dissabte, 24 de gener del 2015

Estem sortint de la crisi ?



A la feina els clients sovint em fan aquesta pregunta. Jo els contesto que sembla ser que els indicador macroeconòmics indiquen que si, però que malauradament aquesta millora encara  no es veu reflectida a la gent de carrer. Augmentant les exportacions, baixa la prima de risc, augmenta tímidament el consum etc., però la taxa d’atur encara és manté en nivells excessivament alts.

Hi ha però fets totalment subjectius que em fan pensar que probablement sigui veritat que estem sortint de la crisi, el que ara explicaré és pot considerar un fet totalment anecdòtic o significatiu:

En últims 10 o 15 anys, he anat algunes vegades, la majoria convidat,  a menjar  a un reconegut restaurant de la comarca, especialista en peix i marisc, les factures dels àpats solen ser proporcionals a l’excel·lència de la seva cuina. En els anys de l’eufòria econòmica i constructora, si no tenies taula reservada no dinaves, cada dia estava ple i un  munt de cambrers anant amunt i avall. Hi vaig tornat el novembre del 2013 i en tot el restaurant tan sols hi havia ocupada una taula, la nostra, la resta del menjador buit, feia certa pena de veure. La falta de clients era un símptoma evident de la  crisi econòmica, les taules que anys enrere estaven ocupades per promotors immobiliaris i altres especies del  món del totxo, ara estaven buides.
Doncs aquesta setmana he tornat anar a dinar en aquest restaurant, l’aspecte del menjador no era ni el frenètic d’abans de la crisi, ni el gèlid de l’any 2013, aproximadament la mitat de les taules estaven ocupades, anecdòtic o significatiu,  ho podem considerar un símptoma que estem sortint de la crisi.


diumenge, 18 de gener del 2015

XI Lliga social de fotografia de l'AFA.



Primer lliurament d’aquesta nova edició de la lliga, vaig presentar aquesta fotografia de la Costa da Morte, feta l’agost del 2009. La puntuació ha estat de 6,20 punts sobre 10, he quedat en vint-i-dosena posició de vint-i-dos participants, es a dir últim, ara tocarà remuntar o lluitar per el premi totxo.

divendres, 2 de gener del 2015

El Indio



El final de la moratòria de la Llei d’arrendaments urbans, fa que moltes botigues històriques hagin de tancar, algunes també per faltar de relleu generacional.
Aquest és el cas dels magatzems El Indio, del carrer del Carme de Barcelona, fundats el 1870. Aquí teniu aquest foto feta l’agost del 2013, ara ja és història.


dimarts, 30 de desembre del 2014

Apunt cinquanta.



Aquesta és l’entrada cinquanta i última d’aquet any, a la vora de una a la setmana, fotografies, comentaris, llibres, etc. Vaig començar aquest bloc el setembre del 2006, ho vaig fer perquè  volia expressar les meves opinions, la veritat escriure em costa. A vegades tinc ganes d’escriure, tinc l’idea, però no ho puc plasmar amb paraules. Altres cops penso hi això a qui l’interessa? També hi ha una part de pudor, pel fet de no dominar correctament la llengua.
Com que fotografio millor que escric, penjo moltes fotos, aquí en la intimitat del bloc de butxaca, sense fer gaire soroll.

diumenge, 28 de desembre del 2014

Nocturn de primavera de Josep Pla.



Editat per Edicions Destino, 243 pàgines, inclou un Epíleg de Baltasar Porcel. Acabo l’any de la mateixa manera que el vaig començar, llegint Pla. En quest cas Nocturn de primavera, de les poques obres de ficció     que va escriure.
La novel·la narra la festa de prometatge de la filla del banquer Tomàs Poch. Hi assisteix, la flor i nata i la petita burgesia de Vilaplana, capital de comarca, ciutat  de mercat setmanal, inspirada sembla ser amb La Bisbal.  A mida que van arribant els convidats, el narrador fa una perfecte descripció física,  moral i biogràfica de cada assistent, amb la mestria que ens te habituats Pla.
La trama es desenvolupa a partir de les peculiars relacions que mantenen la trentena llarga de convidats i també perquè el germà dement del banquer, llicenciat en filosofia i lletres, que viu al pis de dalt pot irrompre en qualsevol moment.
La novel·la traspua ironia, sobretot amb les descripcions psicològiques i morals dels assistents i també en el reflex de la societat que ell anomena “fictícia impregnada d’hipocresia”.
Si voleu llegir un Pla diferent de les seves narracions periodístiques, aquest és el llibre segur que us ho passareu bé.