Segon lliurament
d’aquesta edició de la lliga, he presentat aquesta fotografia feta a Cardona
una dia plujos. La puntuació ha estat de 7,79 punts sobre 10, he quedat en vuitena
posició de vint-i-dos participants, bon resultat, a la classificació general
vaig setze amb 13,99 punts.
divendres, 6 de febrer del 2015
diumenge, 1 de febrer del 2015
dimarts, 27 de gener del 2015
diumenge, 25 de gener del 2015
dissabte, 24 de gener del 2015
Estem sortint de la crisi ?
A la feina els
clients sovint em fan aquesta pregunta. Jo els contesto que sembla ser que els
indicador macroeconòmics indiquen que si, però que malauradament aquesta millora
encara no es veu reflectida a la gent de
carrer. Augmentant les exportacions, baixa la prima de risc, augmenta
tímidament el consum etc., però la taxa d’atur encara és manté en nivells
excessivament alts.
Hi ha però fets
totalment subjectius que em fan pensar que probablement sigui veritat que estem
sortint de la crisi, el que ara explicaré és pot considerar un fet totalment
anecdòtic o significatiu:
En últims 10 o
15 anys, he anat algunes vegades, la majoria convidat, a menjar
a un reconegut restaurant de la comarca, especialista en peix i marisc,
les factures dels àpats solen ser proporcionals a l’excel·lència de la seva
cuina. En els anys de l’eufòria econòmica i constructora, si no tenies taula
reservada no dinaves, cada dia estava ple i un
munt de cambrers anant amunt i avall. Hi vaig tornat el novembre del
2013 i en tot el restaurant tan sols hi havia ocupada una taula, la nostra, la
resta del menjador buit, feia certa pena de veure. La falta de clients era un
símptoma evident de la crisi econòmica,
les taules que anys enrere estaven ocupades per promotors immobiliaris i altres
especies del món del totxo, ara estaven
buides.
Doncs aquesta
setmana he tornat anar a dinar en aquest restaurant, l’aspecte del menjador no
era ni el frenètic d’abans de la crisi, ni el gèlid de l’any 2013, aproximadament
la mitat de les taules estaven ocupades, anecdòtic o significatiu, ho podem considerar un símptoma que estem
sortint de la crisi.
diumenge, 18 de gener del 2015
XI Lliga social de fotografia de l'AFA.
Primer
lliurament d’aquesta nova edició de la lliga, vaig presentar aquesta fotografia
de la Costa da Morte, feta l’agost del 2009. La puntuació ha estat de 6,20
punts sobre 10, he quedat en vint-i-dosena posició de vint-i-dos participants,
es a dir últim, ara tocarà remuntar o lluitar per el premi totxo.
dissabte, 10 de gener del 2015
divendres, 2 de gener del 2015
El Indio
El final de la moratòria
de la Llei d’arrendaments urbans, fa que moltes botigues històriques hagin de
tancar, algunes també per faltar de relleu generacional.
Aquest és el cas
dels magatzems El Indio, del carrer del Carme de Barcelona, fundats el 1870. Aquí teniu
aquest foto feta l’agost del 2013, ara ja és història.
dimarts, 30 de desembre del 2014
Apunt cinquanta.
Aquesta és l’entrada
cinquanta i última d’aquet any, a la vora de una a la setmana, fotografies, comentaris,
llibres, etc. Vaig començar aquest bloc el setembre del 2006, ho vaig fer perquè
volia expressar les meves opinions, la
veritat escriure em costa. A vegades tinc ganes d’escriure, tinc l’idea, però
no ho puc plasmar amb paraules. Altres cops penso hi això a qui l’interessa? També
hi ha una part de pudor, pel fet de no dominar correctament la llengua.
Com que fotografio
millor que escric, penjo moltes fotos, aquí en la intimitat del bloc de butxaca,
sense fer gaire soroll.
dilluns, 29 de desembre del 2014
diumenge, 28 de desembre del 2014
Nocturn de primavera de Josep Pla.
Editat per Edicions Destino, 243 pàgines, inclou un
Epíleg de Baltasar Porcel. Acabo l’any de la mateixa manera que el vaig
començar, llegint Pla. En quest cas Nocturn de primavera, de les poques obres
de ficció que va escriure.
La novel·la narra la festa de prometatge de la filla del
banquer Tomàs Poch. Hi assisteix, la flor i nata i la petita burgesia de
Vilaplana, capital de comarca, ciutat de
mercat setmanal, inspirada sembla ser amb La Bisbal. A mida que van arribant els convidats, el narrador
fa una perfecte descripció física, moral
i biogràfica de cada assistent, amb la mestria que ens te habituats Pla.
La trama es desenvolupa a partir de les peculiars
relacions que mantenen la trentena llarga de convidats i també perquè el germà
dement del banquer, llicenciat en filosofia i lletres, que viu al pis de dalt
pot irrompre en qualsevol moment.
La novel·la
traspua ironia, sobretot amb les descripcions psicològiques i morals dels assistents
i també en el reflex de la societat que ell anomena “fictícia impregnada d’hipocresia”.
Si voleu llegir
un Pla diferent de les seves narracions periodístiques, aquest és el llibre
segur que us ho passareu bé.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)







