Edició de 1980, editat
per Edicions
62, dintre de Les millors obres de la literatura catalana. 213 pàgines que
després de 33 anys ja tenen un color
groguenc. Llibre que comprem cinc relats entre els més representatius de l’autor.
Els tres primers tenen el comú
denominador del que em podríem dir el tema del mar, una de les constants de
Pla; els dos restants són una reduïda mostra de la seva experiència cosmopolita,
al llarg de gairebé vint anys de viatges i residència fora de Catalunya.
Barreja de realitat i
ficció, podem destacar les acurades descripcions de paisatges i personatges de
la costa, Begur, Cadaqués, Cotlliure, Portvendres, etc. A Contraban també podem
destacar la identificació de llengua i país que fa Pla, en les seves
descripcions dels pobles de l’altre part de la frontera política.
En els relats basats
en la seva experiència a l’estranger, es nota, segurament basat amb ell mateix,
un cert enyorament, a la catalana, d’una manera sentimental.
Us deixo un parell de
fragments, el primer de Contraban, molt adient per els temps que estem vivint: “
Els esforços que fa la gent del nostre país per no entendre’s són
impressionants. És la tenacitat més viva del país.”
El segon d’Una
aventura al Canal: “La paraula lletraferit és una de les que fan més angunia de
la llengua catalana. Considerar que un degustador de les lletres és en certa
manera un ferit implica un fons de barbàrie primigènia i popular delirant.”
