodegons. Dons vaig haver de fer la foto expressament; hi aquí hi ha el resultat; aquesta foto de les garrafes amb el contrallum, va agradar força, tan en l'Albert Bruguera, que va venir de comentarista, com en el companys de lliga, la puntuació va ser de 6,91 quedant en sisè lloc empatat amb altres tres participants. En la classificació general he quedat en novena posició, sobre 20 participants, amb una puntuació de 40,86. Ara fins l'any vinent.

Els homes que no estimaven les dones. La pel·lícula

Ahir vaig anar a veure la pel·lícula, el llibre m'havia agradat molt, i tenia curiositat per veure-la. La majoria de vegades que he anat a veure una pel·lícula basada en un llibre, he sortit decebut del cinema, aquesta vegada no. Els guionistes i el director han estat fidels a l'obra, en la pel·lícula surten tots els elements importants, en cap cas distorsionen la novel·la. Es entretinguda, si be no tant trepidant com el llibre, crec que si la veus sense haver llegit el llibre pots sortir igual de satisfet.

VI LLiga social de Fotografia 2009

El passat dimecres 13 de maig, hi va haver la cinquena entrega de la Lliga, vaig presentar aquesta foto de les dues vaques, feta en el Pirineu de Navarra l'estiu passat, no tinc informació de la puntuació.

Ara ja le tinc, vaig quedar en tretzena posició amb un 6,45 i a la clasificació general he baixat fins a l'onzena posició amb 33,95 punts.

La noia que somiava un llumí i un bido de gasolina

Segon volum de la trilogia Millennium de l'autor suec Stieg Larsson, editat per Columna, 766 pàgines. Seguint amb més històries de Mikael Blomkvist i la Lisbeth Salander, per mi tan o més bona que la primera part, es un llibre que no el pots deixar, estava a la feina i pensava en arribar a casa i continuar la lectura. Trobo que es una novel·la molt ben estructurada, a mesura que vas avançant van sortint fets i situacions que no t'esperes. Els milions de llibres venuts i la favorable critica dels lectors avalen sens dubte aquesta obra, el proper mes de juny surt en català la tercera i última part de la trilogia: “La reina al palau dels corrents d'aire”, estic ja desitja'n llegir-la.

VI Lliga social de Fotografia 2009

Dimecres 22 d'abril, quarta entrega de la Lliga, vaig presentar aquesta foto feta a la Medina de Fes (Marroc). La foto original està sobre exposada, he tractat les llums i les ombres amb capes d'ajusts i després li he donat una mica de tractament amb filtre. La puntuació va ser 7,43 punts, quedant amb setena posició. En la classificació general ara estic en vuitena posició sobre vint participants.

Quiet

Quiet d’en Màrius Serra, editat per Empúries, 148 pàgines, 15 €. No havia llegit mai cap llibre d'en Màrius Serra, però si que el segueixo en els seus articles a La Vanguardia.

El llibre tracte de les seves experiències amb el seu fill petit, en Llullu, que va néixer amb una gran discapacitat. Crec que ha de ser molt difícil per un pare explicar les teves experiències amb un fill discapacitat. En aquest cas qui escriu ? el pare-escriptor o l’escriptor-pare ?
Jo crec que l’escriptor que es pare que amb un subtil sentit del humor descriu situacions quotidianes, que fan reflexionar el lector sobre aquesta problemàtica, també transmet un missatge en el sentit, que la seva família, intenta viure aquesta situació amb la màxima normalitat. Un llibre molt encertat !!!

Els homes que no estimaven les dones.

Maleïda pluja, Setmana Santa passada per aigua, a plogut gaire bé cada dia, la part positiva es que he pogut destinar més temps a la lectura, i literàriament parlant, he anat de vacances a Suècia, tot llegint Els homes que no estimaven les dones de Stieg Larsson, editat per Columna, 625 pàgines, 22,50 €.
Es un llibre de trepidant, si el deixava una estona, tenia la necessitat de tornar-hi, feia temps que no em passava això amb un llibre. En quan els personatge si bé en Blomkvist, es un periodista amb trets més comuns, trobo a la Salander un personatge fascinant i molt literari. Si voleu passar una bona estona, us recomano la lectura.
Un fet curiós del autor es que va morir poc després d’entregar els manuscrits de la trilogia a la seva editora, hi no va veure en vida l’èxit dels llibres.
Me’n vaig corrents a comprar la segona part, “La noia que somiava amb un llumí i un bidó de gasolina”.

Gran Torino

Ahir vespre vaig anar a veure Gran Torino, de Clint Eastwood, en va agradar, una pel·lícula del tot recomanable, son 116 minuts del millor Eastwood. He vist totes les seves pel·lícules, algunes dos , tres i quatre vegades, soc un admirador seu, com a director i també com actor. En fa certa gracia, des de fa uns anys, tots el crítics de cinema i molts pseudointelectuals, lloen l’obra d’en Clint Eastwood, els mateixos que abans criticaven les seves pel·lícules i les posaven a parir, ja et direu si el Clint Eastwood, actor de Gran Torino, no es el mateix actor de Harry o dels westerns. En tot cas que reconeixen la seva obra, val més tard que mai, crec que va ser “Sense perdó”, la pel·lícula que va marcar el inici del seu reconeixement, per part d’aquesta colla de babaus, una pel·lícula que jo vaig trobar excessivament lenta, però clar jo no soc crític de cinema.

La Bíblia de fang

La Bíblia de fang de Júlia Navarro, editat per Random House Mondadori, edició de butxaca 9,45 €, 766 pàgines. No m’ha convençut, vaig llegir altres dos llibre de la mateixa autora: La sang dels innocents i la Germandat del Sant Sudari, i els vaig trobar millors. Aquest concretament, el fet de tenir varis escenaris obert amb diferents protagonistes i també històries, de diferents èpoques el fan una mica feixuc, per exemple, per mi sobre total la part de l’historia del escrivà. Tot hi no arribar a ser un llibre d’aquets que et cauen del les mans, quan acabes un capítol no frises per continuar amb el següent. Ara mateix crec que tinc un mica de saturació de novel·la històrica, haurem de canviar de gènere.

VI Lliga social de Fotografia 2009

Dimecres 19 de març, tercera entrega de la Lliga, vaig presentar aquesta foto de Venècia. Estic força satisfet de com va quedar la foto, sobretot les diferent llums, vaig aclarir una mica la part esquerra, amb una capa d'ajust i després vaig passar un filtre per donar volum. La puntuació va ser 6,57 punts, quedant amb vuitena posició. En la classificació general segueixo en desena posició sobre vint participants.

VI Lliga social de Fotografia 2009

El dimecres dia 18 de febrer, segona entrega de la Lliga, vaig presentar aquesta fotografia d'una competició de Sokatira, feta a Navarra l'estiu passat. La puntuació va ser de 7,27 punts quedant en vuitena posició, en la classificació general vaig en desena posició sobre un total de vint participants.

VI Lliga social de fotografia 2009

El passat dimecres dia 23 de gener, va començar la sisena edició de la lliga de fotografia, que cada any organitza l'AFA. Enguany com sempre, hi participo, encara que no tinc gaires fotos noves, tiraré una mica d'arxiu. En aquesta primera entrega hi presentat aquesta foto, feta a L'Alguer el maig del 2007, la puntuació ha estat de 6,23 punts hi quedat en quinzena posició de dinou participants.

Déu existeix ?

Curiosa aquesta campanya d’anuncis en els autobusos de Barcelona, que fan ateus i creients sobre l’existència o no de Déu.
En vàrem fer soci de l’església catòlica apostòlica i romana quan vaig néixer, evidentment que no en van preguntar si volia ser-ho, fins al començament de l’adolescència vaig ser un cristià modèlic, per imperatiu familiar, anava a missa cada diumenge. Però ja fa una colla d’anys que estic en excedència voluntària.
Ara mateix no se, si soc ateu, agnòstic o un ovella esgarriada del ramat cristià. I sobre la pregunta de si Déu existeix o no, els meus plantejaments racionals en fan pensar que no, Davant aquesta pregunta, una bona resposta es la que va donar en Jaume Estalrich a Ventdelplà, després de la mort del seu germà; “Jo no se si Déu Existeix. El que hem pregunto es ha que collons es dedica ?