Només socis

Només socis”, l’última novel·la de Ferran Torrent (editorial Columna), 278 pàgines, 21 euros, es la meva darrera lectura, he llegit tots el llibres d’en Torrent i m’agrada la seva fina ironia, les situacions, els personatges i el llenguatge del seus llibres. Pel que fa aquesta novel·la esta en línea amb la seva obra i seria el final o no de la trilogia que va començar amb “Societat limitada” i va acabar amb “Judici final”.
Si tingués que destacar un punt negatiu del llibre, el final no m’agrada’t, li trobat un pel enrevessat i forçant una mica la situació. Recomanable la seva lectura per distreure’t i passar una bona estona desconnectant de la rutina diària.

V Lliga social de fotografia 2008

El dimecres 14 de maig hi va haver la cinquena i penúltima entrega de la Lliga. Vaig presentar aquesta fotografia del fiord de Geiranger (Noruega). Amb un 7,30 de puntuació hi quedat en vuitena posició, ara a la classificació general vaig setè empatat amb el sisè. El proper mes de juny hi ha la darrera entrega d’aquesta Lliga i el tema es obligat, un autoretrat, a veure que passa.

25è Congrés Nacional d’ERC

Com a militant d’Esquerra, he donat suport a la candidatura Erc Futur de l’Ernest Benach i Rafael Niubò, com a candidats a President i Secretari General d’Esquerra, i el proper 7 de juny votaré aquesta candidatura.

Ho he fet perquè soc partidari i admirador d’en Carod-Rovira (Web), es el nostre millor actiu i també el que electoralment ens ha donat millors resultats, tampoc el podem responsabilitzar, només a ell de les ultimes davallades electorals i de tos els mals que afecten Esquerra.

D’en Puigcercós, no m’agrada l’estil, no trobo correcte el tracte que dona a Carod-Rovira, hauria de tenir paciència per ser el proper líder del partit, però ara no es el moment.
En Carretero i en Bertran, els mouen intencions respectables i sincerament crec que desitgen el millor per Esquerra, però els falta capacitat de lideratge, tant necessari ara amb la situació que es troba el partit.

No obstant crec que guanyarà la candidatura d’en Puigcercós-Ridaó, tenen el domini del partit, l’aparell i molts càrrecs electes i els hi donen suport i aquest fet serà determinant.

En preocupa que passarà l’endemà, quina actitud tindran els guanyadors ?, que faran els perdedors ? . M’agradaria que ERC sortís enfortida d’aquest congrés, però .... a vegades els personalismes podem més que el sentit de país o el sentit comú.

Mil cretins

L’últim llibre de Quim Monzó, es un recull de relats, dividit en dos parts, la primera trobem un Monzó una mica diferent, parlar de la vellesa, la mort, el dolor, son relats crus, colpidors que et porten a reflexionar sobre la vellesa. La segona part en més el Monzó de sempre, amb la seva ironia característica.
A mi m’agrada’t més la segona part, però de la primera part destacaria “Dissabte” i “La Lloança”.
Son 174 pàgines que passant volant, jo com soc un fidel seguidor d’en Monzó, recomano a tothom la seva lectura, llegir a Monzó mai deixa indiferent a ningú.

La sang dels Innocents - La germandat del Sant Sudari

Acabo de llegir el llibre La germandat del Sant Sudari de Julia Navarro, i fa uns mesos vaig llegir La sang dels Innocents de la mateixa autora, els dos en versió en català.
La sang dels Innocents, en va agradar, es una historia que enganxa i les seves 766 pàgines passant volant, el fet que siguin diferents histories de diverses èpoques que estan connectades entre si, fa que la lectura sigui molt amena.
Hi ha un part del llibre que no en va agrada es la subtil comparació que fa l’autora, entre el fanatisme religiós islàmic i el terrorisme basc, la vaig trobar fora de lloc i entrada en calçador a partir d’un personatge com es el sacerdot basc Aguirre. Si be els dos fets son totalment condemnables i no hi ha cap lluita que justifiqui vessar ni una sola gota de sang, crec que son dos problemes diferents amb solucions diferents. A l’autora li devia sortir la seva vena “mesataria”.

La germandat del Sant Sudari, també m’ha enganxat, no es tant extensa como l’altre, l’edició de butxaca te 466.- pàgines, segueix també l’estructura de varies histories de diferents èpoques relacionades entre si, hi ha moments que podria semblar un novel·la policíaca i altres una novel·la històrica.

Després d’aquesta positiva experiència, espero aviat poder llegir l’altre obra que en falta “La Bíblia de Fang”.

Visca la República !!!

Avui he anat al Saló del Còmic de Barcelona, era la primera vegada, el mon del còmic a mi no en motiva gaire, però el meu fill petit si que li agrada, i l’hem acompanyat. L’ambient en general una mica friki Hi havia un stand amb els còmics censurats, des de la Cu-Cut, fins l’ultima censura, la portada del Jueves, passant per El Papus. La portada del Jueves, estava preparada per fer aquesta foto muntatge, que hem fet amb l’Anna, "un divertimento".

Visca la República !!!

V Lliga social de fotografia 2008

El dimecres 16 d’abril hi va haver la quarta entrega de la Lliga. Vaig punxar en van puntuar amb 5,18 aquesta fotografia, es un reflex de la cara del meu fill Joan, sobre el vidre de la finestra del tren de Flam (Noruega). La foto no va agradar ni els companys de Lliga ni al Jurat.
Ara vaig sisè amb 26,11 punts, a la propera entrega tinc que millorar.

Crònica d'abril: Vacances

Cada any per aquestes dates, tinc costum de fer unes curtes vacances, que aprofitem amb l’Anna , la meva dona, per fer una escapada. Aquest any hem fet un creuer per la mediterrània, hem sortit de Gènova hi hem anat a Nàpols, Palerm, Tunis, Palma de Mallorca i Barcelona.
Han estat 6 dies de descans, tranquil·litat i bons aliments, hem aprofitat per visitar aquestes ciutats, encara que de manera superficial, degut a les poques hores que hem estat a cada una d’elles. M’he quedat amb les ganes de veure Pompeia i de conèixer Nàpols, però com que Itàlia m’apassiona, ja tinc una excusa per tornar-hi.

Crònica d'abril: El celler

He llegit El celler de Noah Gordon (Roca Editorial), fins ara no havia llegit cap obra d’aquest autor, m’havien recomanat alguns llibres com ara El Rabí o El Metge, però no havia tingut ocasió de llegir-les.
El llibre m’agrada’t força, enganxa des de el primer moment i les 382 pàgines es fan amenes i passant volant.
Com aspecte negatiu, destacaria potser que l’historia es massa plana, no hi ha cap fet que sorprengui al lector (bé només un a la segona part). En un conjunt es un llibre del tot recomanable.

Crònica d'abril: La sequera

Fa pràcticament un mes que no escric al bloc, tinc algunes coses per escriure i no trobo el moment.
Voldria escriure sobre la sequera, es evident que no s’han fet les coses bé, amb el suposat transvasament del Segre, no se si es la millor opció, ERC no hi ha està d’acord. Ara sembla que es farà un minitransvasament del Ebre. No obstant no s’ha informat a la gent, ni s’ha obert un debat valent amb les altres forces polítiques. Si Catalunya pateix sequera i no plou, no es culpa del Govern actual ni dels anteriors, en tota cas el Govern actual i els anteriors haurien de prendre mesures i haver pres mesures per ara no haver de patir possibles restriccions en el subministrament d’aigua. Per tant una vegada el problema està sobre la taula, caldria exigir responsabilitat a tots el partits per actuar units amb una problemàtica tant important.

Per altre banda llegeixo que per fer el transvasament del Segre es necessita el permís del govern espanyol. Però no té Catalunya autonomia, com tant sovint se’ns recorda ?
Una vegada més queda amb evidencia el grau d’autonomia que tenim. L’autonomia que ens cal es la de Portugal !!!

Eleccions, la setmana desprès.

Desfeta a Esquerra.

Haurem de dir Esquerda Republicana, desprès d’aquest resultats, ningú esperava passar de 8 a 3. Crec que han influït varis factors, alguns externs altres interns, aquí en van uns quants:

Era previsible no repetir els resultats del 2004, perquè aquelles eleccions venien precedides del afer Carod, el tractament de l’atemptat de Madrid, el PP estava el poder, etc., per tant hi havia en aquells moments una conjuntura realment irrepetible que ens afavoria.
La por que pogués guanyar el PP, afavorit el vot útil cap els socialistes.
Els debats i la bipolarització mediàtica a fet malt els partits mes petits.
La campanya d’Esquerra no m’ha agradat, l’anunci electoral passat per TV, era simplista i sense contingut, calia fer propostes.
Es difícil estant en el Govern poder marcar el perfil propi, la gent no entén algunes actituds i posicionaments.
El Grup Parlamentari del Parlament espanyol, no ha donat una imatge de credibilitat i seriositat, per exemple el diputat gironí Joan Puig i Cordón i en menor mesura el diputat Joan Tardà.

A Espanya ha guanyat el PP

Ahir els de Polònia van fer una parodia de l’Acebes que es tornar independentista, la veritat es que si Catalunya fos independent a Espanya hagués guanyat el PP, per tant es donar la paradoxa, que els màxims defensors de la integritat de la pàtria espanyola, son els més perjudicat electoralment d’aquesta unitat.

CiU, no aixeca’n cap.

Malgrat que han aguantat be la forta bipolarització de la campanya i son el únic partit que aguanta, tenen molt difícil tornar als 15 o 18 diputats que tenien en anteriors legislatures, tenen un electorat molt fidel, però diguem d’edat avançada.

PSC, una màquina electoral.

Es bastant increïble que després de: L’apagada, el caos a rodalies,el retràs de l’Ave, l’aeroport del Prat, la presa de pel de l’Estatut, etc.., la gent continuïn votant socialista. Serà que voten el menys dolent i com que el PP fa por, voten socialista com a vot anti-PP.

Si mirem la part positiva dels resultats: El PP no ha guanyat, i el socialistes no han tret majoria absoluta.

V LLiga social de fotografia 2008

El passat dimecres 12 de març hi va haver la tercera entrega de la Lliga. Vaig punxar en van puntuar amb 5,42, aquesta fotografia d’un nen tocant l’harmònica, feta a L’Alguer (Sardenya) el passat mes de maig.
Vaig voler donar-li mes nitidesa, amb la “máscara de enfoque” i no va quedar be del tot.
Ara vaig quart amb 20,92 punts a 2,37 del tercer classificat.

Eleccions 9 de març del 2008

Des de l’any 1991, aquestes eleccions, son les que he viscut d’una manera més passiva. No he anat a cap acte electoral, no he penjat ni un cartell, no he vist cap dels dos cara a cara, ni he vist el debat dels cinc candidats catalans a TV3, cada dia la política en motiva menys. Si que he seguit una mica la campanya a través de la premsa escrita i d’alguns blocs.

Sobre els dos candidats espanyols, d’en Rajoy que voleu que us digui, es el representant de la dreta mes rància, reaccionaria i espanyolista, pobra Catalunya si guanya.
En Zapatero a part de ser un mentider compulsiu, com hem pogut comprovar els catalans, vol nedar entre dos aigües per una part defensa aquesta idea de l’Espanya plurinacional que cada dia te menys adeptes dintre de la família socialista i les posicions de “Una grande y libre” que defensa l’inefable Bono.
Diu un amic meu convergent que el PSOE i el PP, son iguals, jo crec que no, com a mal menor prefereixo el PSOE, encara que si en alguna cosa es posem d’acord es en putejar Catalunya.
En relació als candidats catalans: La Chacón no tinc gaires referències per treure un conclusió. En Duran, ja sabeu la simpatia que li tinc, podeu mirar un altre apunt d’aquest bloc dedicat a ell. En Ridao, es un bon element, no m’agrada’t la campanya que ha fet Esquerra, la trobo superficial. En Herrera, dogmàtic com el seu partit, només fan propostes sense contingut, de cara la galeria, viuen en un altre mon. La Nadal, impresentable com el seu partit, l’ús que fan de la llengua en la campanya, mesura el grau de misèria política que tenen.
Res més ho deixo aquí, esperem que Déu i faci mes que nosaltres.

V Lliga social de fotografia 2008

Segona entrega de la lliga, el passat dimecres dia 13 de febrer.
Vaig presentar aquesta fotografia, feta al desert del Sàhara, concretament a L’Erg Chebbi (Marroc), no es cap muntatge les cadires estaven així.
La puntuació va se de 8,04 sobre 10 i va quedar en 4at posició. Ara després de la segona entrega, a la Lliga vaig segon amb 15,50 punts a 2,66 punts del líder.

Tuca

El dimarts dia 5 de febrer va morir la meva gossa Tuca, tenia només 1 any i 9 mesos, va morir intoxicada per menjar algun objecte metàl·lic, probablement una pila.
Tan sols les persones que tenen gossos o que han viscut situacions semblants, podem entendre el que suposa perdre un animal estimat. La frase el gos es el millor amic de l’home, no es una frase gratuïta.
Es molta la complicitat que arribes adquirir, amb una mirada, amb un gest, ni ha prou perquè et “parlin”, ells entreguen tota la seva fidelitat i a canvi només et demanant la teva companyia, les teves carícies, et definitiva sentir-se estimats. Tenir un gos es com tenir un amic fidel, es un tresor, ells mai tenen un mal dia.

V Lliga social de fotografia 2008

El passat dimecres dia 16 de gener, va començar la Cinquena edició de lliga de fotografia, organitzada pe l’AFA .

Aquí teniu la fotografia que vaig presentar, “El gat badoc”, la foto està feta a la Illa de Santa Magdalena (Sardenya) .

Els participants a la lliga en van puntuar amb una 6,92, els membres del jurat amb un 8, la puntuació resultant un 7,46.

A 80 per hora

Una de les mesures més estúpides que ha pres el govern català, es la prohibició de circular a més de 80 quilometres per hora en els accessos a Barcelona. Els de Iniciativa s’han quedat ben descansats.
Llegeixo que hi ha diferents estudis que posen en dubte els beneficis d’aquesta mesura , pel que fa a la disminució de la contaminació dels vehicles.
L’altre dia circulant per la B-20, per la pròpia inèrcia del vehicle, sense prémer l’accelerador anava a més de 90, vaig haver de frenar i posar un marxa més curta, si no ho tinc mal entès els vehicles consumeixen més en marxes curtes, per tant contaminen més.
Es evident que aquesta mesura serà positiva pel que fa els accidents, menys velocitat, menys risc, per aquesta mateixa regla, podien posar el límit a 20 quilometres, que deu ser la velocitat dels cotxe quan entren a Barcelona en hores punta.

Si Macià aixeques el cap ....

Ahir va fer 74 anys de la mort del President Macià. I TV3 va passar la pel·lícula El Coronel Macià, que narra la seva vida des de el fets de l’assalt al Cu-Cut fins a la proclamació de la República Catalana, es a dir la seva evolució personal des de tinent coronel de l’exèrcit espanyol fins a ser un independentista convençut.
Llegeixo també que el President Montilla, diu referent a Macià: "hem de retre homenatge i honrar la memòria i l'hem de seguir com a guia en el treball i en la feina per a consolidar les nostres institucions i el nostre autogovern per a defensar el nostre país”.
Serà capaç Montilla de seguir l’exemple de Macià i d’evolucionar des del sucursalisme espanyolista del PSC fins a transformar-se amb un independentista. Jo no ho crec, no obstant President, fets no paraules .....

Concurs de fotografies Dones per la igualtat

L’Associació de Dones de la Igualtat d’Arenys de Mar, ha convocant com cada any el concurs de fotografia, el tema era “Mares i filles, filles i mares. He presentat dos fotografies, hi guanyat el primer premi, i escolta m’ha fet molta il·lusió, sempre es reconfortant guanyar i que els altres valorin positivament la teva obra.

La foto guanyadora, està feta a la Gorgues del Todrà (Marroc).

Fracàs escolar; la lateralitat creuada

Interessant reportatge sobre els trastorns de l’aprenentatge publicat en el Magazine de “La Vanguardia” del diumenge 2 desembre. Però l’article oblida el trastorn de la lateralitat creuada, un trastorn neurofisiològic que afecta a un 20% de la població i que provoca problemes de comprensió i retenció lectora, concentració en l’estudi, angoixa, etc.

Ara que, arran de la publicació del informe PISA i de l’estudi publicat per la fundació Jaume Bofill, parlem tant de la qualitat del nostre sistema educatiu i del gran percentatge de fracàs escolar, estic convençut que amb una ràpida detecció i un correcte tractament d’aquest trastorns, disminuiria substancialment el índex de fracàs escolar, perquè molts d’aquest alumnes, no es que no vulguin aprendre, es que no poden, aquí està el seu drama.

El nostre sistema educatiu no està preparat per detectar aquest trastorns que tenen un nombre important d’alumnes. La Conselleria d'Educació, hauria de donar a les escoles de primària, recursos i formació especifica al professorat per detectar aquest trastorns.

El nostre fill petit ha patit aquesta disfunció, que te solució amb un tractament adequat, però no va ser a l’escola on li van detectar el problema, si no nosaltres al veure que el nostre fill tenia un problema que desconeixíem.

La major part del fracàs escolar es produeix a educació secundaria, però l’arrel del fracàs ha començat a primària. El país no es pot permetre el luxe de seguir amb aquest índex tan elevat de persones que a meitat dels estudis tirant la tovallola.

El català emprenyat

La manifestació del dret a decidir del 1 de desembre ha estat un èxit de participació, no hi he pogut assistir de cos present, si que hi era espiritualment. Però ara que ? En deia un amic si no es creaven faltes expectatives que portarien desprès a la gent al desànim, jo espero que no. Tinc confiança amb el nostres politics i que hi haurà una abans i un després del 1-D.

Per cert, el pare de l’expressió “El català emprenyat”, es el periodista Enric Juliana, sotsdirector i ambaixador a Madrid de “La Vanguardia Espanyola i de las Jons”, en el seu article de avui diumenge diu sobre la manifestació “ Hubo eslóganes a favor del dret a decidir, la autodeterminación y la independencia –que seguramente no veran ni los nietos de quienes la coreaban-”. Crec hi desitjo que el camí cap a la plena sobirania es irreversible.

Prou, Prou, Prou !!!

A Catalunya li diuen, la fàbrica d’Espanya o la locomotora d’Espanya, dic li diuen i seria millor dir, li deien, perquè si no ens traiem la son de les orelles, anem retrocedint a passes de gegants. Sobre les infraestructures: sense comentaris. Sobre l’espoli fiscal; sense comentaris. El creixent econòmic es inferior que altres comunitat autònomes espanyoles. Aquesta setmana s’ha publicat els resultats sobre l’educació secundaria, i son decebedors en part per culpa de la falta d’inversió. I la llista podria ser molt més llarga. Que ha de passar perquè els catalans diguem prou i ens treien d’una vegada de sobre Espanya. Que ha de passar, companys, que ha de passar ......

“Porqué no te callas”

El “porqué no te callas” del Rei d'Espanya a Hugo Chávez , ha despertat una onada de simpatia cap al Rei, tothom coincideix en que ha afavorit la figura del monarca, que estava en hores baixes, “El Periódico” titulava l’altre dia “annus horribilis”; crema de fotos, separació de la filla, etc.

A part de les poques simpaties que en mereixen polítics com Fidel Castro i Hugo Chávez, ningú parlar del fons de la qüestió, que diferent dirigents llatinoamericans qüestionen la figura d’Espanya i del seu Rei, en el seu paper a llatinoamerica. Cinc cents anys després de la descoberta i del genocidi, Espanya encara tracta aquest països com antigues colonies i fa el paper de la “Reina Mare”.

El Codi da Vinci

Soc una mica reticent a llegir “best sellers”, aquest es el motiu perquè encara no havia llegit El Codi da Vinci, però altre dia vaig anar a la fira del llibre vell hi vaig comprar un exemplar per 10.- €.

Malgrat tenir més de 600 pàgines la lectura es amena, no en va caure de les mans, de seguida el relat et fa presoner i necessites anar llegint, motivat perquè està estructurat en capítols breus i va alternant les narracions en diferents escenaris.

Pel que fa el argument de la novel·la, que tant escandalitzat a l’església, perquè no podria se cert, de l’església es pot esperar qualsevol cosa, en 2000 anys de cristianisme, en nom de Déu n’han fet de tots colors.

Que la història la escriuen els vencedors es evident, i no seria la primera vegada que es manipulessin uns fets històrics.

El mirall escocès

El dijous dia 11 d’octubre vaig assistir a Arenys, a la presentació del llibre “El mirall escocès”, d’en Xavier Solano. El llibre el tenia a casa des de feia uns mesos, l’havia començat ha llegir i a partir dels comentaris del propi autor i del debat en la presentació, el vaig acabar de llegir.

Sincerament , ara sento, una sana enveja dels escocesos. Hi ha moltes coses que diferencien les dues situacions, totes a favor d’Escòcia, a continuació, sota el meu parer anomeno les grans diferencies:

- La seva unió es a partir d’una decisió pròpia, la nostra com a conseqüència de perdre una guerra.
- Escòcia sempre ha estat reconeguda com a nació, tan pels propis escocesos, com pels anglesos, a Catalunya, Espanya no la reconeix com a nació.
- Anglaterra no es Espanya, no es poc comparar la tradició democràtica d’Anglaterra amb la d’Espanya.
- Els diferents primers ministres anglesos, ha assumit públicament el dret a l’autodeterminació d’Escòcia, els espanyols ni parlar-ne.
- L’opinió pública anglesa acceptaria amb indiferència l’independència d’Escòcia, els espanyols no.
- Etc.......

Crec que nosaltres ho tenim molt més difícil, però no impossible, el procés cap a l’independència es irreversible: Escòcia, Flandes, Euskadi, Catalunya ....

El vel islàmic

La prohibició de portar a l’escola el vel islàmic, ha obert el debat sobre els símbols religiosos. A mi personalment no m’agraden les prohibicions.

El fet de portar mocador, es més una costum que un fet religiós, fa 50 o 60 anys les dones d’aquest país també anaven tapades i en mocador. Si no, mireu a casa retrats familiars de la primera meitat del segle XX i veure les vostres avies i besàvies ben tapades. Les dones musulmanes a mesura que vaigin conquerint més llibertats personal aniran deixant el mocador.

En el que si hem de ser enèrgics, es en mantenir la religió (sigui la que sigui) en el seu àmbit privat, s’ha vessat molta sang per aconseguir un estat laic i no podem permetre tornar enrere.
En molesta el discurs d’aquest falsos progressistes que en nom de la multiculturalitat, la tolerància etc., defensen moltes vegades actituds intransigents d’alguns col·lectius religiosos.

Visca la República !!!

Desprès d’un parell de mesos de vacances, reprenc la meva activitat blocaire. El últim a punt del bloc parlava del segrest de la revista “El Jueves” per la portada del Prínceps, i acabem el mes de setembre amb la polèmica al voltant de la crema de fotos del Rei d’Espanya. A partir d’aquí s’ha obert un debat entorn a Monarquia o República.

Jo soc republicà, perquè crec que la república es la forma de govern més genuïnament democràtica, també crec que la monarquia es un estament propi del segles passats que no te vigència en una societat com l’actual.

Hi no hi ha dret que a Espanya prevalgui el respecte als símbols per sobre la llibertat d’expressió, es inadmissible que per cremar una foto del rei en condemni a presó.

"Polvo Real"

El segrest de la revista “El Jueves”, per la portada dels Prínceps, ha estat criticat per la majoria de mitjans de comunicació, fins i tot el diari monàrquic “La Vanguardia” criticava la mesura i reproduïda la portada objecte de la polèmica, el govern s’ha quedat sol, defensant la mesura.

A part de la gravetat de que un país “democràtic” es segresti una revista, per una dibuix, i que diu molt poc a favor de la democràcia espanyola. El fet en si, es un símptoma que la monarquia en aquest país te data de caducitat.

Avui dia amb la xarxa i els mitjans de comunicació actuals, ordenar el segrest d’una revista es prendre una mesura del segle XX en el segle XXI. La portada corre per la xarxa, la pot veure tothom des de qualsevol lloc del món.

Eleccions Municipals (III)

El passat 30 d’abril vaig fer una “porra” dels resultats de les eleccions Municipals Arenys de Mar, no hi fet un ple, però gairebé, si fos la Loteria, la butlleta estaria premiada.

M’ha fallat el VIAM, sincerament creia que no trauria cap regidor, n’ha tret un però per molc poc, una trentena de vots.
També m’ha fallat ERC, jo ni donava 4 i finalment han estat 3 regidors, es pot considerar un bon resultat.
Els altres partits els hi encertat tots.
I ara que ? Amb aquest resultats i desprès de les primeres declaracions dels caps de llista; hi ha 3 possibilitats: 1/ Tripartit ( PSC+ERC+IC). 2/ Sociovergència. 3/ Tripartit 2 (CIU+PSC+ERC).

L'Alguer

He estat uns dies de vacances a L’Alguer, alguns companys que hi havien estat, deien que pràcticament no es parla català, jo hi anava amb aquesta idea pessimista de la situació de la nostra llengua, no obstant he de dir que he tornat amb més bona impressió.

Es veritat que el català no es una llengua d’us habitual, no es senten gairebé converses en català per el carrer. Un altre factor molt negatiu es que el nens pràcticament no el parlen, crec que no s’ensenya a les escoles.

En la meva estada vaig adoptar un monolingüisme actiu, en dirigia amb català a tothom, i molta gent amb responia en català; cambres, dependents, recepcionistes, etc., persones de diferents edats, per tant crec que si be el català no es una llengua d’us social, si que hi ha força gent que la coneix i per tant la por parlar si vol.

El fet que L’Alguer sigui una ciutat turística, amb un vol diari amb Girona, fa que el flux de catalans que la visiten hagi augmentat considerablement i els algueresos poden tenir més contacte amb la nostra llengua.

Aquests dies la cultura catalana i va estar present, per un part hi havia un acte de art mediterrani en que hi participava la Diputació de Barcelona, i també varem poder assistir a la Catedral a un concert de música popular catalana a càrrec de la Coral Canta Canta de Perpinyà.

Visitar L’Alguer es del tot recomanable, bàsicament el seu centre històric. Si disposeu de més dies Sardenya es un illa encantadora, val la pena.

IV Lliga social de fotografia 2007

El passat dimecres dia 16 de maig, es va fer el 5è lliurament de la lliga de fotografia, aquí teniu la foto que vaig presentar, li van donar una puntuació de 2,86 sobre 5. No vaig poder assistir perquè era fora i desconec els comentaris que el fotògraf convidat va fer de la foto. Es una foto feta a Marroc, en una Kasbah.

Eleccions Municipals 2007 (II). El debat

El divendres 4 de maig, organitzat pel Grup de Debat i Tertúlia, es va celebrar a la Sala d’actes de la Biblioteca un debat entre els 7 candidats a Alcalde, l’anècdota del dia: quan anava al debat en vaig trobar en Rocamundi (Cs) en els Cinc Cantons buscant la Biblioteca, un candidat que no sap on es la biblioteca del seu poble !!

Aquí va les meves impressions:

- Miquel Rubirola (CiU): Es notar que es l’alcalde, domina molt bé les dades i te l’Ajuntament el cap. Ara va de víctima, sap que perdrà vots, intentar justificar la mala gestió i sembla que demani una prorroga.
- Ramon Vinyes (PSC): No va respondre d’una manera clara i entenedora les preguntes plantejades, semblava que llegia el programa electoral.
- Quim Ponsarnau (ERC): Soc parcial, però crec que es el candidat que va exposar més clarament les seves idees, va ser clar, concret i concís.
- Rosa Zaragoza (PP): No marca distancies amb CiU, es nota que està a gust governant amb ells, es més Rubirolista que molt convergents.
- Oriol Ferran (IC): Poc brillant, en alguns moments es va enredar, va està poc afortunat amb el tema del transport urbà i amb el tema dels immigrants.
- Lluís Blanchar (Via): No va exposar els temes amb claredat, es va equivocar quan va posar l'exemple de destinar part del pressupost de Ràdio Arenys al transport urbà, es va notar els seu enfrontament amb en Miquel Rubirola.
- Txurde Rocamundi (Cs): Fora de lloc, en nota que no coneix res d’Arenys, ni de com funcionar la política, valdria més que es dediques a un altre cosa.

Els abstencionistes

En els últims dies a la llista arenyautes, s’ha generat un interessant debat sobre l’abstenció i els abstencionistes. Jo sempre hi votat, crec que es un deure i més en un país que ha patit una ferotge dictadura de 40 anys, moltes persones han perdut la vida, per defensar i recuperar la democràcia.

En aplicar la llei d’Hondt , els abstencionistes a afavoreixen al partir més votat.

Per mi els abstencionistes tenen dos perfils molt definits, es evident que dintre d’un col·lectiu tant important hi ha matisos i excepcions, però majoritàriament són aquest dos grans grups:

El més nombrós el dels indiferents: Persones que no participen a rés, no van ni a la reunió de la seva escala de veïns. Ja els està bé les coses com estant, per ells la política es una cosa aliena, crec que es per indigència política, no ham tingut tradició familiar, ni cultural relacionada amb la política o en la participació en la societat civil.

L’altre grup també important encara que no tant, es el dels “puristes”: Són “progressistes”, molt dogmàtics, els de més edat provenen dels partits d’esquerra de les acaballes del franquisme (Bandera Roja, Psuc, Psan, etc) i no en perdonen ni una, per ells aquesta no es la seva democràcia i prefereixen trencar les cartes i no participar, creuen que tot, es pot canviar en un tres i no res. Una part d’aquest van anar a votar el 14-M i van propiciar la victòria del PSOE o la derrota del PP.

Eleccions municipals 2007 (I)

Falten 27 dies per les eleccions, es coneixen tots els candidats i les llistes, hi ha prou elements per treure algunes conclusions hi atrevir-se a donar un pronòstic, aquí va el meu:

- CiU: 6 Regidors, espero i desitjo que l’electorat tingui en compte aquest 4 anys perduts miserablement, la falta de diàleg, les acusacions de tràfic de influencies, la falta d’equip, la nit de naps, etc ...
- PSC: 4 regidors, els socialistes arenyencs estan en caiguda lliure, però no crec que perdin el quart regidor. No obstant la llista la trobo poc socialista, diuen que hi ha mala maror interna, podem perdre vots en dos sentits els més espanyolistes cap a Ciudadanos i els mes socialistes cap a IC.
- ERC: 4 regidors, en tant que militant d’Esquerra, la meva opinió es parcial, però presentem un bon equip, tenim experiència de govern i bones idees per treure Arenys d’aquests ensopiment.
- IC: 2 regidors, si bé Iniciativa te un sostre electoral, l’Oriol pot fer que tingui una pujada de vots per treure el segon regidor (amb càrrec al PSC i en menor mesura a ERC).
- PP: 1 regidor, la dreta espanyolista arenyenca sempre vota, encara que no facin res un regidor el tenen assegurat. Els perjudicarà el fet que es presenti Ciudadanos ?.
- Via: No crec que treguin cap regidors, IC els ha deixa’t a l’estacada a fet que presenti una llista de circumstancies, poc cohesionada.
- C's: Espero i desitjo que no treguin cap regidor i que aconsegueixin dividir el vot espanyolista i fer que el PP no recuperi el segon regidor que havia tingut en algunes eleccions.

IV LLiga social de Fotografia 2007

18 d’abril , quarta entrega de la lliga fotogràfica. Hi presentat aquesta fotografia d’un músic tocant un instrument, del que no conec exactament el nom, potser un trombó ?. La foto esta feta a la Plaça Sant Marc de Venècia un diumenge al mati, inicialment estava una mica cremada, li he donat una mica de saturació i jugat també amb les ombres i il·luminacions, m’han donat una puntuació de 3,00, hi quedat en el lloc onzè empatat amb el novè

Duran Lleida

En Duran Lleida, es un dels polítics més cínics i impresentables d’aquest país, l’etern número dos de CiU, sembla que està per sobre del be i del mal, ara demanar la dimissió del Conseller Huguet , ara critica en Montilla, ara es presenta com a salvador de la pàtria, te més cara que esquena. Segons la última enquesta de valoració del politics, es el més ben valorat amb un 5,7 però aquí hi ha trampa:

Duran Lleida es el únic líder polític actual que no ha tingut mai responsabilitats de govern, no tinc en compte els mesos que va ser Conseller de Relacions Institucionals, amb el President Pujol, una Conselleria “florero” sense contingut, que per cert va dimitir quan Pujol va apostar per Artur Mas com a successor seu.

Duran Lleida es líder d’un partit polític que fa més de 30 anys que no es presenta en solitari a unes eleccions, es desconeix dons, actualment quina es la seva veritable representativitat política.

El que si sap tothom es que només sospira per ser ministre, espanyol, per descomptat.

Adéu Espanya !!! Jo també vull un estat propi (2)

M’estranya que a la blocosfera no hagi tingut reso la interessant entrevista que l’altre dia la Mònica Terribas va fer al jurista i membre del Consell General del Poder Judicial Alfons López Tena, autor del llibre “Catalunya sota Espanya. L’opressió nacional en democràcia” (Dèria editors – La Magrana), entre altres coses va dir el següent:

En la relació Catalunya-Espanya, només hi ha tres solucions; la provincialització definitiva de Catalunya dins Espanya, la constitució d’un estat plurinacional o la independència.

López Tena creu que a Espanya, la situació actual ja li va bé hi no farà res per canviar-ho. Veu viable un procés d’independència, sempre que el poble de Catalunya es mobilitzi per demanar l’autodeterminació i descarta totalment la possibilitat d’una intervenció militar per evitar aquest procés.

Està totalment convençut que el Tribunal Constitucional retallarà un altre vegada l’Estatut.

Va posar alguns exemples del que ens costa als catalans la dependència:

- Fa 40 anys el PIB de Catalunya suposava un 40% del PIB Espanyol, actualment es del 19%.
- El 1970 els dipòsits bancaris de Barcelona eren iguals que els de Madrid, actualment Madrid triplica Barcelona.
- En els últims anys el Govern espanyol ha signat 111 tractats internacionals prohibint explícitament que hi hagin vols intercontinentals a l’aeroport del Prat

Etc, etc., etc .......

No sovintegen declaracions de personatges de rellevància publica i que es manifestin clarament a favor de les tesis sobiranistes, crec que es inevitable, tard o d’hora hi haurà a Catalunya un majoria social que apostarà clarament per la independència.

Adéu Espanya !! Jo també vull un estat propi.

A Telemadrid, han emes un reportatge titular “Ciudadanos de segunda” on diuen que a Catalunya el castellà està perseguit i en perill d’extinció, que els castellà parlants , estan discriminats, viuen amenaçats i sense llibertat.

El reportatge la fet la productora El Mundo TV, vinculada evidentment al grup d’en Pedrojota Rámirez, per tan està en línia amb els plantejaments de la caverna mediàtica espanyola, COPE, El Mundo, etc.

No hi ha res de nou , es un episodi més de la manipulació i tergiversació que fan de la realitat catalana per anar contra Catalunya.

Hi hagut a Catalunya, diverses reaccions, evidentment totes de rebuig i indignació, m’ha fet gràcia la del Enric Juliana, sots-director de La Vanguardia que en el seu article, acusa de còmplices d’aquesta situació als independentistes, continua amb la seva tesis que dels problemes de la relació Catalunya-Espanya, tanta culpa tenen uns com els altres, es com posar el mateix sac a víctimes i botxins.

El Mètode Grönholm

El dijous vaig anar al teatre a veure “El Mètode Grönholm”, es un obra d’èxit, ja porta 3 temporades a Barcelona, ha estat traduïda a diversos idiomes i estrenada a altres països amb èxit.
En va agradar, vaig passar una bona estona, però esperava un altre cosa, en va decebre una mica, potser el fet que en sentís parlar tant bé, esperava més.

Trobo que es una passada es el preu de les entrades, entre 24.- i 28.- euros, m’agradaria anar al teatre més sovint: però si en poses a sumar: Les entrades més: 8.- € de gasoil, 4 € de peatge, 7 € de pàrking i 30 € de sopar: total anar el teatre: 97.- €; un luxe.

Lluís Llach

Vaig conèixer la música i cançons d’en Lluís Llach, els últims anys del franquisme, jo tot just era un adolescent. A l’escola varem estar parlant de la cançó “Cal que neixin flors a cada instant”, després ja vaig comprar alguns disc, L’Estaca, Campanades a Morts, etc.

Ahir vaig veure per TV3 el concert de comiat d’en Lluís Llach, per definir en una sola paraula: l’artista, la persona, el ciutadà, aquesta seria COHERÈNCIA. En LLach crec que ha estat durant tota la seva carrera musical, coherent: amb la seva música, amb el seu país, amb la seves idees.

Ha estat un referent, compromès amb les seves idees i amb el seu país, i com a tal el trobarem a faltar, en un país tan petit com el nostre, no podem prescindir de persones com en Lluís Llach.

Espero que si no es cantant, des de la vessant que ell vulgui, segueixi al nostre costat lluitant perquè un dia Catalunya sigui un país normal; un país lliure. Per molts anys Lluís.

Adéu Espanya !!!

Segons publiquen la majoria d’analistes polítics, l’estatut de Catalunya ho te magre per passar el tràmit de Tribunal Constitucional espanyol, després de la recusació del jutge progressista Pérez Tremps, queda amb majoria conservadora, hi tot fa pensar que li fotran una altre retallada.

Els catalans son mesells, després de 300 anys d’ocupació espanyola, encara no ens hem adonat, que amb Espanya no hi ha res a fer.

Malgrat tot crec que pot ser positiu, que el tornin a retallar, a veure si per una vegada, hi ha a Catalunya una majoria social que te clar que la via sobiranista es la única que pot solucionar els problemes que te plantejats Catalunya, el millor es dir Adéu Espanya !!!

Càncer

Llegeixo que el càncer te cura, que actualment el 64% dels càncers es curen, hi ho diu el Dr. Germà, cap del servei d’oncologia mèdica del Institut Català d’Oncologia. Es veritat que s’ha avançat, però mireu el vostre entorn, hi segur que teniu un familiar, un veí, un amic, o un company de feina, que ha mort de càncer.
El meu avi va morir de càncer l’any 1969, era pagès, no tenia cotxe, ni telèfon, ni televisor. L’evolució i els canvis tecnològic en els últims anys ha esta espectaculars, segur que també s’ha avançat molt en la lluita contra el càncer, però avui pots parlar amb un telèfon mòbil, pots mirar TV per satèl·lit, etc .., però el càncer continua matant.

IV Lliga social de fotografia 2007

Tercera entrega, 14 de març, hi presentat aquesta foto en blanc i negre, feta en una Kasbah de Marroc, la foto original es en color, m’agraden els contrastos de llum que te. Ha tingut una puntuació de 3,50 sobre 5, hi quedat en 5 lloc empatat amb la Susi Xiberta, de moment aquest any es la foto que m’han puntuat millor.

Aquesta gent fan por !!

Ahir es celebrar la gran manifestació a Madrid, convocada per el PP, per defensar la nació espanyola, a mi aquesta gent del PP en fan por. La dreta espanyola pensa que el poder li pertany, i quan no el té fa tot el possible per a aconseguir-lo. Tot si val en la seva estratègia de “acoso y derribo” al govern del PSOE. Només es pot seguir les seves consignes des de la mala fe o des de la ignorància. Son una banda de manipuladors, cínics, no tenen vergonya, ni fetge. Els importa una merda, les victimes i la pau, només volen el poder. Si per desgràcia recuperen el poder que Déu es agafi confessats, amen.

Es busquen dones !!!

He llegit avui a La Vanguardia, que la propera setmana el senat aprovarà la Llei d’igualtat , que obligarà a totes les candidatures de les eleccions municipals del 27 de maig, estiguin formades per un 40% de dones, a més de paritària ha de ser representativa en els llocs de la llista. La norma del 40% s’ha de complir a cada tram de cinc candidats. Inicialment obliga als municipis de més de 5.000 habitants i a partir del 2011, també a les poblacions de més de 3.000 habitants.

Conec moltes dones compromeses en l’activitat política, que estan en contra de les quotes, que fa que hi hagin càrrecs ocupats per dones, no gràcies a la seva capacitat, si no al seu sexe.

Gràcies Renfe, gràcies Endesa

El desgavell de Rodalies de RENFE a Catalunya o tota la problemàtica encetada a partir de l’OPA de Gas Natural a Endesa, pot fer més pels nostres anhels sobiranistes que moltes de les campanyes endegades per diversos estaments a favor de la independència.

Cada vegada ja més gent, despolititzada, que veu que la única solució per poder ser un país normal, es la independència.

IV Lliga Social de Fotografia 2007

Segona entrega, dimecres 14 de febrer. Hi presentat aquest fotografia feta a la illa de Burano (Venecia), esta feta cap a les 7 de la tarda quan el sol es va ponent.

Es una fotografia amb un correcta enquadrament, el comentarista li va donar una puntuació de 4 sobre 5, els participants li van donar una puntuació de 2,89 sobre 5. Aquí teniu la classificació.

Catalana de Gas

Gas Natural, que abans es deia Catalana de Gas, fins que es va convertir a una empresa “nacional espanyola” ha retirat l’OPA sobre Endesa, diuen que “existeixen desigualtats que fan inviable la seva participació”. El cert es que parafrasejant aquella frase del temps de la república “antes roja que rota”, l’oligarquia econòmica espanyola ha preferit que Endesa fos “antes alemana que catalana”.
Ja ho va dir l’Esperanza Aguirre, que no es podia tolerar que la seu d’Endesa, fos fora del territori nacional “espanyol”, hi tenia raó Catalunya no es Espanya, encara que Alemanya tampoc.
Ja els hi està bé a la burgesia catalana , sempre tan espanyolista, que vegin com les gasten el espanyols. Com que son tan mesells, no n’ha aprendran mai, ells sempre partidaris “de una grande y libre”.

IV Lliga Social de Fotografia de l'AFA

Primera entrega, dimecres 17 de gener. Hi presentat aquest fotografia de una finestra mig oberta amb el contrast del moli de vent de colors, està feta a Venècia.

Es tracte d’una fotografia senzilla sense pretensions, crec que la composició i l’enquadrament son correctes, potser li falta una mica de força, ha obtingut una puntuació de 2,81 sobre 5.

Aquí teniu la classificació.

No a la pena de mort

Dissabte, dia 30 de desembre, van executar a la forca el dictador iraquià Saddam Hussein, es evident que va esser un dictador sanguinari , amb milers de morts a les seves espatlles; la guerra amb Iran, la repressió del poble Kurd, la guerra amb Kuwait, etc. Voldria creure que ha tingut un judici just, amb les màximes garanties legals que la situació Iraquiana permet. Però jo, personalment estic en contra de la pena de mort, ni per el pitjor dels assassins.

Les tradicions

Cada dia les tradicions foranes triomfant més entre nosaltres, es evident que es la vessant comercial de les mateixes que fa que adquireixin rellevància. En refereixo, per exemple a això tan horrorós del “Hallowen”, a partir de l’ensenyament de la llengua anglesa a les escoles, ara tots el col·legis celebren aquesta festa, i el comerç no aliè aquest fet, fa festa grossa venen carbasses , disfresses de la mort, etc.

Llegia l’altre dia, que a França, que venen de tornada de moltes coses, aquesta festa ja va de baixa, esperem que a casa nostra passi tres quarts del mateix.

Hi ara en aquestes dies de Nadal ens envaeix la figura tan nostrada de “Santa Claus”, es veuen papa Noel per tot arreu, en el Centre Comercials repartint caramels, a la TV, a la premsa, etc..Hi el més espantós, aquesta invasió de horteres i diminutes figures vermelles amb escales i cordes, escalen molts balcons i façanes de Catalunya, la gent no te sentit de ridícul.

En el meu nom, Sí

Llegeixo en el bloc d’en Saül Gordillo que blocaires progressistes, s’han afegit a la iniciativa d’AlfonsoGil, donant suport i difonen la campanya amb el títol “En el meu nom si”, per contrarestar la campanya de la dreta espanyola per fer fracassar el procés de pau a Euskadi. Dono tot el meu suport aquesta campanya, no hi ha cap conflicte que es resolgui únicament amb l’actuació policial, sempre cal la via del diàleg. El paper que està fent el PP i tota la dreta cavernícola espanyola es senzillament mesquí

La tardor

Tinc el Bloc una mica abandonat, la veritat es que no tinc gaire temps. A la foto podeu gaudir dels colors de la tardor del Montnegre, un regal de la natura, a un quart de casa, es un privilegi. Una bona passejada el diumenge el mati, veure els colors del bosc, sentir les olors, els sorolls, una sensació que estàs no sap on, val la pena per carregar les piles d’energia positiva.

Lateralitat creuada

Per fi hem descobert que li passar al nostre fill Marçal, l' estudi optomètric, ha confirmat que te la lateralitat creuada. Aquest trastorn li produeix problemes de comprensió i concentració en l’estudi, problemes de retenció i comprensió lectora, ansietat i angoixa davant els exàmens etc.

Fins ara desconeixia l' existència d’aquest problema que la seva definició es: Un trastorn neurofisiològic del sistema nerviós que afecta el 20% de la població i que es hereditari. Cal remarcar que no es un problema psicològic .

El cervell consta de dos hemisferis, el dretà i l’esquerrà, cada un d’ells domina una sèrie de funcions (llenguatge, càlcul, coordinació, etc ). En funció de la distribució de les diferents funcions, utilitzarà preferentment un costat o altre del cos.

Cada un dels dos hemisferis està especialitzat; per exemple l’hemisferi esquerra controla les funcions del llenguatge i l’aritmètica i el dret controla les relacions espacials i les funcions més globals.

L’hemisferi dret controla el costat esquerra del cos i viceversa. Si els dos hemisferis no estan ben connectats, es produeix una separació de les funcions, que repercuteix negativament en l’aprenentatge i afecta el nivell superior d’organització del sistema nerviós.

El meu fill per exemple es esquerrà i fa el 90% de l’esforç visual amb l’ull dret.

Segurament un alt percentatge del fracàs escolar, es producte d’aquesta disfunció, lamentablement a l’Estat Espanyol hi ha molt desconeixement sobre el tema, tan per part del col·legis, com del professional i sobre tot per part del propis pares, com ens va passar nosaltres,

que veuen amb perplexitat i impotència que el seu fill te un problema i no saben com ajudar-lo.

La bona noticia es que el problema te solució, si es diagnostica i es tracte de la forma correcta.

Govern de progrés

Finalment la socioconvergència no ha triomfat, no he encertat el pronòstic, on no m’he equivocat es que hi va haver trucada de l’Arturo a ZP, reclamant el compromís adquirit en el baixada de pantalons de l’ Estatut, amb cabreig de les dos parts, un per quedar-se sense la “poltrona” i l’altre perquè els socialistes catalans, van pactar amb Esquerra, contra l’opinió del PSOE.

Els tertulians, columnistes i altres patums mediàtiques, haurien de fer més pedagogia i menys demagògia, explicant que a Catalunya hi ha una democràcia parlamentaria i no una democràcia presidencialista, i que es el Parlament que hi escull el President, a partir de les majories que s’estableixen.

Els dirigents, militants, simpatitzants i votants de CiU, han de tenir memòria històrica, no com els peixos que dura 3 segons, sinó una mica més. En les eleccions del 1999, partit més votat PSC, i es va escollir President a Jordi Pujol amb el vots favorables del PP, a canvi de no reformar l’ Estatut.

Des de diferents mitjans de comunicació catalans, ja s’està criticant el nou Govern, abans de prendre possessió, fins ara existia la “Brunete mediàtica”, haurem de batejar aquest mitjans catalans, encapçalats per “La Vanguardia Española i de las Jons” i el diari Avui.

Ressaca electoral

De poc que no encerto la “porra”, publicada el 28 d’octubre, no pensava que els lerrouxistes de Ciutadans traurien representació, una mala noticia. Encara que les enquestes ho anunciaven també m’ha sorprès l’augment dels eco-pijos d’ICV. Els resultats del PSC i de CIU ambdós un fracàs, els socialistes per la pèrdua de vots i escons sobretot en els seus territoris i CiU perquè van plantejar aquestes eleccions com un plebiscit i sembla que tenia que arrasar. Per altre part ERC, ha aguantat el tipus, ni els més optimistes uns mesos abans creien que podíem treure 21 diputats.
Vistos els resultats crec que el pacte serà la sociovergència o convergelisme, com diu Saül Gordillo. Les raons, perquè ho decideix el PSOE, el PSC ja no te cap autonomia política i farà el que manin a Ferraz. Per altre part estic segur que des de la federació regionalista, ràpidament van trucar a ZP per recordar-li “que hay de lo mio” , la baixada de pantalons amb l’Estatut i el recent vot favorable als pressupostos, te un preu, pobre país.

Miscel·lània de campanya

Falten 4 dies per les eleccions, i sembla que tot el peix ja està venut. Gairebé totes les enquestes donen guanyador a CiU i també la possibilitat aritmètica de tornar a reeditar el tripartit.

Sense la figura carismàtica d’un líder, Catalunya no es país de majories absolutes, per tant els pactes postelectorals seran necessaris per governar. Per aquesta motiu no entenc aquesta campanya tan agressiva que ha fet CiU. Crec que si guanya amb força diferencia, governarà amb minoria i en Mas te el compromís d’en Zapatero que la federació catalana del PSOE, no molestarà. CiU no vol socis per governar o socis que no molestin, tipus PPC. No hi haurà pacte amb ERC, els interessa que res es bellugui i que tota segueixi igual, la política de anar fent .
Aquí va la meva porra: CiU 49, PSC 38, ERC 24, IC 11, PP 13.

Després d’aquest dies de campanya, tinc algunes opinions sobre els diferents candidats:

Montilla: Dona la sensació de ser un persona gris, li falta expressivitat, no te carisma de líder i dona sensació de falta de seguretat. També es nota que no te el bagatge intel·lectual d’altres líders socialistes com Maragall, Obiols, Raventos etc.

Mas: Un prepotent, una mica “Xulo”, te mol més carisma que en Montilla, però per mi no transmet confiança i honestedat.

Carod Rovira: Amb la seva línea, bon orador amb un discurs intel·lectual potent, en aquesta campanya li he notat falta d’entusiasme.

Saura: Dogmàtic, sembla que no hagi trencat mai un plat, clarament el ECO del socialistes.

Piqué: Brillant en les seves intervencions, no te res a fer, es mol difícil amb arguments racionals defensa les postures del PP.

Lluís Companys

Avui fa 66 anys que l'exercit feixista espanyol va assassinà el President de Catalunya, Lluís Companys. La Secció Local d’ERC d’Arenys de Mar, com cada any, hem commemorat aquest fet, amb el llançament de 4 salves de honor. Des d'ERC seguirem recordant la figura del President màrtir. I després de 66 anys ja seria hora que el Govern Espanyol, revises el judici sumaríssim, per restituir la seva figura i com a desgreuge a Catalunya.

Les misèries de Convergència i Unió

He vist a Youtube, el tràiler i alguns capítols del DVD de Convergència i Unió, Made in Madí, ConfidencialCAT. Es evident que Convergència a de recuperar el poder el preu que sigui, tot si val, durant el tres anys de govern d’esquerres han fet una oposició destructiva, anteposant els interessos de partit davant dels del país. La dreta sempre ha tingut una visió molt patrimonial de poder, que queda resumit amb la frase que va dir Marta Ferrusola, “ens han tret de casa”. Podeu veure que en diu d’aquest DVD en Saül Gordillo en el seu bloc, el Diari Republicà o el diari digital Tribuna Catalana.

El miting del PP a Martorell

Enric Juliana, Sotsdirector i Delegat de La Vanguardia Espanyola, a Madrid, escriu que les escridassades i els intents d'agressió esdevinguts en el mitng del PP a Martorell, es “un reflejo más de crisis de autoridad política que vive Catalunya” i ho compara amb el que anomena “hundimiento de la Generalitat en verano de 1936”. Un nou fitxatge per la “brunete mediatica”

Salvador Puig Antich

Vaig anar a veure la pel·lícula “Salvador”, que recomano a tothom, crec que està molt ben feta, la fotografia excel·lent, la música encertada i els actors fan una bona interpretació.

Hi llegit critiques dels propis companys d’en Puig Antich, que diuen que la pel·lícula no respecte o no reflexa les idees dels militants del MIL.

No he llegit el llibre del Escribano, però si he llegit el llibre “La Torna de la torna” (Editorial Empúries 1985) escrit per el col·lectiu Carlota Tolosa, hi liderat per el desaparegut i enyorat Ramon Barnils. Per mi es una pel·lícula colpidora i emotiva que si reflexa aquells moments.

"Sobirania i Progres", Jo votaré ERC

Jo també m’he adherit a la Plataforma “Sobirania i progrés”, ja som 2.000 persones i desitjo que cada dia siguem més, a veure si superem la xifra dels 10.000. Només des de la majoria social aconseguirem la independència de Catalunya.

Per altre part m’assabento que un Jutge a prohibit l’emissió de l’anunci de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes. I en Montilla diu que l’anunci no li agrada i utilitza els mateixos arguments que el PP i Ciutadans, per altre part en Saura també diu que no li agrada perquè “surten nens”.

Per sort l’anunci es pot veure a la xarxa a traves de molts blocs, VISCA LA LLIBERTAT !!!

L'altre tripartit: PP+Unió+Convergència

Llegeixo a La Vanguardia, que el inefable Duran Lleida, etern candidat a ministre espanyol de Afers Exteriors, que “un nuevo tripartito llevaría a Catalunya a hacer puñetas”.

Per una vegada tindrà raó, només faltaria a la pobra Catalunya que a partir del novembre governes el nou tripartit (PP+Unió+Convergència). Que es sens dubte l’escenari que més desitgen a les files de CiU.