La casa de gel de Joan Pons

Malgrat ser un llibre recent editat (2010), el vaig comprar per 5 euros a la Fira del llibre vell i usat de Barcelona el setembre passat.

Editat per Edicions Bromera, 204, pàgines. Guanyadora del XXI Premi de novel·la Ciutat d'Alzira.
Tenia les referencies del Quellegistes que havien fet una lectura compartida.
Estic d'acord en molts de vosaltres, alguns hi heu vist més coses que jo. M'agradat la forma d'articular el llibre a traves de microcapitols o microrelats, fa de molt bon llegir.
La trama la trobo una mica extravagant: Primer la lluita del protagonista amb ell mateix, el seu físic, després, la lluita per conquerir el seu gran amor, l'Eulàlia i entre mig el passat del seu pare, veterà de la “División Azul”.  Crec que aquestes tres línies argumentals donarien per més i sobre tot per aconseguir un final amb més força.

Què llegeixes? Existeix?

Avui a “La Vanguardia” hi ha un extens article en l'apartat cultura (?) on parlar de les xarxes socials, las webs i els blogs especialitzats en llibres i lectura.

Aquest indocumentats de “La Vanguardia”, per ignorància o mala fe, no fan cap menció a Què llegeixes ? (8.261 usuaris) i diu per exemple que la xarxa social “Entrelectores” amb 5.00 usuaris es el club de lectors més nombrós d'Espanya.

Parlant de les pàgines a Facebook de Javier Marías, Gabriel García Márquez o Almudena Grandes i no fan cap menció a cap escriptor català, com per exemple Màrius Serra una dels primers escriptors presents a internet.

Pot ser la direcció de Què llegeixes? hauria de fer saber a “La Vanguardia” que aquí també hi ha vida intel·ligent.

La ciudad de los prodigios de Eduardo Mendoza.

Editada en castellà per Seix Barral, 541 pàgines. Novel·la d'èxit del recent guanyador del Premi Planeta, Eduardo Mendoza, segurament la seva obra més coneguda. Història d'un personatge peculiar, Onofre Bouvila, a la Barcelona a cavall dels segles XIX i XX, entre les dos Exposicions Universals (1888 i 1929) , algú la descrit com la gran novel·la sobre Barcelona. Barreja de realisme i fantasia, amb una colla de personatges a la vegada reals i també mites.

La novel·la et va sorprenent amb episodis inesperats i trames iròniques, fet que et manté en constant tensió narrativa. Pot ser la novel·la mereixeria una final en més intensitat.

BCNeta

Mercat

Bicing

Passió musical.

Colosseo

Fira del Solstici d'Estiu.

Fotografia que ha obtingut el Tercer premi del VIII concurs de fotografia de la Fira del solstici d'estiu.

Setembre

L'any comença el mes de gener, però el setembre comencen moltes coses; nou curs escolar, nou curs polític, començant les lligues esportives, etc. També significa el retorn a la feina per moltes persones que fan vacances a l'estiu, aquest fet determina que molta gent, durant les vacances facin bons propòsits de cara el setembre. Qui no ha dit alguna vegada: a partir de setembre deixaré de fumar, el setembre m'apunto a una acadèmia d'angles, el setembre m'apunto al gimnàs, el setembre començo a fer regim, el setembre començo una col·lecció de fascicles de ..
Dons jo el setembre no faré res de tot això, només maleiré que ja s'han acabat les vacances.

Calaveres atònites de Jesús Moncada

Editat per Edicions 62, en edició de butxaca, 252 pàgines. Vaig començar a llegir Moncada amb Cami de Sirga, vaig continuar amb El Cafè de la Granota i ara he llegit Calaveres atònites, de moment mai m'ha decebut, espero poder llegir tots el seus llibres, per desgracia per la literatura catalana, Moncada no te una obra massa prolífica.
Calaveres atònites es un conjunt de narracions, que tenen de fil conductor les experiències de Mallol Fontcalda, jove advocat barceloní, que exerceix de secretari del Jutjat de pau de Mequinensa a la dècada dels cinquanta.
Utilitzant la riquesa de vocabulari que ens te acostumats, la literatura de Moncada, a vegades sembla poesia narrativa.
Dels tres llibres que he llegit, de moment aquest per mi es el més irònic, especialment amb l'església catòlica, on en cada capítol ironitza sobre capellans, sants, cardenals, bisbes i l'esperit sant.
Recomanable si us ho voleu passar bé llegint.
Absteniu-vos si sou missaires o catòlics practicants.

El nostre pa de cada dia.

Expiació d'Ian McEwan

Editat per Anagrama, versió en castellà de butxaca, 435 pàgines. Molt bona novel·la, ambientada a Anglaterra, comença l'estiu de l'any 1935 i te el desenllaç final el 1.999, passant per la cruesa de la Segona Guerra Mundial. Un fet accidental, mentides, gelosia, enveges, diferencies socials i un amor impossible, fan una història molt potent, alhora molt visual.
No obstant, he trobat la primera part, una mica massa anglesa, massa barroca, hi ha vegades que la mateixa situació la descriuen diferents personatges.
Novel·la d'èxit, ha tingut crítiques molt favorables i també s'ha portat al cinema. Un llibre del tot recomanable.

Sifó

El sifó, tradicional beguda, que la modernitat anat deixant en raconada.

Del 145 al 2010

Les columnes son les restes del Temple d'Adrià, construit l'any 145 dc, la bicicleta es de l'any 2010.

Osteria del Gallo

Passejant per els carrers de Como (Itàlia).

Olor de Colònia de Sílvia Alcàntara.

Editat per Edicions 1984, 330 pàgines. Primera novel·la d'aquesta autora, afeccionada a l'escriptura, estudia la seva llengua de gran, després aprèn tècniques d'escriptura i pública la seva primera novel·la als 65 anys (mai es tard). Llibre d'èxit més de 25.000 exemplars venuts, diuen que el llibre va se presentat a la majoria de les grans editorials i totes van rebutjar la seva edició (bon olfacte i millor professionalitat).
Novel·la que parlar de la vida d'una colònia tèxtil de la riba del Llobregat, en els anys 50. La peculiaritats que suposa néixer, estudiar, treballar, viure i morir dintre de les parets d'una gran fàbrica. En una societat on les diferencies de classe, encara son molt importants. Ara després de més de 50 anys podem veure el que hem avançat socialment com a país, i també el valor de les conquestes socials de l'estat del benestar.
Llibre ben estructurat, amb diverses situacions i personatges va de menys a més i a mesura que vas llegim, vas descobrint de manera sorprenent el que amaguen els diferents protagonistes.

Brocanter

L'últim diumenge de cada mes, es celebra al barri de Navigli de Milà una fira de brocanters i antiquaris.

Perfums

Aquest avi, es dedicava a la venda ambulant de bossetes de perfum, per guardar amb la roba a l'armari. La seva mirada transmet, pau i tendresa. Foto feta a Milà el maig del 2010.

Carrer Escarabar

Som una nació, nosaltres decidim.

Boris

Sessió de Body Paint de l'artista Ramon Soler sobre el cos d'en Boris.

El Palacio de la Luna de Paul Auster

Editat per Anagrama, 310 pàgines. Tenia bones referències d'aquest autor i fins ara no havia llegit res d'ell, per tant es el meu primer Auster. Tinc que confessar que no m'ha decebut. Es la vida de Marco Stanley Foog, un jove amb una vida difícil sense pare conegut, es mort la seu mare i l'educa un oncle music de vida bohèmia, les voltes que dona la vida el porten a trobar el seu passat sense voler, per atzar fa d'assistent a un vell pintor paralític que vol que escrigui la seva biografia i la seva necrològica, aquest vell sense saber-ho es el seu avi, a partir d'aquí descobreix qui es el seu pare. Història narrada de manera trepidant, et captiva des del primer moment. Hi ha qui diu que aquest llibre es un dels millors que ha escrit Auster.

Balança

Roma

Bulevard dels Francesos de Ferran Torrent

Editat per Columna, 404, pàgines. He llegit, crec, tots el llibres d'en Ferran Torrent, hi penso que aquest es el libre menys Torrentonià, de tots, malgrat que surten els personatges de sempre, es a dir: policies, lladres, putes, periodistes, empresaris, polítics, et. Tot hi que la trama es mou dins aquest univers tantes vegades descrit per Torrent, ara però la narració discorre de manera paral·lela, entre la València dels anys seixanta i el present. Trobareu el seu llenguatge de sempre, amb la fina ironia que habitualment utilitzar, jo la descriuria com la novel·la més tendre de Ferran Torrent.

Aixeta

VII lliga social de fotografia de l'AFA.

El passat dimecres dia 2 de juny hi va haver el sisè i últim lliurament de la lliga, tocava tema Lliure, he presentat aquesta foto de la Plaça Sant Felip Neri de Barcelona. Puntuació de 7,33 sobre 10, he quedat en vuitena posició de 18 participants. A la classificació general finalment he quedat en desena posició de 21 amb una puntuació total de 40,78. Ara fins l'any vinent !!

Cien años de soledad de Gabriel García Márquez.

Editat per Randon House Mondadori, SA, en edició de Debolsillo, 495 pàgines. Llibre considerat un clàssic de la literatura del segle XX, com a tal tenia moltes ganes de llegir-lo, n'havia sentit ha parlat moltes vegades i sempre de manera positiva, la veritat es que m'ha decebut una mica, potser es per les expectatives creades. Es la història d'una família, però no una família qualsevol, ni una història qualsevol, es una història plena de fantasia i situacions irreals, jo esperara una novel·la costumista, no fantasiosa. El fet que hi hagin tants personatges amb noms similars, fa que que hi hagi moments que costi saber de quin personatge esta parlant.
Com anècdota curiosa, hi surt un personatge català: “ Fue él quien le indicó que en el callejón que terminaba en el rio, y donde en los tiempos de la compañía bananera se adivinaba el porvenir y se interpretaban lo sueños, un sabio catalán tenía una tienda de libros donde había un Sanskrit Primer...”. Que en un moment donat “maldice” Collons !!!.
En definitiva en bon llibre, en que destacaria la seva qualitat literària i la gran riquesa de llenguatge.

VII lliga social de fotografia de l'AFA.

Cinquè lliurament de la lliga, amb el tema Macro i/o fotografia de prop, he presentat aquesta foto de la mà d'un escrivà, feta en la Mercat Medieval de Vic. Puntuació de 6,61 sobre 10, he quedat en desena posició de 20 participants. A la classificació general vaig 12 de 21 amb un 33,45.

VII lliga social de fotografia de l'AFA.

Quart lliurament de la lliga, amb el tema Arquitectura, he presentat aquesta foto de la Fontana de Trevi (Roma), perspectiva muntada a partir de 6 fotografies. Puntuació de 8,31 sobre 10, he quedat en quarta posició de 21 participants. A la classificació general vaig 12 de 21 amb un 26,84.

Un home de paraula d'Imma Monsó

Editat per rbalibros, dins la col·lecció Les ales esteses, 253 pàgines. A partir de la perduda de la seva parella, l'autora, relata una mena d'auto-psicoanalisis, sobre la seva relació dels 16 anys que han compartit junts, sobre com l'afecta la seva perduda i com afrontar aquest buit.
Estructurat originalment com 2 llibres dividits en capítols tipus A i B, els A explica les seves vivències amb ell, i en els capítols B, que li ha passat i com ha afrontat la seva absència. Com diu en la contraportada ¿com conciliar la necessitat d'oblidar amb el fort desig de no fer-ho mai? O ¿Com conjugar el record i l'oblit de la millor manera possible?.
Llibre amb certa dosis d'emotivitat, per exemple quan la seva filla troba a faltar el seu pare, el seu referent, el seu miratge. I jo pregunto, ¿ perquè?. Un infant de 6 anys s'ha de quedar sense el seu referent, la seva llum, la mà que la d'acompanyar fins a la vida adulta.

El vertigen del trapezista de Jesús M. Tibau

Editat per Cossetània Edicions, 123 pàgines. Recull de contes del polifacètic Jesús M. Tibau, escriptor i actiu blocaire amb el seu bloc Tens un racó dalt del món.
Com deia es tracte de un recull de contes, el primer, Monedes o l'indecís rodar dels anys, es el més llarg de tots, i crec que el tema es el suficient potent per fer una bona novel·la. Sobre els contes, en la contraportada diu “que els personatges sovint busquen el fràgil equilibri entre els somnis i la realitat”, es veritat perquè hi han contes que son surrealistes i altres semblam basats en experiències viscudes per l'autor en la seva infantesa, en algunes d'aquests experiències m'he sentit identificat (som coetanis), per exemple “El germà preferit”.
Alguns contes fan de bon llegir i altres son una mica més espessos, però en definitiva, un bon llibre, que et fa passar una bona estona.

VII lliga social de fotografia de l'AFA.

Tercera entrega de la lliga, amb el tema gent, he presentat aquesta foto de la Costa da Morte, concretament del Far Punta de la Barca, puntuació de 6,50 sobre 10, he quedat en desena posició de 20 participants. A la classificació general vaig 16 de 20 amb un 18,53.

Esplendor i glòria de la Internacional Papanates de Quim Monzó

Editat per Quaderns Crema, 252 pàgines. Selecció d'articles escrits entre 2001 i 2004, -l'abans i el després de la guerra l'Iraq- el gruix dels articles són una crònica de l'arribada al poder de l'imperi de la plastilina, que ell anomenar la Internacional Papanates, personatges que en nom del progressisme, fan el ridícul; feminisme versus masclisme, multiculturalitat, religió, turisme, etc.
Soc un assidu lector de Monzó, hi m'agradant molt els seus articles, mai et deixen indiferent, sempre tenen aquest punt d'ironia, tant necessari avui en dia. A vegades aconsegueix que un article sigui com un petit conte.

El Cafè de la Granota de Jesús Moncada

Editat per Edicions 62, en una magnifica edició de butxaca, a càrrec d'Hèctor Moret, que inclou un estudi preliminar, amb una biografia de l'autor, comentaris sobre la seva obra, un glossari i comentaris de text.
Llegir aquest comentaris m'ha servit per descobrir, els diferents tipus de contes en funció de la seva estructura narrativa, així hi ha els soliloquis, els soliloquis epistolars i les cròniques.
Es un llibre que fa de bon llegir, els contes son divertits i escrits amb una gran riquesa de vocabulari, amb una fina ironia que reflecteix de manera molt gràfica la vida d'un poble els anys 50 i 60 del segle passat.

La memòria dels peixos.

Aquesta crisi no és la primera que hem patit, ni serà l'última. Recordo per exemple la del 92, després dels Jocs Olímpics, moltes empreses tenien dificultats, també hi havia problemes de finançament empresarial. Dic això perquè molts empresaris tenen la memòria dels peixos (2 segons), per a ells no existeixen les paraules: RESERVES, PROVISIONS I DOTACIONS, eines comptables que utilitzades correctament en èpoques d'expansió servirien ara per poder passar la crisi d'una forma menys traumàtica.
Ara ens trobem amb empreses amb una feble estructura financera que el primer contratemps estan condemnades a tancar. La culpa no sempre és dels altres.

VII lliga social de fotografia de l'AFA.

Segona entrega de la lliga, vaig punxar, amb un 5,96 sobre 10, vaig quedar en 17è lloc. A la classificació general vaig 15 de 21 amb un 12,03. Aquesta entrega, el tema era el paisatge, vaig presentar aquesta fotografia d'un paisatge volcànic presa des del Teide.

Les set aromes del món d'Alfred Bosch

Editada per Planeta, 309 pàgines, va guanyar el premi Ramon Llull del 2004. Fa temps vaig començar a llegir aquest llibre i en va caure de les mans, ara he tornat a començar hi l'he llegit. A partir de la recerca del millor cafè el protagonista emprèn una recerca per diferents països. Per mi te un començament que promet, un argument singular i un final inesperat, però per el mig hi ha molta palla. Hi han capítols interessants com el de Abissínia o Paris i altres molt dolents com el de Negreira.
He llegit altres llibres d'Alfred Bosch com la trilogia 1714 o L'avi, per mi millors.

Sant Felip Neri

Sant Felip Neri (Barcelona)

Alienígena

Grafiti en una persiana del Barri del Raval (Barcelona). Art o delicte ?

A V A T A R

Ahir vaig anar al cinema a veure AVATAR, en 3D, malgrat durà quasi 3 hores, no es fa pesada, els efectes especials son impressionants. La trama i el desenllaç final previsible, la part me fluixa el guió. Es una pel·lícula per veure-la, del tot recomanable.

Fumando espero

Grafiti en una persiana del barri del Raval de Barcelona.

VII Lliga social de fotografia de l'AFA

Ja ha començat la VII edició de la Lliga fotogràfica. Aqui teniu la foto presentada, es un retrat d'una "estàtua humana" feta a la Plaça del Obradorio de Santiago de Compostela.
Puntuació 6,07 sobre 10, estic en catorzena posició de 20 participants.

La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda

Fins ara no he llegit aquest clàssic de la literatura catalana, he llegit la 18ª edició d'abril de 1980, les fulles ja son grogues. En aquesta edició hi ha els pròlegs que va escriure l'editor Joan Sales en les primeres edicions, diu que el va captivar des del començament, es va passar la nit en blanc llegint el manuscrit, també es queixa del poc reso que va tenir entre els crítics de l'època, i del fet que es va presentar al premi Sant Jordi de 1960, hi no va guanyar.
Un clàssic escrit a Ginebra el 1960, l'any vinent farà 50 anys, i està en plena actualitat, aquest 2009 ha estat escollit llibre de l'any a Itàlia, amb més de 40.000 exemplars venuts.
Mentre el llegia tenia present les imatges de la sèrie de televisió, que vaig veure fa anys, protagonitzada per la Silvia Munt i en Lluís Homar.
La narració en primera persona i el capítols curts el fan un llibre de molt bon llegir. La lluita com a dona i mare de la Natalia/Colometa, amb la vida, la mort i l'amor, la submissió com a dona, tot això en el context històric de la guerra civil, la fa una novel·la extraordinària.

13D

Ja he votat !!!

13 de desembre

El proper diumenge, aniré a votar en el referèndum, votar crec que es l'acte que representa mes genuïnament la democràcia, i el meu vot serà afirmatiu, la independència de Catalunya, es possible, .... es irreversible.
Per primera vegada la societat civil s'ha organitzat hi ha superat les perspectives del partits polítics. Es igual el que digui el Tribunal Constitucional, perquè no volem sentencia, volem independència.

La salvatge d'Isabel-Clara Simó

Editat per Columna, 219 pàgines, Premi sant Jordi del 1993. Vaig comprar el llibre a la darrera fira del llibre vell de Barcelona, es la tercera edició de març de 1994 i el llibre te una dedicatòria de l'autora a l'antiga propietària.
Es el primer llibre que llegeixo d'aquesta prolífica autora, tracte de la relació entre un vell ric i divorciat amb una jove que acull a casa seva, diuen que recrea el mite de Pigmalio, que he de confessar que desconec.
El principi he trobat el llibre una mica fluix, sense gaire interès, a mesura que anava llegint es feia més interessant a partir també de la pròpia cruesa de la relació.
L'escriptor Jesús M. Tibau (bloc) diu que de tots el llibre de l'autora es queda amb aquest.

Les veus del Pamano de Jaume Cabré

Editat per Edicions 62, 622 pagines, 11, 40 euros, l'edició de butxaca. Feia temps que tenia ganes de llegir aquesta novel·la, n'havia sentit a parlar, quan vaig veure que feien una serie per TV3 sobre aquest llibre, va ser quan vaig decidir llegir-la, abans de veure-la per la TV, va ser una marató de lectura, en una setmana.
En va agradat molt, es una història impactant, et fa adonar el molt que es va patir en aquest país durant la guerra i la posterior postguerra. Sempre he sentit a casa explica històries sobre aquells anys, a la meva avia i a la meu mare. Però cap de tant cruel i salvatge com aquesta.
La serie de TV3 esta ben feta i fa honor al llibre, no obstant, per qüestions de temps ha d'obviar alguns personatges i situacions, como a producte televisiu es més que correcta, però jo, vaig gaudir més llegint el llibre.

Aurora Boreal d'Asa Larsson.

Edició en castellà de Seix Barral, 381 pàgines. Novel·la d'èxit en el seu país, editada l'any any 2003, ha venut un milió d'exemplars, l'èxit de la trilogia Milenium l'afavorit, hi ha fet que estigui de moda la novel·la negra dels països nòrdics.
Que un llibre escrit en suec, hagi venut més d'un milió d'exemplars, hagi estat publicada a molt països, es una constatació que la bona literatura pot tenir una gran difusió encara que els seu idioma original sigui minoritari.
Parlant del llibre que ens ocupa, sense ser una gran novel·la fa de bon llegir, el desenllaç es força previsible a mesura que vas llegint. No se si es ficció però m'ha sorprès que en una societat com la sueca tingui certa importància la religió. Un fet també anecdòtic, es que, un dels policies que investiguen l'assassinat, es dona i en avançat estat de gestació, potser un missatge subliminal de l'autora a favor de les dones treballadores.