V Lliga social de fotografia 2008

Segona entrega de la lliga, el passat dimecres dia 13 de febrer.
Vaig presentar aquesta fotografia, feta al desert del Sàhara, concretament a L’Erg Chebbi (Marroc), no es cap muntatge les cadires estaven així.
La puntuació va se de 8,04 sobre 10 i va quedar en 4at posició. Ara després de la segona entrega, a la Lliga vaig segon amb 15,50 punts a 2,66 punts del líder.

Tuca

El dimarts dia 5 de febrer va morir la meva gossa Tuca, tenia només 1 any i 9 mesos, va morir intoxicada per menjar algun objecte metàl·lic, probablement una pila.
Tan sols les persones que tenen gossos o que han viscut situacions semblants, podem entendre el que suposa perdre un animal estimat. La frase el gos es el millor amic de l’home, no es una frase gratuïta.
Es molta la complicitat que arribes adquirir, amb una mirada, amb un gest, ni ha prou perquè et “parlin”, ells entreguen tota la seva fidelitat i a canvi només et demanant la teva companyia, les teves carícies, et definitiva sentir-se estimats. Tenir un gos es com tenir un amic fidel, es un tresor, ells mai tenen un mal dia.

V Lliga social de fotografia 2008

El passat dimecres dia 16 de gener, va començar la Cinquena edició de lliga de fotografia, organitzada pe l’AFA .

Aquí teniu la fotografia que vaig presentar, “El gat badoc”, la foto està feta a la Illa de Santa Magdalena (Sardenya) .

Els participants a la lliga en van puntuar amb una 6,92, els membres del jurat amb un 8, la puntuació resultant un 7,46.

A 80 per hora

Una de les mesures més estúpides que ha pres el govern català, es la prohibició de circular a més de 80 quilometres per hora en els accessos a Barcelona. Els de Iniciativa s’han quedat ben descansats.
Llegeixo que hi ha diferents estudis que posen en dubte els beneficis d’aquesta mesura , pel que fa a la disminució de la contaminació dels vehicles.
L’altre dia circulant per la B-20, per la pròpia inèrcia del vehicle, sense prémer l’accelerador anava a més de 90, vaig haver de frenar i posar un marxa més curta, si no ho tinc mal entès els vehicles consumeixen més en marxes curtes, per tant contaminen més.
Es evident que aquesta mesura serà positiva pel que fa els accidents, menys velocitat, menys risc, per aquesta mateixa regla, podien posar el límit a 20 quilometres, que deu ser la velocitat dels cotxe quan entren a Barcelona en hores punta.

Si Macià aixeques el cap ....

Ahir va fer 74 anys de la mort del President Macià. I TV3 va passar la pel·lícula El Coronel Macià, que narra la seva vida des de el fets de l’assalt al Cu-Cut fins a la proclamació de la República Catalana, es a dir la seva evolució personal des de tinent coronel de l’exèrcit espanyol fins a ser un independentista convençut.
Llegeixo també que el President Montilla, diu referent a Macià: "hem de retre homenatge i honrar la memòria i l'hem de seguir com a guia en el treball i en la feina per a consolidar les nostres institucions i el nostre autogovern per a defensar el nostre país”.
Serà capaç Montilla de seguir l’exemple de Macià i d’evolucionar des del sucursalisme espanyolista del PSC fins a transformar-se amb un independentista. Jo no ho crec, no obstant President, fets no paraules .....

Concurs de fotografies Dones per la igualtat

L’Associació de Dones de la Igualtat d’Arenys de Mar, ha convocant com cada any el concurs de fotografia, el tema era “Mares i filles, filles i mares. He presentat dos fotografies, hi guanyat el primer premi, i escolta m’ha fet molta il·lusió, sempre es reconfortant guanyar i que els altres valorin positivament la teva obra.

La foto guanyadora, està feta a la Gorgues del Todrà (Marroc).

Fracàs escolar; la lateralitat creuada

Interessant reportatge sobre els trastorns de l’aprenentatge publicat en el Magazine de “La Vanguardia” del diumenge 2 desembre. Però l’article oblida el trastorn de la lateralitat creuada, un trastorn neurofisiològic que afecta a un 20% de la població i que provoca problemes de comprensió i retenció lectora, concentració en l’estudi, angoixa, etc.

Ara que, arran de la publicació del informe PISA i de l’estudi publicat per la fundació Jaume Bofill, parlem tant de la qualitat del nostre sistema educatiu i del gran percentatge de fracàs escolar, estic convençut que amb una ràpida detecció i un correcte tractament d’aquest trastorns, disminuiria substancialment el índex de fracàs escolar, perquè molts d’aquest alumnes, no es que no vulguin aprendre, es que no poden, aquí està el seu drama.

El nostre sistema educatiu no està preparat per detectar aquest trastorns que tenen un nombre important d’alumnes. La Conselleria d'Educació, hauria de donar a les escoles de primària, recursos i formació especifica al professorat per detectar aquest trastorns.

El nostre fill petit ha patit aquesta disfunció, que te solució amb un tractament adequat, però no va ser a l’escola on li van detectar el problema, si no nosaltres al veure que el nostre fill tenia un problema que desconeixíem.

La major part del fracàs escolar es produeix a educació secundaria, però l’arrel del fracàs ha començat a primària. El país no es pot permetre el luxe de seguir amb aquest índex tan elevat de persones que a meitat dels estudis tirant la tovallola.

El català emprenyat

La manifestació del dret a decidir del 1 de desembre ha estat un èxit de participació, no hi he pogut assistir de cos present, si que hi era espiritualment. Però ara que ? En deia un amic si no es creaven faltes expectatives que portarien desprès a la gent al desànim, jo espero que no. Tinc confiança amb el nostres politics i que hi haurà una abans i un després del 1-D.

Per cert, el pare de l’expressió “El català emprenyat”, es el periodista Enric Juliana, sotsdirector i ambaixador a Madrid de “La Vanguardia Espanyola i de las Jons”, en el seu article de avui diumenge diu sobre la manifestació “ Hubo eslóganes a favor del dret a decidir, la autodeterminación y la independencia –que seguramente no veran ni los nietos de quienes la coreaban-”. Crec hi desitjo que el camí cap a la plena sobirania es irreversible.

Prou, Prou, Prou !!!

A Catalunya li diuen, la fàbrica d’Espanya o la locomotora d’Espanya, dic li diuen i seria millor dir, li deien, perquè si no ens traiem la son de les orelles, anem retrocedint a passes de gegants. Sobre les infraestructures: sense comentaris. Sobre l’espoli fiscal; sense comentaris. El creixent econòmic es inferior que altres comunitat autònomes espanyoles. Aquesta setmana s’ha publicat els resultats sobre l’educació secundaria, i son decebedors en part per culpa de la falta d’inversió. I la llista podria ser molt més llarga. Que ha de passar perquè els catalans diguem prou i ens treien d’una vegada de sobre Espanya. Que ha de passar, companys, que ha de passar ......

“Porqué no te callas”

El “porqué no te callas” del Rei d'Espanya a Hugo Chávez , ha despertat una onada de simpatia cap al Rei, tothom coincideix en que ha afavorit la figura del monarca, que estava en hores baixes, “El Periódico” titulava l’altre dia “annus horribilis”; crema de fotos, separació de la filla, etc.

A part de les poques simpaties que en mereixen polítics com Fidel Castro i Hugo Chávez, ningú parlar del fons de la qüestió, que diferent dirigents llatinoamericans qüestionen la figura d’Espanya i del seu Rei, en el seu paper a llatinoamerica. Cinc cents anys després de la descoberta i del genocidi, Espanya encara tracta aquest països com antigues colonies i fa el paper de la “Reina Mare”.

El Codi da Vinci

Soc una mica reticent a llegir “best sellers”, aquest es el motiu perquè encara no havia llegit El Codi da Vinci, però altre dia vaig anar a la fira del llibre vell hi vaig comprar un exemplar per 10.- €.

Malgrat tenir més de 600 pàgines la lectura es amena, no en va caure de les mans, de seguida el relat et fa presoner i necessites anar llegint, motivat perquè està estructurat en capítols breus i va alternant les narracions en diferents escenaris.

Pel que fa el argument de la novel·la, que tant escandalitzat a l’església, perquè no podria se cert, de l’església es pot esperar qualsevol cosa, en 2000 anys de cristianisme, en nom de Déu n’han fet de tots colors.

Que la història la escriuen els vencedors es evident, i no seria la primera vegada que es manipulessin uns fets històrics.

El mirall escocès

El dijous dia 11 d’octubre vaig assistir a Arenys, a la presentació del llibre “El mirall escocès”, d’en Xavier Solano. El llibre el tenia a casa des de feia uns mesos, l’havia començat ha llegir i a partir dels comentaris del propi autor i del debat en la presentació, el vaig acabar de llegir.

Sincerament , ara sento, una sana enveja dels escocesos. Hi ha moltes coses que diferencien les dues situacions, totes a favor d’Escòcia, a continuació, sota el meu parer anomeno les grans diferencies:

- La seva unió es a partir d’una decisió pròpia, la nostra com a conseqüència de perdre una guerra.
- Escòcia sempre ha estat reconeguda com a nació, tan pels propis escocesos, com pels anglesos, a Catalunya, Espanya no la reconeix com a nació.
- Anglaterra no es Espanya, no es poc comparar la tradició democràtica d’Anglaterra amb la d’Espanya.
- Els diferents primers ministres anglesos, ha assumit públicament el dret a l’autodeterminació d’Escòcia, els espanyols ni parlar-ne.
- L’opinió pública anglesa acceptaria amb indiferència l’independència d’Escòcia, els espanyols no.
- Etc.......

Crec que nosaltres ho tenim molt més difícil, però no impossible, el procés cap a l’independència es irreversible: Escòcia, Flandes, Euskadi, Catalunya ....

El vel islàmic

La prohibició de portar a l’escola el vel islàmic, ha obert el debat sobre els símbols religiosos. A mi personalment no m’agraden les prohibicions.

El fet de portar mocador, es més una costum que un fet religiós, fa 50 o 60 anys les dones d’aquest país també anaven tapades i en mocador. Si no, mireu a casa retrats familiars de la primera meitat del segle XX i veure les vostres avies i besàvies ben tapades. Les dones musulmanes a mesura que vaigin conquerint més llibertats personal aniran deixant el mocador.

En el que si hem de ser enèrgics, es en mantenir la religió (sigui la que sigui) en el seu àmbit privat, s’ha vessat molta sang per aconseguir un estat laic i no podem permetre tornar enrere.
En molesta el discurs d’aquest falsos progressistes que en nom de la multiculturalitat, la tolerància etc., defensen moltes vegades actituds intransigents d’alguns col·lectius religiosos.

Visca la República !!!

Desprès d’un parell de mesos de vacances, reprenc la meva activitat blocaire. El últim a punt del bloc parlava del segrest de la revista “El Jueves” per la portada del Prínceps, i acabem el mes de setembre amb la polèmica al voltant de la crema de fotos del Rei d’Espanya. A partir d’aquí s’ha obert un debat entorn a Monarquia o República.

Jo soc republicà, perquè crec que la república es la forma de govern més genuïnament democràtica, també crec que la monarquia es un estament propi del segles passats que no te vigència en una societat com l’actual.

Hi no hi ha dret que a Espanya prevalgui el respecte als símbols per sobre la llibertat d’expressió, es inadmissible que per cremar una foto del rei en condemni a presó.

"Polvo Real"

El segrest de la revista “El Jueves”, per la portada dels Prínceps, ha estat criticat per la majoria de mitjans de comunicació, fins i tot el diari monàrquic “La Vanguardia” criticava la mesura i reproduïda la portada objecte de la polèmica, el govern s’ha quedat sol, defensant la mesura.

A part de la gravetat de que un país “democràtic” es segresti una revista, per una dibuix, i que diu molt poc a favor de la democràcia espanyola. El fet en si, es un símptoma que la monarquia en aquest país te data de caducitat.

Avui dia amb la xarxa i els mitjans de comunicació actuals, ordenar el segrest d’una revista es prendre una mesura del segle XX en el segle XXI. La portada corre per la xarxa, la pot veure tothom des de qualsevol lloc del món.

Eleccions Municipals (III)

El passat 30 d’abril vaig fer una “porra” dels resultats de les eleccions Municipals Arenys de Mar, no hi fet un ple, però gairebé, si fos la Loteria, la butlleta estaria premiada.

M’ha fallat el VIAM, sincerament creia que no trauria cap regidor, n’ha tret un però per molc poc, una trentena de vots.
També m’ha fallat ERC, jo ni donava 4 i finalment han estat 3 regidors, es pot considerar un bon resultat.
Els altres partits els hi encertat tots.
I ara que ? Amb aquest resultats i desprès de les primeres declaracions dels caps de llista; hi ha 3 possibilitats: 1/ Tripartit ( PSC+ERC+IC). 2/ Sociovergència. 3/ Tripartit 2 (CIU+PSC+ERC).

L'Alguer

He estat uns dies de vacances a L’Alguer, alguns companys que hi havien estat, deien que pràcticament no es parla català, jo hi anava amb aquesta idea pessimista de la situació de la nostra llengua, no obstant he de dir que he tornat amb més bona impressió.

Es veritat que el català no es una llengua d’us habitual, no es senten gairebé converses en català per el carrer. Un altre factor molt negatiu es que el nens pràcticament no el parlen, crec que no s’ensenya a les escoles.

En la meva estada vaig adoptar un monolingüisme actiu, en dirigia amb català a tothom, i molta gent amb responia en català; cambres, dependents, recepcionistes, etc., persones de diferents edats, per tant crec que si be el català no es una llengua d’us social, si que hi ha força gent que la coneix i per tant la por parlar si vol.

El fet que L’Alguer sigui una ciutat turística, amb un vol diari amb Girona, fa que el flux de catalans que la visiten hagi augmentat considerablement i els algueresos poden tenir més contacte amb la nostra llengua.

Aquests dies la cultura catalana i va estar present, per un part hi havia un acte de art mediterrani en que hi participava la Diputació de Barcelona, i també varem poder assistir a la Catedral a un concert de música popular catalana a càrrec de la Coral Canta Canta de Perpinyà.

Visitar L’Alguer es del tot recomanable, bàsicament el seu centre històric. Si disposeu de més dies Sardenya es un illa encantadora, val la pena.

IV Lliga social de fotografia 2007

El passat dimecres dia 16 de maig, es va fer el 5è lliurament de la lliga de fotografia, aquí teniu la foto que vaig presentar, li van donar una puntuació de 2,86 sobre 5. No vaig poder assistir perquè era fora i desconec els comentaris que el fotògraf convidat va fer de la foto. Es una foto feta a Marroc, en una Kasbah.

Eleccions Municipals 2007 (II). El debat

El divendres 4 de maig, organitzat pel Grup de Debat i Tertúlia, es va celebrar a la Sala d’actes de la Biblioteca un debat entre els 7 candidats a Alcalde, l’anècdota del dia: quan anava al debat en vaig trobar en Rocamundi (Cs) en els Cinc Cantons buscant la Biblioteca, un candidat que no sap on es la biblioteca del seu poble !!

Aquí va les meves impressions:

- Miquel Rubirola (CiU): Es notar que es l’alcalde, domina molt bé les dades i te l’Ajuntament el cap. Ara va de víctima, sap que perdrà vots, intentar justificar la mala gestió i sembla que demani una prorroga.
- Ramon Vinyes (PSC): No va respondre d’una manera clara i entenedora les preguntes plantejades, semblava que llegia el programa electoral.
- Quim Ponsarnau (ERC): Soc parcial, però crec que es el candidat que va exposar més clarament les seves idees, va ser clar, concret i concís.
- Rosa Zaragoza (PP): No marca distancies amb CiU, es nota que està a gust governant amb ells, es més Rubirolista que molt convergents.
- Oriol Ferran (IC): Poc brillant, en alguns moments es va enredar, va està poc afortunat amb el tema del transport urbà i amb el tema dels immigrants.
- Lluís Blanchar (Via): No va exposar els temes amb claredat, es va equivocar quan va posar l'exemple de destinar part del pressupost de Ràdio Arenys al transport urbà, es va notar els seu enfrontament amb en Miquel Rubirola.
- Txurde Rocamundi (Cs): Fora de lloc, en nota que no coneix res d’Arenys, ni de com funcionar la política, valdria més que es dediques a un altre cosa.

Els abstencionistes

En els últims dies a la llista arenyautes, s’ha generat un interessant debat sobre l’abstenció i els abstencionistes. Jo sempre hi votat, crec que es un deure i més en un país que ha patit una ferotge dictadura de 40 anys, moltes persones han perdut la vida, per defensar i recuperar la democràcia.

En aplicar la llei d’Hondt , els abstencionistes a afavoreixen al partir més votat.

Per mi els abstencionistes tenen dos perfils molt definits, es evident que dintre d’un col·lectiu tant important hi ha matisos i excepcions, però majoritàriament són aquest dos grans grups:

El més nombrós el dels indiferents: Persones que no participen a rés, no van ni a la reunió de la seva escala de veïns. Ja els està bé les coses com estant, per ells la política es una cosa aliena, crec que es per indigència política, no ham tingut tradició familiar, ni cultural relacionada amb la política o en la participació en la societat civil.

L’altre grup també important encara que no tant, es el dels “puristes”: Són “progressistes”, molt dogmàtics, els de més edat provenen dels partits d’esquerra de les acaballes del franquisme (Bandera Roja, Psuc, Psan, etc) i no en perdonen ni una, per ells aquesta no es la seva democràcia i prefereixen trencar les cartes i no participar, creuen que tot, es pot canviar en un tres i no res. Una part d’aquest van anar a votar el 14-M i van propiciar la victòria del PSOE o la derrota del PP.